La consellera de la Presidència, Neus Munté, va anunciar ahir, en una oportuna entrevista de Xavi Bundó, a RAC1, que Carles Puigdemont havia decidit convocar aquesta tarda els partits favorables al referèndum per posar fil a l'agulla i fixar ja, tal com van exigir les entitats, data i pregunta un cop constatada -per darrer cop el dissabte a Sitges- la negativa del govern de Mariano Rajoy a acceptar el dret a decidir.

Un dels dubtes del camí que s'ha fet fins ara era saber què farien els "comuns" quan ja només quedés la via del referèndum vinculant sense acord amb l'Estat. Ara hauran de decidir si fan costat, actiu o passiu, a un desafiament a Madrid per exercir el dret a decidir o si queden alienats amb un Estat que no s'aturarà per frenar-lo. Difícilment trobaran un camí del mig. El PSC boicotejarà en bloc el referèndum, tal com ens confirmava l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en l'entrevista que li fem amb Àlvar Llobet.

L'espai polític que lidera Ada Colau ha començat ja, malgrat que de forma espasmòdica i un tant caòtica, una maniobra per desmarcar-se d'un procés que els ha convertit en necessaris per assegurar una alta participació al setembre. Quan no és la corrupció de l'antiga CiU és la necessitat d'esperar què passa amb Pedro Sánchez o, fins i tot, l'argument de que la convocatòria no havia estat formalment correcta i que cal reunir abans el Pacte Nacional pel Referèndum. El Pacte va assumir, però, que la seva feina havia acabat amb la recollida de firmes i suports internacionals tot i que també és cert que es va acomiadar demanant preservar la unitat. Avui, a la cimera hi haurà Albano Dante Fachin en nom de l'oficialitat de Podem a Catalunya però no Xavier Domènech i els seus. "Els que volen no poden i els que poden no volen", cantava ahir Raimon en el seu dotzè, vibrant i últim concert de comiat al Palau de la Música. Joan Serra Carné explica en aquesta informació els perquès dels "comuns".

Pressupostos i flexibilitat. Mentre els partits independentistes intenten organitzar el referèndum, a Madrid, al Congrés, els pressupostos de 2017 acaben la seva tramitació amb la discussió de les esmenes al ple després que se n'hagin incorporat un centenar en comissió. El vot de Pedro Quevedo, diputat de Nova Canàries escollit a les llistes del PSOE, se sumarà als del PP, C's i el PNB per aprovar-los. Rajoy ha hagut de fer cessions econòmiques. Serà la tònica de la legislatura. Una flexibilitat que no s'aplica en assumptes com el procés.

 Rècords al cim del món. El cap de setmana ha estat molt productiu per a l'alpinisme català, que ha fet dos cops el cim de l'Everest. Ferran Latorre ha fet ja els 14 vuit mil del planeta i Kilian Jornet hi va tornar en només disset hores i per segon cop en pocs dies. Estarem pendents a NacióMuntanya dels seus propers reptes. Que lluny ens queda ja aquella heroïcitat de l'"Hem fet el cim!" de 1985. Per cert que tal dia com avui de l'any 1953 l'explorador neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay van ser els primers en pujar al cim de l'Everest, a la serralada de l'Himàaia.


Vist i llegit

La família Pujol i els seus negocis s'han convertit en una font inesgotable de titulars i històries periodístiques. Ahir el subdirector de La Vanguardia, Manel Pérez, explicava les cartes que l'avi Florenci havia enviat a Jordi Pujol per evitar que malbaratés la imponent fortuna familiar feta gràcies a les divises i altres negocis. Alguns dels set fills de l'expresident se n'han encarregat de refer-la tot i que amb mètodes més que discutibles.


 El passadís

Les jornades del Cercle d'Economia van ser concorregudes i exitoses. Polítics de primera línia, agents econòmics i temes actuals. Políticament, però, la decepció amb Mariano Rajoy era evident i es feia notar als passadissos del Meliá Sitges. Els socis del Cercle són majoritàriament partidaris de la tercera via i no de la independència i per això no s'esperaven l'esbroncada del president del govern espanyol, que els va instar a no ser "equidistants". L'empresariat (fins i tot el gran) ja no és el que era.


 L'efemèride

La persecució del català per part de diferents governs espanyols ha estat una constant. Una de les variants més recordades es commemora tal dia com avui. Va ser el 1896, avui fa 121 anys, quan es va instal·lar la línia telefònica entre Barcelona i Madrid. La direcció general de Correus i Telègraf d'Espanya va imposar a l’empresa privada catalana que la cogestionava que no es pogués usar el català per telèfon. La prohibició també s’havia aplicat en la telegrafia, que només acceptava telegrames en castellà. Dies després, el diputat català Joan Maluquer i Viladot va denunciar-ho al Congrés. La mesura va continuar vigent i les operadores van seguir disposant de la facultat de tallar la comunicació si detectaven converses en català.


 L'aniversari

Un 29 de maig de l'any 1917, avui fa 100 anys, naixia a Massachusetts, als Estats Units, el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy, que moriria assassinat per un franctirador a Dallas el 1963 quan ostentava el càrrec. Era del Partit Demòcrata i pertanyia a una adinerada (i àmplia) família catòlica d'origen irlandès. Va ser escollit per al càrrec el 1961 i en el seu curt, polièdric i icònic mandat va viure la crisi dels míssils amb Cuba, les protestes pels drets civils, la construcció del mur de Berlín o el començament de la guerra del Vietnam. El seu assassinat va impactar brutalment el país i ha estat font de molta filmografia i de teories de la conspiració ben diverses. El va substituir el seu vicepreisdent, Lyndon B. Jonhson. Cinquanta anys després del seu assassinat així analitzaven el seu "mite" al Món324 de TV3. 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital