Caçar elefants o plantar pastanagues?

Publicat el 30 de maig de 2012 a les 22:01
“D'alguna manera, només puc imaginar que he nascut en aquesta posició per un objectiu, per una causa”. Són paraules del príncep Carles d'Anglaterra en el tràiler d'Harmony, la pel·lícula que acaba de presentar al festival de Sundance i on reivindica repensar el món per fer-lo més sostenible. Ja que hi sóc, que serveixi d'alguna cosa, ve a dir.

El seu discurs ambientalista no és nou d'ara: algunes de les imatges del príncep que surten a la pel·lícula tenen més de 30 anys. Ara bé, en aquest cas el projecte va néixer, sobretot, arran d'una conferència que Carles d'Anglaterra va pronunciar a la Universitat de Georgetown fa un any. The Future of Food és un al·legat de 40 minuts que us recomano –també té versió impresa- sobre agricultura sostenible, sobre la filosofia amb que fa dècades –d'inicis dels anys 80- es treballa a la seva granja de Highgrove.

De fet, d'aquest petit laboratori autosuficient i sostenible n'ha escrit diversos llibres, com The Garden at Highgrove o el més recent The Elements of Organic Gardening. La monarquia anglesa té interessos importants en l'agricultura del seu regne, on és propietària d'extenses àrees de conreus. Amb tot –i des d'una gastronomia republicana- és molt millor plantar pastanagues que matar elefants!

[vimeo]38832752[/vimeo]

Igual ho estima, li agrada i ho fa de veritat, no? El Javier Torres és un dels dos xefs bessons del Dos Cielos, un restaurant a la planta 24 de l'hotel Me de Barcelona. També s'encarreguen del DOS, l'oferta de menys alçada de l'establiment. Ell i el seu germà Sergio, com el príncep Carles, també són grans amants de l'agricultura de proximitat i ara treballen en un ambiciós projecte, el BioHort, un conreu a tocar del cel, a l'última planta del mateix hotel, la 29a.

“És un projecte molt complex perquè són 600 metres quadrats a dalt de tot de l'edifici i és molt de pes”, explica el Javier. Hi treballen amb un enginyer agrònom, un arquitecte i un paisatgista i el xef està convençut que se'n sortiran: “És una inversió important, que en aquests moments costa, però és un somni que tenim al cap i el farem realitat!”.

La idea és que el BioHort sigui un pulmó de la cuina, però no només això. “També volem que sigui un punt de trobada per a tots aquells que els interessi l'agricultura i obrir-lo a les escoles, fer un centre de formació per ensenyar l'esperit i l'ànima del producte als joves”, insisteix el Javier. Està convençut que ara és el moment: “Afortunadament ara el cuiner està molt ben vist per la societat i la nostra obligació és explicar la importància d'una bona alimentació i un bon producte, podem ajudar a combatre molts problemes d'obessitat i nutrició”. El discurs està molt bé però... i les esquerdes? “Els donuts, els donuts sí, però en menjo pocs”, confessa el xef. Per alguna cosa han fet 50 anys...

Els macarrons, inoblidables! El Javier és un xef de renom però, com tots els mortals, també té una àvia amb una fórmula màgica. Geomètricament els macarrons són calculables però l'afegit ja és una altra cosa... L'àvia Catalina va venir de Linares per ajudar amb els quatre fills i ella va ser qui els va ensenyar als cuiners del Dos Cielos estimar la cuina. “No se ben bé que els posava però a mi mai no em sortiran igual, els macarrons!”, diu el Javier. Altres plats sí que els han pogut recuperar. Els canelons, per exemple: “La recepta estava en una apunts molts antics que tenia i els hem pogut recuperar per a la carta del DOS, hi hem posat bastantes coses de l'àvia”. Una altra font d'inspiració dels germans Torres és el Brasil.

“Ens en vam enamorar el primer cop que hi vam anar i com que era l'únic que sabíem fer hi vam obrir un restaurant”, explica el xef. Ara ja n'hi tenen dos, un a Rio i un a Sao Paulo. “És una cuina molt diversa perquè és un país molt gran i ens fa descobrir productes espectaculars”, assegura el Javier. “Cada cop que hi anem intentem passar per l'Amazones i portar cap aquí tot allò que no coneixem per veure si podem incorporar-ho a la nostra cuina, que és molt natural i molt simple”, explica. Tant simple com el millor plat que el Javier ha trobat al Brasil, la feijoada.

“El Santi va ser una gran influència i una gran oportunitat per conèixer i veure el millor producte”. El Javier té un gran record d'en Santi Santamaria, el desaparegut xef del Racó de Can Fabes a qui els dos germans han succeït a la cuina de La Vanguardia. Hi va estar treballant vuit anys com a cap de cuina i rememora al cuiner de Sant Celoni com un compendi de qualitat i quantitat en el producte. “Primar el producte ens converteix en un restaurant amb molta improvisació: depèn del que hi ha i del que arriba el menú va canviant; cada any canviem la carta dotze o catorze vegades com a mínim”, explica el Javier Torres.

Hores d'ara treballen amb una quinzena de pagesos de la costa però, igual que ens explicava el xef Artur Martínez del Capritx fa unes setmanes, el seu concepte de quilòmetre zero és ampli i també passa per lloc com el Brasil. El que sigui per tocar el cel, com aquesta altra aposta que proposaven aquesta setmana des de FineDiningLovers: The Redwoods Treehoures, un local per a 30 persones construit a dalt d'un arbre, a 10 metres d'alçada, enmig d'un bosc proper a Auckland, a Nova Zelanda. Una versió millorada del que fins ara hi havia a Tailàndia per als més aventurers amb més possibles...

Michelle Obama també s'apunta a la croada de l'agricultura de proximitat. I ho fa a l'estil del príncep Carles, no amb pel·lícula però sí amb llibre. American Grown: The Story of the White House Kitchen Garden and Gardens Across America acaba de veure la llum i la primera dama dels Estats Units n'ha començat la gira. De moment n'ha parlat al plató de Good Morning America, de la cadena abc –ho escric amb minúscules per no confondre al personal- i allà  ha explicat la seva nova aventura com a escriptora.

El llibre recull l'experiència de l'hort que va plantar a la Casa Blanca i és un compendi de claus per combatre l'obesitat amanides amb un toc de sentit de l'humor. Explica per exemple, el seu fracàs amb les carbasses: només n'han crescut cinc en tres anys que fa que viu a la Casa Blanca.

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, viaTwitter, a @annamurgadas.

P.D. Encara que sigui un pèl “horteres”, aquesta setmana vull donar els 12 punts del Salsassec a les àvies russes d'Eurovisió. La safata de galetes em va seduir, tant que he destronat al Dustin...

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BgUstrmJzyc[/youtube]