A Catalunya hi ha més de 700 esplais i caus a pobles i ciutats d’arreu del país, tots ells amb els seus respectius monitors voluntaris. Aquestes associacions de lleure l’any passat van aplegar 496.680 joves que van participar en activitats i tallers orientats a conèixer el país, defensar el patrimoni natural i teixir comunitat. El Palau Robert, el centre d'exposicions de la Generalitat, els dedica fins al març Cul a terra! Caus i esplais, escoles de la ciutadania, que ha estat comissariada per la periodista Elisenda Rovira amb la coordinació i documentació d’Oriol Toro.

Caus i esplais tenen més de cent anys d’història i es van crear per transmetre amb el lleure valors com la sostenibilitat, la participació o el respecte a la diversitat. De manera voluntària, fan educació en el lleure, i l'objectiu de les entitats implicades és no desenfocar-se de la missió ni ser percebuts com una extraescolar més per passar el temps o fer esport. Una tasca que no sempre és fàcil i que ara ha d’afrontar reptes com l’individualisme, el retrocés del català, la manca d’espais i els tràmits burocràtics per poder continuar endavant. 

L’origen de l’escoltisme

Les primeres associacions escoltes del món van néixer a principis del segle XX arran de la publicació de Aids to Scouting de Robert Baden-Powell, un militar anglès destinat a les colònies africanes. El llibre, que recollia tècniques de supervivència a la natura, va aparèixer després d’una incursió militar a Sud-àfrica on l’autor va constatar la poca resistència física dels joves en entorns naturals. Powell va plantejar-hi la necessitat de formar-se i de tenir una joventut preparada per l’exploració. L’obra va tenir un gran èxit i va escriure’n una versió per a nois, Escoltisme per a nois, que va inspirar grups de joves d’arreu del món. “Hi havia el convenciment que la vida a l’aire lliure, l’educació en valors i l’autoorganització ajudaven a crear ciutadans compromesos”, explica Elisenda Rovira.

"Hi havia el convenciment que la vida a l’aire lliure, l’educació en valors i l’autoorganització ajudaven a crear ciutadans compromesos”

Elisenda rovira

A Catalunya les primeres incursions de lleure al medi natural van ser a finals del segle XIX. En aquest període, es van produir les primeres sortides i colònies infantils a zones rurals i les administracions ho van promocionar com a activitats saludables. És el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que el 1906 va organitzar unes colònies escolars per fer front a la precària situació sanitària dels infants.

D’altra banda, les primeres entitats per fomentar l’exploració de la natura van sorgir entre 1912 i 1913 amb la fundació d’Exploradores Barceloneses, d’arrel espanyolista i militarista i l’agrupació Jovestels de Catalunya, fundada a Barcelona, de caràcter catalanista. A partir d’aquí, van aparèixer moltes iniciatives juvenils vinculades a entitats excursionistes catalanistes i parròquies, que van aflorar amb la voluntat d’explorar el territori i educar des de l’àmbit del lleure. No va ser fins a l’any 1927, però, que l’historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca va fundar la primera institució escolta catalana, els Minyons de Muntanya.

Les agrupacions escoltes, al llarg de la història de Catalunya, han adoptat una missió de servei públic i han pres partit en moments crucials com la Guerra Civil. En aquest conflicte, molts agrupaments van ajudar l’exèrcit republicà amb tasques a la rereguarda. Els joves escoltes es van dedicar a feines com l’assistència a les persones refugiades, la recollida i l’enviament de paquets al front o els serveis sanitaris. Durant el franquisme, malgrat que l’associacionisme va quedar limitat, moltes agrupacions de lleure van buscar refugi en l’església i d’altres van continuar l’activitat clandestinament. Des de la transició democràtica, aquests moviments van guanyar molta importància a la societat catalana i, avui dia, continuen fomentant la participació en la comunitat.

Educació en el lleure

En caus i esplais, els infants i els joves es troben quasi cada cap de setmana per jugar i passar-s’ho bé. A través del lleure, aprenen a defensar la natura, interioritzen valors com la convivència i el respecte mutu i prenen consciència de la importància d’implicar-se per millorar l’entorn. Els joves es converteixen en protagonistes de la seva pròpia acció, col·laboren amb entitats dels seus pobles i ciutats i, molts cops, són ells mateixos qui decideixen quin projecte volen treballar.

“Creiem en la formació fora de l’educació formal reglada i enfoquem la nostra tasca des de la part vivencial i l’experiència”, explica Noa Alcaraz, cap del cau K2 Gowin-Austen, a Barcelona. En aquest sentit, les sortides, excursions i colònies es converteixen en activitats divertides per descobrir el país, la història i fomentar el treball en equip. Els infants aprenen a cuinar, a llegir mapes i a organitzar-se. De fet, un estudi de l’Institut d’Infància i Món Urbà va determinar que gràcies a les activitats en el lleure, un 93% dels infants que hi participen han guanyat autonomia i confiança.

