Entre el carrer Ferran i el pla de la Boqueria de Barcelona, fa cinquanta anys es va inaugurar l'estació de metro de Fernando. Es va construir amb la finalitat de prolongar la que llavors s'anomenava la línia I del Gran Metropolità de Barcelona, que, de fet, va ser la primera línia de metro en entrar en servei a la ciutat comtal. En qüestió de només cinc mesos -del novembre del 1945 a l'abril del 1946-, els treballs de construcció de la parada estaven fets, i el metro va començar a parar per aquesta estació sense cap acte públic d'inauguració. 22 anys després, el 1968, va quedar tancada.
Va ser el 15 d'abril de 1946 quan els combois de la línia I van començar a aturar-se a l'estació de Fernando. Si bé l'entrada en funcionament va ser molt discreta, sí que es va publicar un petit avís als diaris de l'època que ho informava. "El dilluns es posarà al servei del públic la nova estació Fernando de la línia I, a la Rambla de Caputxins, l'accés de la qual està situat a la confluència d'aquesta via amb els carrers de Fernando i Unión". El nou equipament, convertit en estació terminal del Gran Metro, disposava d'una sola via i d'una andana de 61 metres, així com d'un únic vestíbul i accés.
El disseny de l'estació era ben senzill: les parets eren blanques i hi havia dos llargs bancs longitudinals de fusta, mentre que la il·luminació la proporcionaven uns llums penjats del sostre. El paviment estava cobert amb les mateixes llosetes que s'utilitzaven llavors per fer les voreres dels carrers de Barcelona.
- Anunci oficial de la posada en servei de l`estació de Fernando l`abril del 1946
- Arxiu Fundació TMB
22 anys oberta
El 1968, una nova prolongació va ser el motiu pel qual es va decidir tancar l'estació de Fernando, només 22 anys després que s'inaugurés. I és que arran de la fusió del Gran Metropolità i del Ferrocarril Transversal, així com de la posterior municipalització del servei al principi de la dècada dels anys 60, es va renovar i ampliar el tram del Gran Metro, que llavors ja estava rebatejat sota el nom de la línia III. Es tractava d'una operació necessària perquè tant els trens com els túnels i les estacions havien quedat desfasats.
Una de les primeres actuacions que es va decidir fer va ser allargar la línia fins al final de la Rambla, concretament fins a la nova estació de Drassanes -que, inicialment, s'havia de dir Santa Madrona-. Aquestes obres de prolongació van començar el juny de 1965 i l'estació de Drassanes es va inaugurar el 14 de desembre de 1968.
La proximitat amb l'estació de Liceu va jugar en contra del manteniment de l'estació de Fernando, ja que es considerava que totes dues se solapaven. Tot i això, el seu tancament sí que va provocar algunes queixes perquè era una estació molt utilitzada pels veïns de la zona, que van escriure cartes de protesta a la companyia i a l'ajuntament, i algunes de les quals també van ser recollides per la premsa local.
L'origen del nom de l'estació
El nom de l'estació Fernando té l'origen en el carrer del mateix nom -actualment Ferran-. Una via que connecta la Rambla amb la plaça Sant Jaume en honor del rei borbó Ferran VII. Recentment, l'Ajuntament de Barcelona va descartar canviar el nom i recuperar el de Joan Fiveller, denominació que va tenir durant la Segona República.
