Barcelona té el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) amb les dades més voluminoses de tot l'Estat. Entre els set centres que hi ha al territori estatal, alguns amb ús parcial, l'espai de la Zona Franca se certifica com el màxim perceptor de persones migrants a qui es tanca durant un període indeterminat. Dels 2.085 interns que el 2023 van entrar en algun CIE, 589 corresponen a la capital catalana. Un de cada quatre de tot l'estat espanyol. El segueixen València (499) i Múrcia (459).
A més, també és el centre on se'ls fa estar més temps, moltes vegades sense cap finalitat clara. Els internaments forçosos a Barcelona duren una mitjana de 34 dies, mentre que al conjunt dels punts de reclusió temporal la mitjana baixa fins als 27 dies. Sovint, però, aquest tancament acaba en un no res. De les 561 que van sortir dels CIE de la Zona Franca, més de la meitat (322) van ser posades en llibertat. Per contra, un 39% va acabar expulsat o retornat al seu país d'origen.
Són dades que ha fet públiques l'entitat Migra Studium en col·laboració amb el Servei Jesuïta a Migrants, a partir de l'anàlisi d'una realitat que consideren silenciada. Els CIE i les vides dels que hi passen acostumen a estar lluny del focus mediàtic, conclouen. Davant d'això, han assenyalat com a títol de l'estudi "internament mutejat" i han fet èmfasi en una dada paradoxal: l'any passat a Espanya es van produir 3.091 expulsions de persones migrants i menys d'una tercera part (29,7%) es van fer des d'un centre d'internament d'estrangers. És a dir, que per expulsar algú no ha de passar necessàriament pel CIE. I, de fet, dues de cada tres persones expulsades no el trepitgen. Diverses formacions polítiques d'esquerres han demanat tancar aquestes "presons per a immigrants". El 2015 una resolució del Parlament ho va exigir amb els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP.
"L'internament és una mesura innecessària, i veiem que no depèn de l'internament l'eficàcia de les devolucions i les expulsions. És una mesura ineficaç", apuntava un dels autors de l'informe, Josep Buades. Per contra, l'afectació que comporta el pas per l'aïllament del CIE és una contrapartida que s'està normalitzant, remarquen els investigadors. "És una institució summament aflictiva" que genera "un patiment ocult en la societat" i que a més té un cost econòmic destacat per a la ciutadania pel que fa al manteniment d'aquests espais.
Una de les particularitats que també envolta el recinte barceloní custodiat per la Policia Nacional espanyola és que és pràcticament l'únic que tanca dones. De les 64 dones que van ingressar en un CIE a tot l'estat espanyol l'any passat, 62 ho van fer a la capital catalana i dues a Madrid. De fet, això ha portat a situacions en què s'ha deixat alguna interna en soledat en tot un mòdul durant diversos dies. "Creiem que aquesta situació afegeix una penositat en la situació d'internament", apunta l'altre autor de l'informe, Josetxu Ordóñez.
Sigui com sigui, sovint una part de l'opinió pública ha vinculat el procés d'expulsió de migrants amb la delinqüència. Malgrat això, les dades del Ministeri de l'Interior incloses revelen que els expulsats per alguna mena de condemna judicial són únicament el 8% dels casos. En la majoria d'ocasions el motiu té a veure amb les exigències administratives de la llei d'estrangeria com no tenir els papers en regla (58% dels casos) o per haver intentat entrar amb pastera (20% dels casos). En aquest sentit, Ordóñez indica que moltes de les persones que acaben "privades de llibertat" són persones amb situacions de vulnerabilitat -com qui recull ferralla o afronta problemes de salut mental- que necessitarien acompanyament social.
A banda del marc executiu, que assenyala al govern espanyol a l'hora de decidir el futur dels CIE, i el legislatiu, que proposa canvis en la llei d'estrangeria, les entitats també apunten cap a la justícia. "L’informe és molt crític amb la judicatura", resol Josep Buades, a l'hora de denunciar que molts magistrats a càrrecs de les sales d'instrucció envien migrants als centres d'internament sense fer "un judici de proporcionalitat". Tot plegat deixa un llarg camí per recórrer, adverteixen els implicats. Especialment a Barcelona, el CIE per excel·lència de l'Estat.