El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es veurà avui les cares amb un dels aspirants a convertir-se en el seu botxí polític, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, a qui en el moment de ser nomenat pel govern espanyol (que és qui té la potestat de fer-ho a dit) vam presentar com "un històric de la dreta judicial". Es reunirà amb la junta sortint del Col·legi d'Advocats de Barcelona (el 28 de juny hi ha eleccions i Oriol Rusca deixa el càrrec) i a la tarda amb el cap de l'executiu català.
Maza, que malgrat les crítiques dels seus subordinats i de l'oposició, no ha tingut problema en actuar com un apèndix del PP -entre altres coses defensant el fiscal Anticorrupció Moix- espera ordres de Rajoy per actuar contra el procés amb el màxim zel. Ho ha fet fins i tot quan encara no hi havia cap resolució (cas de les urnes) o ni tan sols paper oficial (cas de la llei de transitorietat). Les ordres de no deixar-ne passar una arribaran perquè ja no hi ha altra sortida que el xoc de trens. Altra cosa és si podran fer desistir els líders independentistes de celebrar el referèndum, que a hores d'ara sembla l'única via per impedir-ho.
El to ha apujat de forma significativa, singularment a Madrid, després de l'acte de Puigdemont, Junqueras i Romeva. Pep Martíha demanat opinió a Fernando Jáuregui, José Antonio Zarzalejos, Raúl Morodo, Marisa Mercado, José Carrillo, Ramón Tamames i Enrique Tierno, i el diagnòstic més compartit és que, hores d'ara, no hi ha forma de "reconduir" res. Oriol March i Sara González recullen el moment polític en aquesta crònica.
La llosa de la corrupció. El Govern va acordar ahir demanar per escrit a Rajoy (prèvia publicació al DOGC) que negociï el referèndum d'autodeterminació. Però també va debatre amb intensitat si canviava o no de posició i incriminava CDC pel cas Palau. ERC i un sector del PDECat ho volien -malgrat els peròs de Puigdemont i Artur Mas- perquè no quedés cap dubte davant la pressió dels "comuns" malgrat els dubtes jurídics que tots compartien.
Neoconvergents i republicans evitaven parlar de vencedors i vençuts en una pugna que ha estat intensa al Govern i que va provocar una votació al Parlament que va dividir Junts pel Sí. Volien passar pàgina. Oriol March i Jordi Bes expliquen en aquesta informació com el canvi d'opinió de l'executiu (representat per Puigdemont, Santi Vila i el seu número dos, Pau Villòria) al Consorci del Palau ha tensat els socis, malgrat que no tindrà efectes jurídics. L'exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí, Germà Gordó, compareix aquest matí al Parlament pel cas del 3% sobre el suposat finançament irregular de CDC, partit del que va ser gerent. Un altre match ball.
Vist i llegit
Un dels dèficits del nostre sistema educatiu és que no ensenya als infants com consumir mitjans de comunicació. Molts ciutadans no saben distingir una informació veraç i factual del que és simplement opinió o intoxicació. Els informatius de TV3 van intentar ahir posar-hi una mica de remei. Som en un temps en què els mitjans tradicionals s'han vist desbordats pels diaris digitals i les xarxes perdent la condició de prescriptors. Ara, proliferen múltiples "veritats". Sobre això, i l'ús que, per exemple, en fan els polítics populistes, va tractar el reportatge Veritats de mentida de Montserrat Besses al Sense Ficció. Als mitjans catalans, donéssim o no per morts abans d'hora Fidel Castro o Muriel Casals, també ens cal fer autocrítica. La qualitat del periodisme va intrínsecament lligada a la de la democràcia.
El passadís
L'arquebisbe de Barcelona i flamant cardenal de l'Església, Juan José Omella, ha enviat una enquesta a tots els capellans de l'arxidiòcesi. Els pregunta diverses coses del seu exercici pastoral i els proposa que li elevin noms per ocupar els càrrecs de vicaris i delegats episcopals (les àrees de govern de l'arquebisbat). Els assegura completa confidencialitat i que només ell obrirà les respostes. Des que va arribar a Barcelona, Omella quasi no ha fet cap renovació en l'equip de govern i s'ha dedicat a prendre el pols de l'arxidiòcesi. L'Església catòlica té el seus propis mecanismes de consultes. Això sí, sense caràcter vinculant.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1928 es comença a construir, a la Vall de Ribes (el Ripollès), el tren cremallera que, passant per Queralbs, arriba fins al santuari de Núria. La infraestructura, que pertany a Ferrocarrils de la Generalitat i va entrar en servei el 22 de març de 1933, va acabar amb l'aïllament del santuari, al que fins aleshores només es podia accedir a través de camins. D'aquesta forma hi van arribar, buscant la pau de l'indret, els ponents del primer Estatut d'Autonomia, que es va redactar el 1932 quan Francesc Macià era president de la Generalitat. Precisament aquests dies el Departament de Territori ha anunciat que comprarà una màquina i quatre vagons pel cremallera per valor de gairebé 10 milions. Aquest vídeo explica com es va construir.
L'aniversari
El 24 de maig de l'any 1941, avui fa 76 anys, naixia a Minnesota, als Estats Units, el cantant i poeta Bob Dylan, un dels símbols de la cançó protesta. "L'obra del darrer Premi Nobel de literatura és l'engranatge perfecte entre continent i contingut, allò que ja buscaven els poetes clàssics a l'antigor de Grècia", afirma Esteve Plantada al perfil que n'ha escrit. I és que, en efecte, Dylan ha estat premi Nobel de literatura, un guardó que va evitar recollir (ho va delegar en la punk i també poeta Patti Smith). D'ell dues cançons mítiques: Blowing in the wind i The times they are changing, totes dues de principis dels seixanta.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi