Entre l’any 2015 i el mes de novembre de 2022, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat de Barcelona han baixat un 31% a les estacions amb més trànsit, fins als 38 micrograms per metre cúbic, i a les estacions amb menys trànsit s'ha passat de 38 a 25, segons les dades analitzades per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La contaminació de l'aire a la capital catalana es redueix, però aquest fet no evita que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideixi aquest dijous si Barcelona, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l'Oriental, juntament amb Madrid, van infringir la directiva de qualitat de l'aire fixada per les institucions europees anys enrere.

[noticiadiari]2/250503[/noticiadiari]
Després de nombroses advertències per part de la Comissió Europea, l'executiu comunitari va optar el 2019 per la via judicial, en considerar que les mesures ambientals adoptades en aquestes zones eren "insuficients i inadequades" i que els incompliments de les normatives sobre gasos contaminants eren "sistemàtics". En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient de Barcelona, Eloi Badia, ha reconegut aquesta setmana que la capital catalana ha fet un "avanç molt significatiu" per situar-se "a les portes" d'arribar als llindars que demana la UE. Així, Badia espera que la justícia europea "reconegui la feina feta" pel govern municipal, tot i estar convençut que la sentència anirà acompanyada d'una "sanció contundent" pels incompliments d'anys enrere.

El cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana i Madrid va començar a prendre força l'any 2017, quan la Comissió Europea va advertir Espanya a través d'un "avís motivat" que portaria els incompliments sobre la qualitat de l'aire davant la justícia europea si no es prenien mesures. Després que l'Estat esquivés els tribunals en un primer moment, Brussel·les va considerar el 2019 que la situació era prou crítica per traslladar la qüestió a Luxemburg. En la denúncia presentada davant el TJUE, la Comissió apuntava que les zones mencionades havien superat els nivells de diòxid de nitrogen "de forma sistemàtica i continuada des del 2010" i lamentava que cap de les ciutats havia dissenyat nous plans per garantir la qualitat de l'aire.

Les queixes de Brussel·les apunten que Barcelona i la seva àrea metropolitana han infringit els límits permesos d'emissions de diòxid de nitrogen (NO2), que se situen en 40 micrograms per metre cúbic. Segons les anàlisis dutes a terme per la Comissió, aquesta xifra es va superar entre els anys 2010 i 2018, posant en risc la salut de moltes persones. Segons dades de l'Agència Europea del Medi Ambient, cada any moren prematurament prop de 9.000 persones a causa de l'alta concentració de NO2.

[noticiadiari]2/240306[/noticiadiari]
Malgrat que els nivells de diòxid de nitrogen a Barcelona van tornar a situar-se per sota els límits permesos el 2020 i el 2021, la mateixa Agència Europea del Medi Ambient considera que és difícil atribuir el descens a una sola mesura -com la Zona de Baixes Emissions- i recorda que altres condicionants com la meteorologia o l'alentiment de l'activitat econòmica arran de la pandèmia també hi han pogut influir. Tot i això, les darreres dades registrades aquest 2022 per les estacions de la capital catalana situen, de mitjana, els nivells per sota dels 40 micrograms permesos per Europa.

[bondia]