Rep el butlletí cada matí al teu correu
Aquest divendres arrenca la tretzena legislatura i el Parlament de Catalunya tindrà nova presidenta, Laura Borràs, i una mesa amb majoria independentista. La candidata de Junts té garantits els vots de la seva formació, així com els d'ERC -65 suports-, suficients per assumir el lideratge de la cambra catalana en la segona volta de la votació. El malestar de la CUP en les darreres hores -per la falta de concreció de Junts en les negociacions i la causa judicial oberta a Borràs pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes- no seran obstacle per a l'elecció. Encara que els anticapitalistes es decantin per votar el seu candidat, Pau Juvillà, Borràs rellevarà Roger Torrent a la presidència del Parlament.
La manera com s'han conduït les negociacions, però, ja dona pistes de com pot ser la legislatura. Ni la CUP ni ERC van tenir la certesa absoluta que Borràs seria la candidata de Junts fins que els mitjans en vam començar a divulgar-ne el nom ahir a la tarda, un cop l'executiva del partit de Carles Puigdemont va prendre la decisió definitiva. Tampoc s'ha pactat com s'actuarà si Borràs és inhabilitada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Al Parlament es plasmarà avui la majoria independentista de les eleccions del 14-F i, si el diàleg no embarranca en les properes setmanes, també hi haurà un Govern, probablement, format només per ERC i Junts. Ara bé, les forces independentistes no van sobrades en les mostres mútues de confiança.
El diàleg per posar en marxa la legislatura s'ha allargat fins al temps de pròrroga, no s'han ensenyat totes les cartes fins poques hores abans de la sessió constitutiva de la cambra i han aflorat altre cop les mirades de reüll, que venen de lluny. Si tot això s'ha detectat només en el mes posterior a les eleccions, no seria estrany que els recels apareguin de nou quan les costures es tibin per decisions més complexes. La primera serà la composició del nou Govern. Però en vindran més, producte de l'acció legislativa, l'acció de l'executiu i la relació amb la Moncloa, amb la taula de diàleg a la recambra.
El destí de Borràs, no absent de debat dins de Junts, impregna la legislatura d'un segell. El segell de qui ha fet d'altaveu del discurs de confrontació amb l'Estat des del Congrés, una persona de la màxima confiança de Quim Torra i integrant del nucli més proper a l'expresident, amb més i menys sintonia amb Waterloo i Lledoners en funció del moment polític. Fa escassos mesos, per exemple, Torra i figures properes a Borràs com Josep Costa van exigir la dimissió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, per no publicar resolucions validades a l'hemicicle que xocaven amb advertències dels tribunals.
Si Borràs és coherent amb les seves paraules, el Parlament serà combatiu -i desobedient, si cal- amb cadascun dels límits que fixi la justícia espanyola en relació als debats parlamentaris. La nova presidenta de la cambra, que haurà de liderar la gestió de tenir Vox a l'hemicicle, sap que haurà de conviure amb l'amenaça de la inhabilitació per la causa dels contractes. El dubte és saber si la seva actuació com a figura institucional serà motiu de nous procediments judicials, examinat amb lupa com ha estat el Parlament en l'última legislatura.
Amb Borràs fora del Govern -el Parlament era, abans del procés, una estació final de carreres polítiques-, Junts obre pista a Elsa Artadi per ser la figura amb més pes específic al nou executiu. Artadi apareix en totes les travesses per ser el contrapès a Pere Aragonès. Ben connectada amb Puigdemont, la regidora de Barcelona ja és la veu oficial del partit i té el camí lliure. Un protagonisme compartit amb Borràs que genera incògnites sobre qui assumirà, en el futur, el lideratge polític de Junts des de Catalunya.
Avui no et perdis
» Laura Borràs serà la nova presidenta del Parlament; per Oriol March.
» 10 coses que potser no sabies de Laura Borràs; per Oriol March.
» Un Parlament més d'esquerres, més sobiranista i amb més dones que es conjura contra Vox; per Sara González.
» Dades | Quin partit té més diputats que són professionals de la política? I quin té més dones i joves?; per Roger Tugas Vilardell, Daniel Muñoz Soler i Joan Obiols.
» Tots els grups menys el PP i Cs acorden un decàleg per aïllar Vox al Parlament; per Oriol March.
