Catalunya no es pot projectar a l'exterior com el que és, i menys com el que vol ser. Només ho pot fer amb les limitacions (evidents) de ser legalment una regió espanyola. Aquest és el terreny de joc i trencar-lo duu associada la bronca, més quan el moment és tens. Aquesta setmana havia de venir marcada pel viatges oficials, marcadament econòmics, de Carles Puigdemont al Marroc i d'Oriol Junqueras als Estats Units respectivament. En el marc de l'aposta informativa de NacióDigital del primer us n'havia d'informar, des del regne alauita, Oriol March, i del segon Roger Tugas des de l'altra banda de l'oceà. Finalment, només s'ha enlairat el segon. Presidència va decidir divendres a la nit suspendre la missió al Magreb, que es feia amb el govern de Flandes, davant la impossibilitat d'entrevistar-se amb alguna autoritat per les pressions espanyoles. Una actitud que va deixar amb un pam de nas els flamencs, que malgrat que el seu projecte no és tan diferent del català tenien suport de la diplomàcia belga.
Quan el procés era lluny o només s'intuïa tot era més fàcil. El viatge que va organitzar al Marroc fa uns anys com a responsable d'Exteriors Senén Florensa, home de Duran i nomenat fa uns dies cònsol general espanyol a Roma, va ser un èxit per Artur Mas. Ara és diferent però l'actitud espanyola reforça l'independentisme. Veurem si se'n ressent també l'intent de dur a Barcelona l'Agència Europea del Medicament, que avui explora a Londres, fins ara ciutat amfitriona, el conseller de Salut, Toni Comín acompanyat de la ministra, Dolors Montserrat, i el tinent d'alcalde, Jaume Collboni.
El perfil del vicepresident. Junqueras va arribar diumenge a Miami amb una agenda econòmica i en les primeres hores del viatge no s'ha tret del damunt el cònsol espanyol, que abans havia estat cap de protocol de la Casa del Rei. Ahir el va rebre l'alcalde de la ciutat, i el vicepresident s'ho va fer venir bé per treure a passejar el referèndum a més de rellevants carpetes comunes amb la ciutat portuària. El vicepresident vol sondejar les possibilitats de col·locar deute per quan Catalunya deixi de dependre del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i el seu periple, que el durà també a Nova York, el fa, entre d'altres, de la mà de dues companyies catalanes de bandera: Mediapro i el Barça. Llegiu aquí i aquí les primeres cròniques de Roger Tugas i no us en perdreu el detall.
El diàleg es floreix fent cua al Prat. L'Estat no estalvia recursos en boicots diplomàtics (la "doctrina Margallo" és ben vigent) però és garrepa amb les Rodalies o els policies que destina a agilitzar els tràmits de la documentació a l'aeroport del Prat. De fet és l'únic de l'Estat on les noves mesures de vigilància antiterrorista han provocat col·lapses i pèrdues d'avions. Hauran de donar alguna explicació i de moment ahir van posar més agents. El Govern les ha demanades amb contundència.
La setmana de Macron. El primer de maig (que a Catalunya va estar marcat per les advertències amb l'excepció violenta de Manresa que va narrar Pere Fontanals) ha estat l'accidentada porta d'entrada a una setmana marcada també per les presidencials franceses. Emmanuel Macron és el gran favorit però la ultra Marine Le Pen retalla l'avantatge al centrista segons els darrers sondejos. Si Macron guanya no podrà seguir amb les mateixes receptes perquè han dut el país veí a la vora de l'abisme. D'ell en vam saber coses a TV3 gràcies a aquest 30 minuts i Pep Martí us informarà puntualment de les eleccions. Avui explica en aquesta crònica com es preparen uns i altres, els seus missatges força i com miren també a les legislatives.
Vist i llegit
La sèrie Nit i dia és un dels grans èxits de la televisió catalana i, tal com deia Toni Vall al Filiprim de la setmana passada, va tenir una rentrée prometedora. Ahir se'n va emetre el segon capítol. Aquest diumenge, a l'Ara, Sílvia Barroso ho aprofitava per explicar-nos com és la feina d'una forense de veritat, en aquest cas Imma Gràcia. Detalls com el de la mitja taronja us enganxaran al reportatge.
El passadís
Una de les preocupacions de qualsevol conseller és aparèixer com a proper al sector. I en això no cal estalviar recursos. Uns ho tenen més fàcil que altres. La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ve de pagès i per això no va semblar tenir manies el diumenge, a la festa Pallars, Terra de Corder, que se celebrava a Tremp, de xollar-ne un de ben gros, tal com mostra la imatge. Finalment, però, tot es va quedar amb la foto i la feina la van acabar un pastor del país i un altre del Ripollès, la comarca convidada a la festa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1808 Madrid s'aixecava contra les tropes imperials franceses, que havien ocupat Espanya i fet abdicar el rei. Els napoleònics van sufocar les protestes amb centenars d'afusellaments però aquestes es van estendre per tota la península i van donar peu a la guerra d'independència. En l'actualitat és el dia de la festa autonòmica de Madrid, que es commemora amb fervor patriòtic. Telemadrid, el canal públic, va emetre aquest documental en motiu del bicentenari.
L'aniversari
Un dos de maig de 1975, avui fa 42 anys, va nàixer a Londres el futbolista anglès David Beckam, que es va retirar fa quatre anys. Beckam era un migcampista elegant, amb gol i ben dotat tàcticament. Va saltar a la fama al Manchester United, des d'on va passar al Reial Madrid dels "galàctics" que va guanyar diversos títols. D'allà a Los Angeles Galaxy, al Milà i al Paris Saint Germain, on va deixar l'esport d'elit. Beckam no només ha destacat com a futbolista, també ho ha fet com a model. Guanyava més gràcies a la publicitat que al futbol. A més del seu atractiu hi va ajudar el seu matrimoni amb una altra celebritie, l'spice girl Victoria. Aquí algunes de les seves millors jugades sobre la gespa.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi
