
El seu discurs ambientalista no és nou d'ara: algunes de les imatges del príncep que surten a la pel·lícula tenen més de 30 anys. Ara bé, en aquest cas el projecte va néixer, sobretot, arran d'una conferència que Carles d'Anglaterra va pronunciar a la Universitat de Georgetown fa un any. The Future of Food és un al·legat de 40 minuts que us recomano –també té versió impresa- sobre agricultura sostenible, sobre la filosofia amb que fa dècades –d'inicis dels anys 80- es treballa a la seva granja de Highgrove.
De fet, d'aquest petit laboratori autosuficient i sostenible n'ha escrit diversos llibres, com The Garden at Highgrove o el més recent The Elements of Organic Gardening. La monarquia anglesa té interessos importants en l'agricultura del seu regne, on és propietària d'extenses àrees de conreus. Amb tot –i des d'una gastronomia republicana- és molt millor plantar pastanagues que matar elefants!
[vimeo]38832752[/vimeo]

“És un projecte molt complex perquè són 600 metres quadrats a dalt de tot de l'edifici i és molt de pes”, explica el Javier. Hi treballen amb un enginyer agrònom, un arquitecte i un paisatgista i el xef està convençut que se'n sortiran: “És una inversió important, que en aquests moments costa, però és un somni que tenim al cap i el farem realitat!”.
La idea és que el BioHort sigui un pulmó de la cuina, però no només això. “També volem que sigui un punt de trobada per a tots aquells que els interessi l'agricultura i obrir-lo a les escoles, fer un centre de formació per ensenyar l'esperit i l'ànima del producte als joves”, insisteix el Javier. Està convençut que ara és el moment: “Afortunadament ara el cuiner està molt ben vist per la societat i la nostra obligació és explicar la importància d'una bona alimentació i un bon producte, podem ajudar a combatre molts problemes d'obessitat i nutrició”. El discurs està molt bé però... i les esquerdes? “Els donuts, els donuts sí, però en menjo pocs”, confessa el xef. Per alguna cosa han fet 50 anys...


“Ens en vam enamorar el primer cop que hi vam anar i com que era l'únic que sabíem fer hi vam obrir un restaurant”, explica el xef. Ara ja n'hi tenen dos, un a Rio i un a Sao Paulo. “És una cuina molt diversa perquè és un país molt gran i ens fa descobrir productes espectaculars”, assegura el Javier. “Cada cop que hi anem intentem passar per l'Amazones i portar cap aquí tot allò que no coneixem per veure si podem incorporar-ho a la nostra cuina, que és molt natural i molt simple”, explica. Tant simple com el millor plat que el Javier ha trobat al Brasil, la feijoada.


Hores d'ara treballen amb una quinzena de pagesos de la costa però, igual que ens explicava el xef Artur Martínez del Capritx fa unes setmanes, el seu concepte de quilòmetre zero és ampli i també passa per lloc com el Brasil. El que sigui per tocar el cel, com aquesta altra aposta que proposaven aquesta setmana des de FineDiningLovers: The Redwoods Treehoures, un local per a 30 persones construit a dalt d'un arbre, a 10 metres d'alçada, enmig d'un bosc proper a Auckland, a Nova Zelanda. Una versió millorada del que fins ara hi havia a Tailàndia per als més aventurers amb més possibles...

El llibre recull l'experiència de l'hort que va plantar a la Casa Blanca i és un compendi de claus per combatre l'obesitat amanides amb un toc de sentit de l'humor. Explica per exemple, el seu fracàs amb les carbasses: només n'han crescut cinc en tres anys que fa que viu a la Casa Blanca.
Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, viaTwitter, a @annamurgadas.
P.D. Encara que sigui un pèl “horteres”, aquesta setmana vull donar els 12 punts del Salsassec a les àvies russes d'Eurovisió. La safata de galetes em va seduir, tant que he destronat al Dustin...
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BgUstrmJzyc[/youtube]