Catalunya va registrar l’any passat 14,89 avortaments per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys, una taxa que la manté com la comunitat amb més interrupcions voluntàries de l’embaràs de tot l’Estat. És el setè any consecutiu que lidera un rànquing estatal que situa en segon lloc les Illes Balears (13,87), seguides de la Comunitat de Madrid (13,56), Astúries (12,89) i la Regió de Múrcia (12,66). Les xifres més baixes corresponen a Ceuta i Melilla (4,65) i a l’Aragó (8,15). Segons ha detallat aquest dimecres el Ministeri de Sanitat, el 2024 es van practicar 106.172 interrupcions voluntàries de l’embaràs.

El total de casos del 2024 suposa un increment del 2,98% respecte de l’any anterior, una tendència a l’alça observada especialment a Andalusia, Canàries i el País Valencià. Així, la taxa d’IVE per cada 1.000 dones d’entre 15 i 44 anys va augmentar fins a situar-se en 12,36, enfront del 12,22 registrat l’exercici anterior. L’informe del Ministeri també destaca un increment més significatiu de la taxa d’incidència en dones no residents.

Per grups d’edat, es va observar un augment de la taxa d’IVE a gairebé tots, excepte als de 20 a 24 anys i 25 a 29 anys. L’increment més gran de la taxa d’incidència —nombre d’IVE per cada 1.000 dones a cada franja— es va registrar al grup de 35 a 39 anys (+0,23 per mil), seguit del de 30 a 34 anys (+0,16 per mil).

En el cas de les menors de 20 anys també es detecta un canvi destacat: es van comptabilitzar 11.699 interrupcions el 2024, davant de les 10.934 del 2023, cosa que suposa 765 casos més (+6,99%).

La distribució percentual per edat indica que el 10,68% de les IVE van correspondre al grup de 15 a 19 anys, el 23,27% al de 20 a 24 anys, el 21,84% al de 25 a 29, el 19,83% al de 30 a 34, el 15,99% al de 35 a 39, i el 7,34% al de 40 a 44 anys.

“El motiu principal de la interrupció va ser la decisió voluntària de la dona, en el 94,62% dels casos. El 2,65% es van realitzar per greu risc per a la vida o la salut de la gestant, el 2,44% per risc de greus anomalies fetals, i el 0,28% per anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu”, exposa el Ministeri.

Pel que fa al moment de la gestació, el 76,58% de les intervencions es van fer abans de les vuit setmanes. Entre la novena i la catorzena setmana es van situar el 19,14% dels casos; entre les setmanes 15 i 22, el 4,11%; i a partir de la setmana 23, el 0,15%. Quant a la recurrència, el 67,6% de les dones no havien tingut avortaments voluntaris anteriors, enfront del 66,99% el 2023.

Segons les dades recollides, el 7,71% de les dones vivia sola (amb o sense fills), el 28,92% convivien en parella, el 7,04% residien amb els pares o altres familiars, i l’1,31% amb altres persones. En relació amb la situació laboral, el 57,98% de les dones eren treballadores assalariades, el 17,09% estaven a l’atur, un altre 17,09% eren estudiants, el 5,41% treballaven per compte propi i el 0,34% eren pensionistes.

Catalunya és diferent: més a la pública que a la privada

Una altra dada que destaca el Ministeri és el pes dels centres privats en la realització d’interrupcions de l’embaràs. Del total de 2024, el 78,74% es van dur a terme en centres privats o concertats, mentre que el 21,25% es van fer en centres públics. Tanmateix, el 72,73% de les dones van ser informades en centres sanitaris públics. A Catalunya, la situació és diferent: el 55,67% dels avortaments es van practicar en centres públics i el 44,32% en privats.

Pel que fa al mètode emprat, l’informe apunta que els mètodes farmacològics van tenir un pes més gran a la xarxa pública, amb 21.320 actuacions, davant de les 12.772 registrades als centres privats. Per contra, als centres privats continua sent majoritari l’ús del mètode quirúrgic.

L’estudi també reflecteix que el 49,14% de les dones intervingudes no utilitzaven mètodes anticonceptius en el moment de la concepció. “Aquesta dada assenyala la necessitat de reforçar les polítiques públiques d’educació afectivosexual i de garantir l’accessibilitat als diferents mètodes d’anticoncepció, com a estratègia clau per a la prevenció d’embarassos no desitjats”, reconeix el Govern espanyol.