Ja sé que ho hem dit mil cops però avui tornarà a passar: el procés català tornarà a estar íntimament unit als tribunals. Els Mossos van detenir ahir (aquest cop de forma pactada amb la CUP estalviant l'enfrontament amb Junts pel Sí que va suposar la detenció de l'alcaldessa de Berga Montse Venturós) el regidor de la CUP a Vic Joan Coma Roura. Al vespre, milers de persones es van concentrar davant els ajuntaments catalans per protestar i donar-li suport. La de la capital d'Osona va ser, lògicament, molt concorreguda. Hi va ser Carles Fiter. Avui la mirada serà a Madrid. El regidor ha canviat d'estratègia i de desobeir i no presentar-se a l'Audiència Nacional, que l'investiga per sedició, ha passat a voler-hi anar per explicar perquè no reconeix la Justícia espanyola. Isaac Meler s'ha desplaçat a la capital de l'Estat perquè no ens perdem cap detall. Tot plegat un símptoma més que el xoc de trens no només s'ha accelerat, sinó que segurament és irreversible. Ho explica Andreu Mas-Colell a l'entrevista que li fan Karma Peiró i Roger Tugas.
Sí, sí, a Catalunya es tortura. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, lliura avui al Parlament l’informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura. El fa cada any després que el Tribunal Constitucional posés en qüestió les seves competències per realitzar-lo. L'any passat va constatar que al nostre país encara hi ha maltractaments i que no es complien les recomanacions de Nacions Unides per a la prevenció de la tortura. I on passa? A les presons, per part d'algunes policies locals que s'excedeixen i també en alguns geriàtrics bàsicament.
Saló d'infància sense armes. Ahir al vespre es va inaugurar a Barcelona la 53a edició del Saló de la Infància i la Joventut. Després d'anys de polèmica (també en altres certàmens com el Saló de l'Ensenyament) no hi haurà ni l'exèrcit ni la policia. Durarà fins al 4 de gener a la Fira de plaça Espanya de Barcelona i és ideal per dur-hi els més menuts, que podran gaudir amb atraccions i espectacles de tota mena. Molts municipis catalans organitzen salons similars pels més petits. El Cucalòcum de Lleida, que es va inaugurar el dia de Sant Esteve, és un dels més populars.
Vist i llegit
Ramon Folch és tota una autoritat en assumptes de biologia i medi ambient. Ahir escrivia a El Periódico sobre el turisme, un dels temes que més preocupa als barcelonins. Explicava que sense un canvi de sistema, que impliqui menys pressió, la ciutat està destinada a esdevenir "un parc temàtic sense futur". Ada Colau ho comparteix però no se'n surt.
El passadís
La situació de Joan Coma Roura no és fàcil. No tot és blanc o negre i dins la CUP i al seu entorn hi ha cert debat sobre com encarar la seva estratègia jurídica i de desobediència. Ahir, en ser detingut, i abans d'entrar al cotxe dels Mossos que el va entregar per ser conduït avui a Madrid va alçar el puny en un gest reivindicatiu. La seva companya li va abaixar, tal com es veu al vídeo de NacióDigital. No calia provocar més del compte.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1984 el Congrés aprova la llei d'objecció de consciència desenvolupant un dels drets que quedava recollit a la Constitució Espanyola de 1978. La norma va permetre a milers de joves canviar el servei militar obligatori per algun tipus de servei social en entitats o institucions (la PSS). Molts, però, tampoc van voler prestar aquest servei compensatori del militar i es van fer insubmisos, un delicte penat amb presó al codi penal militar. Fins el 2002, quan la mili ja no era obligatòria, ja no es va despenalitzar i alliberar i indultar els insubmisos a Espanya.
L'aniversari
Un 28 de desembre de 1856 va nàixer a Staunton (Viginia) Woodrow Wilson, president demòcrata dels Estats Units entre 1913 i 1921. La seva figura és rellevant perquè va implicar el seu país en la Primera Guerra Mundial i va ajudar a decantar-la del costat dels aliats. Un cop acabat el conflicte, va formular els 14 punts, punt de partida del Tractat de Versalles de 1919, que va establir un cert equilibri fins a la Segona Guerra Mundial. Un d'ells era crear la Societat de Nacions, que acabaria donant lloc a les Nacions Unides. La idea li va valdre el Nobel de la Pau de 1919. Els seus dos darrers anys de mandat els va afrontar amb una paràlisi fruit d'un vessament cerebral. Va implantar la jornada laboral de vuit hores.
[Post scriptum: el lector Coptius em recorda en un comentari que Wilson va ser també qui va formular per primer cop el dret a l'autodeterminació dels pobles en els seus 14 punts. Cert. Disculpes per l'omissió, que ha estat del tot involuntària. Per saber-ne més us aconsello la pàgina del Col·lectiu Wilson, que formen prestigiosos acadèmics sobiranistes, i aquest reportatge de Joan Esculies]
subdirector de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.
