Es compleix poc més d'un any del Pla Endreça, la política de Jaume Collboni per a revertir la brutícia i "l'incivisme" de Barcelona. Un pla que ha inclòs un augment de l'activitat policial als carrers de la ciutat. La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ha interposat 96.345 denúncies durant els seus primers 12 mesos, segons dades de la policia local obtingudes per Nació a través d'una sol·licitud de transparència. Es tracta d'un increment del 35% respecte a l'any anterior i l'ha patit, sobretot, el col·lectiu de venedors ambulants: la policia ha multat el comerç no autoritzat en 47.500 ocasions en un any, 12.000 més que en el període anterior.
A més, Barcelona ha apujat les sancions per vendre productes al carrer en 100 euros, segons una altra sol·licitud a l'Institut Municipal d'Hisenda, i ha pràcticament duplicat el nombre de multes per dormir al carrer o rentar-se en fonts públiques. L'Ajuntament, satisfet del pla, ha anunciat que l'estendrà almenys fins al 2027. Això, malgrat que el Sindicat Manter i la Fundació Arrels, que representen col·lectius especialment afectats per les actuacions policials, critiquen que es posi al mateix sac actes vandàlics i situacions derivades de la pobresa i la falta de drets.
Persecució a la venda ambulant
"No volen netejar brutícia, volen netejar persones", denuncia Lamine Sarr, portaveu del Sindicat de Manters de Barcelona i coordinador del taller de Top Manta, davant l'augment de la pressió policial contra el comerç ambulant. D'acord amb les dades obtingudes de l'Ajuntament, el comerç ambulant és la infracció més perseguida de l'ordenança municipal de convivència, la normativa barcelonina contra conductes que es consideren "incíviques". El nombre de denúncies ha augmentat en un 34% d'un any per l'altre, superant les 47.500 el primer any del Pla Endreça i, a més, són substancialment més dures: l'Ajuntament ha apujat les multes dels 260 als 360 euros per al comerç ambulant, de mitjana, d'acord amb les dades de la hisenda municipal.
Només l'agost de 2023, quan va entrar en vigor, les sancions contra el comerç ambulant —que inclou els manters, però no només— van sobrepassar les 10.000, la xifra mensual més alta des que hi ha dades. Aquest agost la GUB n'ha interposat unes 4.300, la meitat, però en els vuit primers mesos de l'any ja se n'acumulen 31.000, tan sols un miler menys que en el mateix període de l'any passat. L'Àrea de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament ha explicat a Nació que la majoria corresponen a la venda de begudes i que en el primer semestre d'enguany la GUB ha decomissat més de 115.000 llaunes.
"El top manta a Barcelona és una activitat residual", va sentenciar el tinent de Seguretat, Albert Batlle, durant la Comissió de Presidència i Seguretat de l'Ajuntament celebrada aquest juliol, on va presentar dades històriques de denúncies contra la venda ambulant i va anunciar que el consistori continuaria "fent una política de pressió" per a reduir-lo encara més. Ja ho va advertir fa més d'un any, quan va presentar el Pla Endreça com "un avís a la ciutadania: no hi ha impunitat respecte a l'incivisme".
Aquesta pressió pren forma d'una "saturació policial de l'espai", que consisteix a omplir les zones més turístiques amb tanta policia que sigui impossible vendre productes. Així ho va informar l'Ajuntament a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, que desaprova l'estratègia municipal en considerar que aquestes actuacions "no són suficients per a garantir els drets humans" d'aquest col·lectiu. L'ens independent argumenta en un informe presentat aquest agost que l'enfocament policial contra la venda ambulant contribueix a la seva estigmatització i que en cap cas "no s'estan abordant les causes estructurals que l'ocasionen".
Sigui com sigui, Lamine Sarr constata que "cada dia hi ha més policia" i lamenta que l'Ajuntament torpedini l'única font d'ingressos de moltes persones que no tenen dret a treballar. Amb tot, gairebé una de cada dues multes de la Guàrdia Urbana per "incivisme" les reben els manters i venedors ambulants, així com la gent que hi compra. Aquestes denúncies són seguides per les relacionades amb el consum d'alcohol en espais públics no autoritzats, que també han crescut de manera substancial sota el govern de Collboni. A continuació es pot consultar l'evolució històrica de les sancions de l'Ajuntament per conductes "contràries a la convivència".
