Els topònims, és a dir, els noms de lloc, formen part del patrimoni de tota col·lectivitat humana. En aquest sentit, cartografiar-los, enumerar-los i fixar-los en un mapa és una tasca necessària per mantenir la personalitat d'un lloc i evitar que sigui assimilat a d'altres realitats.

A grans trets, això és el que ha fet el geògraf Joan Becat (Perpinyà, 1941), autor del monumental 'Atles toponímic de Catalunya Nord' en dos volums que acaba d'editar l'editorial nord-catalana Terra nostra, i que recull més de 55.000 noms de lloc de les comarques catalanes sota administració francesa, una obra que, a més, té rang normatiu avalat per l'Institut Géographique National (IGN), entitat que des de fa uns anys porta a terme la revisió dels topònims de la república francesa amb l'objectiu d'evitar “la francesització i dialectalització dels topònims” i que utilitza el material subministrat per Becat per fer els seus mapes.

“És perquè som a França que els topònims han de ser escrits en català”, va defensar Becat aquest dilluns a l'Ateneu Barcelonès, en el marc de la presentació de l'obra a Barcelona, en una mostra d'aquesta nova política de l'IGP. De fet, Becat ha trobat facilitats per bastir l'obra, partint del fet que a França “només són oficials els noms dels municipis cap amunt”, de manera que tota la resta de noms poden ser escrits en català, sempre i quan estiguin avalats per una entitat normativa, com és el cas de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual el mateix Becat n'és membre.

Tot plegat ha servit per a que aquest geògraf així pogut fixar els noms de lloc dels 198 municipis nord-catalans, tasca per a la que ha comptat amb la col·laboració de 753 persones i tenint clar que l'objectiu havia de ser “retrobar noms, per a que no es perdin”. A més, l'autor destaca que per a un territori on “el seixanta per cent de la població no hi ha nascut”, és important mantenir els noms en català, “per estimular la identificació amb el territori”.

Amb una mitjana de 50 noms per quilòmetre quadrat, Becat assenyala que no hi ha cap obra similar “ni en cap altra llengua 'regional', ni tampoc en francès”, de tal manera que el seu 'Atles toponímic' no és només una eina a destacar en l'àmbit dels Països Catalans, sinó també a la República Francesa.

La Fenolleda, en francès

Ara bé, tot i que l'obra reflecteix majoritàriament noms en català, a la comarca de la Fenolleda, de llengua occitana, els noms són en francès. Això és així perquè des de l'IGN es demana que els noms estiguin avalats per autoritats científiques, i amb l'occità hi ha el problema de les “grafies dissidents”, sovint enfrontades entre elles, fins al punt que Becat apunta que una d'aquestes grafies incorrectes “és la que ha triat la Generalitat per a la Vall d'Aran”.

Pel que fa al contingut de l'obra, que té un cost de 70 euros, es tracta de dos volums en format A4, amb un primer dedicat als municipis d'Aiguatèbia fins a Montner i un segon de Montoriol al Voló. Els topònims de cada un dels 198 municipis de Catalunya Nord són presentats en quatre conjunts: llocs habitats i construccions, aigua, camins i noms de lloc, i són localitzats sobre els mapes. Diverses fotografies comentades acompanyen la presentació de cada municipi. En conjunt més de 55.000 topònims, 363 mapes i 365 il·lustracions (282 fotografies antigues i 83 fotografies actuals).