Toni Fontdevila, de l'esplai Vic-Remei de Manresa, explica que els monitors han de dedicar moltes hores a la preparació de dinàmiques i que formar-ne part implica, també, un compromís amb la comunitat. “En esplais i caus creem vincles entre persones del mateix poble, es fan amistats que perduren tota la vida”, assegura Fontdevila.

Compromís social i defensa de la llengua catalana

Una les prioritats d’aquests col·lectius també és instaurar una consciència política i de servei al país. El compromís per la defensa dels drets socials i les llibertats democràtiques és un dels ideals que s’intenta transmetre als infants. S’ha fet palès amb la implicació de molts caus barcelonins en la manifestació per abaixar el preu dels lloguers a Barcelona, el darrer mes de novembre, o el suport de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. “En un moment en què la societat és cada cop més individualista i triomfa el discurs d’ultradreta, volem oferir una educació que fomenti l’esperit crític als infants”, explica Fontdevila.

“En un moment en què la societat és cada cop més individualista i triomfa el discurs d’ultradreta, volem oferir una educació que fomenti l’esperit crític als infants”

toni fontdevila

Arnau Ecke, cap de l’Agrupament el Pasqualet, de Caldes de Montbui, explica que l’objectiu dels valors escoltes és crear joves amb capacitat de prendre decisions i que estiguin compromesos amb la societat. “Volem formar persones que ajudin a canviar el món i ho fem perquè realment creiem en aquesta tasca”, afirma.

Bona part dels esplais i els caus de Catalunya han tingut des del seu origen una vinculació estreta amb el catalanisme. Tant és així, que s’han convertit en un dels espais de lleure que més fomenta l’ús del català. “Hi ha la consciència de mantenir la llengua i de conèixer Catalunya. Es fa amb jocs, cançons en català i excursions, que volen descobrir als infants la riquesa patrimonial del país”, explica Elisenda Rovira.

Malgrat tot, però, el català també ha viscut un retrocés en l’ús a les agrupacions de lleure. Aquest 2024, un estudi del Consell Nacional de la Joventut i Plataforma per la Llengua va revelar que un 54% de les converses en què només participen infants són en català. La resta es produeixen majoritàriament en castellà i una petita part en altres llengües. En canvi, segons aquest informe, els infants s’adrecen als monitors o caps en català en un 73% de les converses.

“La majoria d’infants, siguin castellanoparlants o catalanoparlants, es relacionen entre ells en castellà”

noa alcaraz

Noa Alcaraz, cap del cau K2 Godwin-Austen del Clot explica que la situació de la llengua al seu esplai és crítica. “La majoria d’infants, siguin castellanoparlants o catalanoparlants, es relacionen entre ells en castellà”, diu. Un comportament d’acord amb l’estudi del Consell de Joventut, que apunta una gran tendència dels infants a convergir al castellà. “Sempre veiem, que hi ha una barrera amb el català. No sabem si és per context social o perquè pensen que parlar en castellà és més guai”, explica. Malgrat tot, Alcaraz assegura que el compromís dels monitors per mantenir el català és ferm i que és una consigna compartida en la majoria dels caus i esplais. De fet, segons l’estudi del Consell Nacional de la Joventut els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos quan parlen amb els seus infants.

Caus i esplais

Catalunya compta amb dues tradicions d’educació en el lleure, caus i esplais. Els caus formen part d’organitzacions internacionals d’escoltisme com Wrold Scouting, que apleguen 57 milions de persones de 176 estats diferents, sota uns valors que cada país adapta a la seva realitat. Catalunya, en aquestes organitzacions internacionals, té una representació pròpia separada d’Espanya perquè compta, també, amb un caràcter propi. “A Catalunya l’escoltisme no té el component militarista, aquí està vinculat al pacifisme, l’internacionalisme o la defensa de la natura”, explica la comissària de l’exposició, Elisenda Rovira.

“A Catalunya l’escoltisme no té el component militarista, aquí està vinculat al pacifisme, l’internacionalisme o la defensa de la natura”

elisenda rovira

Els esplais, en canvi, són un fenomen català i no hi ha una uniformitat de mètode pedagògic que segueixi unes pautes internacionals. Malgrat tot, tant caus com esplais, comparteixen els objectius principals i una influència cultural similar, que prové dels moviments de renovació pedagògica i la contracultura d’arrel nord-americana.

