Els mesos de febrer i març acostumen a ser crítics per les famílies que han de triar escola per als seus fills que el curs vinent cursaran P-3. Sovint, tenen un centre idealitzat que desitgen de totes, totes, i en descarten d'altres per tot un seguit de prejudicis que els experts s'esmercen en intentar dissipar. Sobretot, relacionats amb la "qualitat" dels alumnes que acostumen a anar-hi. "Sens dubte, un conjunt d'alumnes divers reflectirà molt més en la pràctica el que és la societat, i l'experiència educativa dels alumnes també pot esdevenir molt més rica", asseguren els professors de Ciències de l'Educació de la UOC Guillermo Bautista i Beni Gómez-Zúñiga. En aquesta mateixa línia, la Fundació Jaume Bofill ha elaborat una guia per als pares (pdf) en què els recorda que "la bona reputació d’un centre pot trigar anys a forjar-se" i, per tant, recomana "conèixer totes les escoles", sense deixar-se influir "pel que un se n'imagina o en sent a dir".

"És fonamental que les famílies s'endinsin entre les parets del centre, no solament per a veure quines característiques físiques tenen les instal·lacions sinó per a conèixer de primera mà el model educatiu que hi ha darrere", coincideixen Bautista i Gómez-Zúñiga. I és que, des del seu punt de vista, "cal informar-se dels projectes didàctics que es desenvolupen en el centre o en què l'escola participa, com agrupa els estudiants, com es treballen diferents àrees, quin és el paper dels deures en la dinàmica didàctica de l'escola..."

Des del seu punt de vista, l'element més determinant a l'hora de triar centre ha de ser l'equip de mestres que hi treballa. "És recomanable observar si treballen coordinadament, quin és el valor que donen a la seva feina, si entenen la seva actuació educativa com un procés global i integral, que va molt més enllà d'un àmbit de coneixement o de la seva assignatura", asseguren.

La Fundació Bofill hi coincideix de ple: "Sovint a les famílies els preocupa que a l'escola hi hagi molts alumnes d'un perfil sociocultural diferent al seu, però l'important és conèixer la capacitat de l’escola per atendre les necessitats de cada infant." I recalca: "Tots tenim creences basades en tòpics, que guien les nostres decisions. Ser-ne conscient és el primer pas per decidir més lliurement." Per tant, recomana conèixer "totes les escoles" i "deixar-se sorprendre per les seves realitats, un no s'ha de quedar amb el que s'imaginava o amb el que se'n diu d'elles".

"Tenir més ordinadors no és garantia de res"

Bautista i Gómez-Zúñiga també sentencien: "Tenir més ordinadors, fer anglès des de ben petits o anar amb un uniforme molt bonic no és garantia de res des del punt de vista pedagògic." I és que, pedagògicament, apunten que el que cal és "observar quins són els materials i recursos que es fan servir i de quina manera, com estan disposades les taules i les cadires, quin espai ocupa el professor..."

La Fundació Bofill també hi coincideix: "Malgrat que és normal fixar-se en les instal·lacions i els serveis que ofereix l'escola -menjador, acollida, extraescolars...-, és més important interessar-se pels "projectes estrella" o programes innovadors que s'hi duen a terme; per l'estil d'aprenentatge que es fomenta, metodologies i capacitat d'atendre els alumnes de forma personalitzada; la participació de les famílies, el nombre de places ofertades i el nombre de germans que s'inscriuran..."

"Les primeres etapes de l’escolaritat són decisives per a la formació de les capacitats bàsiques. De la metodologia que l’escola empri, del tipus de projectes, del grau d’implicació de les famílies en depèn, en bona mesura, l’educació del fill", sentencia la fundació.