Cal començar assenyalant que al capdavant del Dos Palillos (Hotel Casa Camper, Elisabets, 9, Barcelona) hi ha l’Albert Raurich, un dels caps de cuina durant anys d’ElBulli, i amb ell la seva parella i sommelier Tamae Imachi, també provinent d’ElBulli. Català i japonesa. L’esperit audaç i trencador característic del mític restaurant de Roses es troba al naixement d’aquesta proposta també trencadora... o potser no tant! Si ens hi fixem en el nom, Dos Palillos, recordarem els palets que s’utilitzen al menjar oriental en lloc dels coberts occidentals. Alhora, tindrem ben presents els pràctics escuradents que utilitzem per punxar moltes tapes quan fem el vermut. A partir d’aquí creix el concepte d’aquest restaurant.

Només entrar, la decoració ens marca la direcció. En un primer espai, una barra com les de sempre, com les dels bars de tota la vida, amb tamborets –una mica incòmodes fins i tot!- i amb imatges i estris que ens fan fer un viatge en el temps. Divertit i kitsch. Al fons, una barra japonesa, és a dir, una barra baixa on els que mengen s’asseuen al seu voltant, rodejant la cuina i veient els cuiners preparant el que tot seguit es menjaran.

La cuina del Dos Palillos –que, per cert, té un “germà” a Berlin amb el mateix nom-, es podria definir com una barreja de la cuina d’aquí amb diverses cuines orientals, malgrat que predomina la japonesa. Sense anar més lluny, el cap de cuina també és japonès, en Takeshi Somekawa. Podem menjar plats com dim sun xinesos, tèmpures, sunomonos, yakitori, kushiages... Tot regat amb bons vins d’arròs, els famosos sakes, sàviament escollits per la Tamae. Els preus són correctes i el que paguem finalment dependrà, com sempre, del que demanem (des d’uns 40 euros per persona cap endavant). En qualsevol cas, es pot optar per un menú de migdia a 20 euros per no deixar-nos el pressupost. I, per cert, aquest restaurant només obre de dimarts a diumenges, i dimarts i dimecres no obre al migdia. És absolutament recomanable reservar abans d’anar-hi.

Arribats a aquest punt, algú pot preguntar-se on queden les tapes autòctones. Doncs bé, la fusió és, més que res, d’ambients, d’esperit, així que el concepte de “tapa” adquireix un significat molt més complet i internacional del que habitualment coneixem. Ni més ni menys.

  Web del Dos Palilllos