Caus i esplais estan organitzats en diverses grans associacions que apleguen agrupacions que comparteixen les mateixes característiques i principis. La funció d’aquestes federacions és oferir formacions pedagògiques als seus integrants i acompanyar les agrupacions de lleure en els tràmits del dia a dia. Un dels reptes que han d’afrontar les entitats de lleure és el finançament, que prové de les quotes que paguen els seus membres i les ajudes que atorga l’administració. “Quan s’han de demanar beques i subvencions, assessorem els voluntaris dels caus perquè ho puguin afrontar. Les gestions són molt feixugues i hi ha molta burocràcia”, explica Sandra Vidal, presidenta de l’associació Acció Escolta, que aplega caus de la zona de Barcelona.

Menys temps de monitors

Algunes associacions d’agrupaments escoltes com Acció Escolta han notat una davallada en el nombre de monitors i d’infants. “El 2017 hi havia 200 persones més dels que som avui”, afirma la presidenta. Vidal atribueix aquest declivi del nombre de caps a la tendència social cap a l’individualisme i també a un context en què es fa difícil pagar el lloguer i compaginar la feina i els estudis amb el voluntariat. “Hem detectat que el temps que participen els caps dels nostres agrupaments és cada vegada menor”, assegura. Pel que fa a la disminució del nombre d’infants, Vidal apunta que podria ser a causa d’una “major sobreprotecció dels pares”, a qui cada cop els costa més confiar els fills a altres persones.

“Hem detectat que el nombre d’anys que participen els caps dels nostres agrupaments és cada vegada menor”

sandra vidal

Les associacions Esplais Catalans (ESPLAC) i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) també han detectat que cada cop són més curts els períodes en què els joves exerceixen de monitors i caps, però no han notat canvis significatius en el nombre d’infants. “Si els caps i les quel·les abans duraven entre cinc i sis anys al capdavant dels agrupaments ara, moltes vegades, només en duren entre dos o tres. Hi ha un canvi molt ràpid de generacions als caus”, explica la directora de l’Escola de Formació del MEG, Anna Vila.

A l’ESPLAC, això, en alguns casos, ha posat en risc la continuïtat d’alguns esplais. “Alguns han desaparegut perquè l’equip s’ha quedat sense monitors”, explica Paula Duaso, membre de l’Equip de Coordinació de l’ESPLAC. Malgrat tot, aquesta associació afirma que les dades globals de participació d’aquest any són positives. “Enguany l’assemblea general ordinària d’esplais catalans ha aplegat el nombre d’esplais més gran des de fa quatre anys”, assegura Duaso.

 “Les federacions de lleure van patir una davallada de la participació després de la Covid-19”, constata la directora general de Joventut, Clara Quirante, que a més ha estat regidora de joventut de Castelldefels. La Direcció de Joventut ha detectat que les federacions del lleure cada vegada tenen més problemes per aconseguir un relleu generacional en els càrrecs. “És un símptoma que pateix tot l’associacionisme i estem mirant de revertir-ho”, explica.

“Les federacions de lleure van patir una davallada de la participació després de la Covid-19”

clara quirante

L’anterior Govern de la Generalitat, en la darrera legislatura, va posar en marxa l’Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu a Catalunya, que consisteix en un augment dels ajuts econòmics, un reconeixement de la seva tasca i l’impuls d’esplais i caus als territoris on n’hi hagi menys. La Direcció de Joventut, però, declara que bona part d’aquestes mesures encara s’han de concretar. “Els acords que es van signar amb l’anterior Govern ara estem intentant-los materialitzar en accions específiques”, explica Quirante.

Les mesures de Joventut també hauran d’aportar solucions a la manca d’espais que pateixen les agrupacions de lleure. Una gran part dels caus i esplais de Catalunya no compten amb un local propi per poder desenvolupar les seves activitats i això suposa un greu inconvenient per a la logística diària d’aquestes organitzacions. Des de fa uns anys, a més, aquesta problemàtica s’ha vist accentuada per la ruptura amb l’església d’algunes entitats de lleure i la pujada dels preus dels lloguers a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Una exposició immersiva al Palau Robert

L’exposició, Cul a terra! Caus i esplais, escoles de la ciutadania proposa un apropament al món de les associacions de lleure a Catalunya i la seva tasca pedagògica. Es podrà veure al Palau Robert fins al 30 de març. Els visitants, a través de pantalles distribuïdes per tot el recorregut, podran participar en una gimcana virtual a partir de les instruccions que els donaran monitors de caus i esplais de tot el país.

La mostra ofereix una experiència immersiva per divulgar la tasca educativa d’aquests voluntaris, amb objectes del món de l’escoltisme i sales que recreen una habitació de colònies o una foguera al bosc. “És una exposició per a tots els públics, per reivindicar la tasca que es fa des de caus i esplais i per animar la gent a participar-hi”, diu la comissària, Elisenda Rovira.