Més multes i més altes a col·lectius vulnerabilitzats
"No es pot parlar de civisme quan no es tenen coberts els serveis bàsics", denuncia Beatriz Fernández, directora d'Arrels. Ja des de fa anys, la principal fundació de defensa dels drets de les persones sense llar critica que s'abordi des de la seguretat un problema econòmic i social. Des de l'agost de 2023 la Guàrdia Urbana ha interposat 265 denúncies a persones que dormien o "acampaven" al carrer, inclosos en bancs públics, es rentaven en fonts o hi netejaven la roba, un 89% més que el període anterior. Unes accions que l'ordenança de convivència descriu com a "usos impropis de l'espai públic".
A Arrels no ha arribat un augment significatiu d'afectats, però sí que han constatat que l'import de les multes ha crescut. De les dades obtingudes per Nació se'n desprèn que els 200 euros de fa un any s'han convertit en 274 aquest darrer any, de mitjana. La immensa majoria no s'acaben pagant, perquè la mateixa ordenança preveu excepcions per a persones en situació de vulnerabilitat i Arrels aconsegueix bescanviar-les en accions educatives. Un petit respir, però que per a ells tampoc no té sentit: "El que cal és que hi hagi més recursos residencials per a garantir el dret a l'habitatge", reclama Fernández, "però mentre no hi hagi aquestes solucions, com a mínim que no els persegueixin".
«Endreçar» Barcelona amb ordre i neteja
L'Ajuntament de Barcelona va anunciar el Pla Endreça a finals de juliol de 2023, un mes després de la presa de possessió de Jaume Collboni com a batlle de la capital catalana. Buscava assolir "l'excel·lència de l'espai públic a través del manteniment, la convivència i l'autoritat". A la pràctica, s'ha dut a terme a través del binomi neteja-policia, il·lustrat per la roda de premsa conjunta entre el tinent de Seguretat, Albert Batlle, i la tinenta d'Urbanisme, Laia Bonet, on van anunciar la mesura fa una mica més d'un any. Un dels focus de desordre més assenyalats pels membres del govern, les molèsties ocasionades pels botellots, també ha rebut un important toc d'atenció de la Urbana: 41.000 denúncies en els primers dotze mesos de consistori socialista, un 40% més que en el període previ.
El govern municipal, satisfet de l'arrencada de la política estrella del govern socialista, va anunciar que el Pla Endreça es consolidaria com a "projecte de mandat". Aquest 2024 l'Ajuntament hi haurà destinat 550 milions d'euros, als quals se sumarà una inversió de 435 milions més fins al 2027. De moment, aquest increment i enduriment de les multes s'està duent a terme sense haver reformat l'ordenança de convivència, encara pendent d'aprovació al consistori.
Malgrat totes les actuacions polítiques, publicitàries i policials, la preocupació ciutadana per la inseguretat i la manca d'educació i civisme no ha baixat pas, com recullen les dades del baròmetre municipal de l'Ajuntament de Barcelona. El percentatge de persones que consideren que la inseguretat és el problema més greu de la ciutat ha augmentat lleugerament del 26,6% al 27,2% entre el juny de 2023 i el juny del 2024. Pel que fa a la preocupació per l'incivisme, també s'ha mantingut, del 3,6% al 3,8%. En canvi, sí que ha millorat la percepció respecte a la neteja: ha passat de la segona posició com a problema més citat fins a la quarta, amb el 5% de les respostes, la meitat que fa un any.
Endreçar què?
Però, què vol dir «civisme», «endreça» i «neteja»? Les organitzacions denuncien que darrere d'aquesta lluita contra les conductes "contràries a la convivència" s'hi amaga, també, una "criminalització" de situacions derivades de la pobresa i les vulneracions del dret a l'habitatge i al treball digne. I és que una mateixa norma municipal ajunta qüestions tan diferents com les botellades, les cridòries als afores dels locals d'oci nocturn o l'ús dels monopatins en espais de vianants, amb el fet de dormir al carrer o la venda ambulant, duta a terme sobretot per persones que no tenen permís legal per a treballar.
Per acabar amb la manta, s'ha d'acabar amb la llei que ens prohibeix treballar legalment: la Llei d'Estrangeria.
— ✳️ Sindicato Mantero BCN (@sindicatomanter) July 17, 2024
Està en mans dels qui promou aquestes mocions aprovar la #ILPRegularizaciónYa que fa mesos que està aturada al congrés dels Diputats.
La clau de la qüestió, tant pel Sindicat Manter com per Arrels, rau en el fet que les problemàtiques socials no poden ser abordades des de perspectives policials o punitives, sinó socials. "Les multes no faran que hi hagi menys manters: l'únic que ho pot aconseguir són les polítiques socials i que tothom pugui treballar legalment", adverteix Lamine Sarr, que reivindica la necessitat de la regularització de les persones migrades. I afegeix: "La bona governança no s'aconsegueix denunciant el màxim nombre de persones sinó garantint que tothom tingui una casa i una feina".