
El llibre era alhora en català i modern Foto: Adrià Costa
En aquest ambient, l'intent de recuperar l'escola en català o si més no, l'ensenyament de català, semblava una quimera irrealitzable. Com en moltes altres circumstàncies de la vida pública, allò que s'havia normalitzat durant el període republicà havia acabat essent perseguit durament per la dictadura. El català només avançava molt tímidament, ja que amb tota la maquinària de l'Estat en contra, tot depenia de l'entusiasme i la militància dels defensors de la llengua.
És en aquesta tessitura que el 1966 els editors del popular 'TBO' demanen permís per publicar revistes infantils en la llengua de Catalunya. La resposta -recollida al monogràfic 'Un estat contra l'escola en català', publicat per la revista 'Presència'- és prou clara de l'aversió cap al català de les institucions espanyoles. “Nosotros no tenemos ningún interés en editar revistas infantiles en catalán, ni tenemos ningún interés en que los niños lo aprendan. Para nosotros el catalán es una lengua que tiene que ir desapareciendo”, aclareixen les autoritats franquistes.

El llibre, escrit per la pedagoga, mestra i professora Àngels Garriga -mare de la també pedagoga Marta Mata- estava adreçat a escolars de primer curs de primaria i de seguida va esdevenir el manual de llengua catalana de capçalera per a les escoles que seguint les orientacions pedagògiques d’autors innovadors com Alexandre Galí, van iniciar una aposta valenta per un ensenyament modern i en català. Dos anys més tard va aparèixer el llibre de segon curs, 'Estels', de la mateixa autora i il·lustrat per Cesc.
Un llibre "a més d'en català, modern"
De fet, per al responsable de l'editorial, la publicació de 'Beceroles' va ser “una revolució pedagògica, ja que a banda de ser en català, a més era molt modern”, ja que Garriga hi va adaptar “els corrents pedagògics que arribaven d'Europa”. En aquest sentit Rahola recorda que “el fet de ser en català ja era revolucionari per si mateix, però a més va ser una entrada d'aire fresc des d'un punt de vista pedagògic”.
David Rahola reivindica que en aquells temps Teide ja publicava llibres “impregnats de modernitat” en un temps en el què s'estilava eren “els llibres tipus Enciclopedia Álvarez”. Amb 'Beceroles' s'afegia que “el tarannà de la gent que en aquells moments volia fer coses en català era gent moderna i amb inquietuds”. El llibre va servir així per a una incipient educació de la llengua catalana, en una època que “a l'escola pública no es feia res de res en català”, mentre que només en algunes escoles privades “es començava a fer classes de català”. De fet, com no hi havia materials impresos fins a l'edició de 'Beceroles', “molts mestres utilitzaven llibres seus dels temps de la República, però clar, només hi havia l'exemplar del mestre, no n'hi havia per als alumnes”.
Amb aquest llibre, Teide es prepara per celebrar, d'aquí dos anys, el 75 aniversari. L'editorial va néixer el 1942 de la mà de qui va ser Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya, Frederic Rahola i d’Espona, i del seu cunyat, l’historiador Jaume Vicens i Vives a partir de la vocació de publicar recursos educatius, al principi mapes muts i poc després llibres de text en castellà. El 1955 va començar a editar en català obres de caràcter divulgatiu, com la col·lecció 'Biografies catalanes'. Va publicar també la Historia de la literatura catalana de Joan Ruiz i Calonja, en llengua castellana, que va ser retinguda durant un any al magatzem per manca d’autorització governativa. El 1956, Editorial Teide va editar la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Avui en dia publica tot tipus de llibres de text, tant en format paper com en format digital.
[vimeo]121354334[/vimeo]