Bones notícies en matèria de seguretat, una de les preocupacions més recurrents de la ciutadania: el 2024 a Catalunya es van cometre menys furts i robatoris violents que l'any anterior, les dues tipologies penals més comunes als carrers del país. Concretament, els robatoris i atracaments amb violència i intimidació es van reduir en un 5%, mentre que els furts —no violents— ho van fer en un 1%. Per altra banda, s'ha mantingut intacte el nombre total de delictes convencionals: 434.347 fets detectats per la policia, segons l'estadística del Ministeri de l'Interior, que equivalen a 540 per cada 100.000 habitants. Un estancament després d'anys de dades a l'alça, amb l'excepció dels anys de pandèmia.
Les dades positives de robatoris contrasten amb un increment de delictes per tràfic de drogues, que van pujar un 6% (fins a un total de 4.642), i un augment del nombre de denúncies per agressió sexual, un 4% més que el 2023. La infradenúncia de la violència sexual, però, fa que no es pugui afirmar que se'n cometen més; podria ser, simplement, que es denunciïn més sovint que en anys anteriors, gràcies a una creixent mobilització social i campanyes de suport a víctimes. En tot cas, la policia té constància de 4.404 agressions sexuals comeses l'any passat. Pel que fa als homicidis, entre 2023 i 2024 es van reduir dels 71 als 69, malgrat que hi va haver 45 intents més que l'any anterior. En l'inici d'aquest 2025 ja hi ha hagut vuit homicidis al país, tot i que les autoritats assenyalen que no representen cap tendència, perquè són inconnexos entre si.
Dels onze municipis catalans de més de 100.000 habitants, la majoria han millorat en matèria de prevenció de furts i atracaments en l'interior d'edificis, si bé que en el còmput global de delictes, vuit d'ells presenten dades més elevades que l'any anterior.
El Ministeri de l'Interior ha fet públiques aquesta setmana les xifres delinqüencials del 2024, desglossant-ne els valors per als municipis de més de 20.000 habitants (a Catalunya n'hi ha 69, on viuen set de cada deu catalans). Municipis com Rubí, Viladecans o Terrassa se situen entre les localitats on s'ha reduït la criminalitat d'un any per l'altre, mentre que a el Prat de Llobregat, Reus o Figueres ha pujat. A Barcelona, els delictes convencionals —deixant de banda les ciberestafes— han baixat en un 5,5%. A continuació es pot consultar com ha evolucionat la delinqüència entre 2023 i 2024 en els 69 municipis pels quals Interior ofereix dades.
Amb tot, el Prat de Llobregat, Salou, Barcelona i Sitges són les poblacions on més delictes es produeixen amb relació a la seva mida. El municipi baixllobregatenc n'acumula 213 per cada 10.000 habitants, una xifra altíssima perquè tots els delictes comesos a l’Aeroport queden contabilitzats dins de la ciutat. En les altres tres localitats, les xifres es mouen entre els 90 i els 115.
Ja des de fa uns quants anys el Ministeri de l'Interior inclou en les seves xifres oficials la cibercriminalitat, que hem exclòs dels recomptes municipals perquè no es cometen als carrers, sinó a les xarxes. El 2024 la policia va detectar 75.705 delictes informàtics. La immensa majoria tenen a veure amb els fraus i les estafes. Respecte a l'any anterior s'ha observat un descens moderat del 3%.