» Opinió: «Tots els dies són 11-M»; per Jonathan Martínez.
» Meritxell Serret, després de sortir del Suprem en llibertat: «L'objectiu sempre havia estat tornar»; per Sara González i Joan Serra Carné.
» El Govern permetrà la mobilitat entre comarques a partir de dilluns; per Andreu Merino.
» Europa autoritza la primera vacuna d'una sola dosi contra la Covid.
» El Mobile, en perill: Facebook s'afegeix a la llista de baixes.
» Sant Cugat s'emmiralla amb Barcelona i estrenarà Zona de Baixes Emissions l'1 de maig.
El passadís
Hi haurà eleccions a l'ICAB, el Col·legi de l'Advocacia, i poden ser disputades. Seran al juny, tot i que encara se'n desconeix la data. La degana, Maria Eugènia Gay -amb una relació distant amb el sobiranisme-, ha fet saber en cercles propers que es postularà a la reelecció, després de constatar que compta amb suports interns, tot i l'aparició de candidatures que opten a desbancar-la. Tot apunta que tindrà al davant almenys una llista formada per col·legiats de perfil sobiranista i progressista, tal com va avançar NacióDigital. La incògnita és si hi haurà més aspirants. És tradicional en les eleccions a l'ICAB una pluralitat de candidatures. Aquest cop, però, s'estan produint moviments en alguns grans despatxos per aconseguir una unió de totes les "forces d'ordre" del Col·legi entorn Gay. Els sectors més conservadors i espanyolistes de la institució repeteixen aquests dies que s'ha d'impedir a tota costa "dividir el vot constitucionalista". Per evitar ensurts.
Vist i llegit
El sisme encadenat de mocions de censura contra governs autonòmics del PP -començant per Múrcia- i l'anunci d'avançament electoral a Madrid deixaran rèpliques en la política espanyola que es percebran en els pròxims mesos. Per entendre l'agitació que es viu a la Comunitat de Madrid és il·lustratiu llegir i rellegir l'entrevista que publicava ahir El País a Ignacio Aguado, líder madrileny de Ciutadans i exvicepresident del govern d'Isabel Díaz Ayuso. És coneguda la mala relació entre Aguado i la presidenta madrilenya. Però, en la conversa amb el rotatiu, el dirigent de Ciutadans fa evident fins a quin punt el desgavell ha marcat la vida de l'executiu autonòmic, i també com el partidisme ha condicionat les decisions de Madrid. Aguado acusa Ayuso de ser "temerària" per satisfer, només, els interessos del PP. S'esperen turbulències fins a la primavera, quan s'haurien de celebrar les eleccions.
El nom propi
Meritxell Serret és la primera dirigent independentista que torna a Catalunya després de tres anys a l'exili de Bèlgica. Aquest dijous, l'exconsellera d'Agricultura es va personar al Tribunal Suprem per afrontar la causa judicial que té oberta amb la justícia espanyola, acusada com està de malversació i desobediència pels fets de l'octubre del 2017. Serret, que integrava les llistes d'ERC el 14-F i serà diputada, considera que el pas obre un "camí" als exiliats i pot servir a altres dirigents que es troben en la mateixa situació. Des del moment que es va fer públic la personació davant l'alt tribunal, el seu partit va anunciar l'arribada immediata a Catalunya, tot descartant una detenció. Poc després, el Suprem va deixar-la en llibertat. La seguretat que tenia ERC, s'explica, entre d'altres motius, per l'assessorament de l'advocat Iñigo Iruin, lletrat d'Arnaldo Otegi. Serret serà, doncs, a l'acte de constitució del Parlament d'aquest divendres. La setmana passada ja va renunciar a continuar exercint com a delegada del Govern davant la Unió Europea, un pas meditat per poder completar el trajecte de tornada a casa.
Els imperdibles
Maria Barbal ha guanyat aquesta setmana el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium, un reconeixement merescut per a una de les escriptores més sòlides de la literatura catalana contemporània. La recomanació d'aquesta setmana és el títol més distingit de Barbal, Pedra de tartera, un títol que ha enllaçat diverses generacions de lectors, traduït a una dotzena de llengües i premiat des que el 1985 es va convertir en un llibre de capçalera. Un bon moment per recuperar-lo. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure-t'hi