Els caus i esplais són entitats que fomenten els valors cívics, el respecte a la natura i l’educació en el lleure a Catalunya. La majoria d’aquestes organitzacions són gestionades per joves que treballen voluntàriament i preparen cada setmana activitats per a infants i adolescents. Des de fa uns anys, però, molts d’aquestes agrupacions de lleure s’han quedat sense un espai propi on allotjar-se i han de trobar-ne un de nou sent molt imaginatius o, si estan de sort, troben aixopluc en escoles o edificis municipals. Aquesta situació s’ha accentuat des de la ruptura d’alguns caus i esplais amb l’Església catòlica que, en molts casos, ha forçat que hagin de marxar dels locals parroquials perquè no donaven prou protagonisme a l'activitat pastoral.
Escoltisme i religió, un vincle que es desfà
Bona part dels caus i els esplais de Catalunya tenien una estreta vinculació amb la religió catòlica. Moltes d’aquestes entitats van néixer en parròquies i es van convertir en un punt de trobada per als joves que fomentava els valors cristians a partir de l’oci, les excursions i les activitats col·lectives per ajudar al proïsme. Encara avui hi ha entitats que defensen aquests valors, com el Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) o el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica de Catalunya i les Balears (MIJACCB), que aplega esplais del Principat i les Balears.
Elisenda Rovira, comissària de l’exposició del Palau Robert, Cul a terra! Caus i esplais, escoles de la ciutadania, explica, però, que aquesta relació dels esplais amb el cristianisme s’ha anat diluint amb els anys. “L’església va servir d’aixopluc durant el franquisme i la transició per a moltes d’aquestes organitzacions, però de mica en mica la transcendència, en caus i esplais, s’ha anat treballant des d’altres àmbits”, explica.
La solidaritat, el respecte o la pau són valors que els caus i esplais comparteixen amb l’ideari catòlic. No obstant això, en el tractament d’aquests temes cada vegada hi té menys pes la religió, que ha quedat en segon terme o ha desaparegut, fet que n'explica l'allunyament. “L’escoltisme ha canviat, igual que el context polític, ara treballem transversalment amb valors com la inclusió i també per ser associacions veritablement feministes”, explica Sandra Vidal, presidenta d’Acció Escolta.
"L’escoltisme ha canviat, igual que el context polític, ara treballem transversalment amb valors com la inclusió i també per ser associacions veritablement feministes"
sandra vidal
Algunes organitzacions d’agrupaments com Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), que compartia un vincle amb el catolicisme, ja han oficialitzat el seu canvi d’orientació cap al laïcisme. “Hem passat a ser una entitat oberta a totes les creences, treballem l’espiritualitat més enllà de la religió, amb consideració i respecte per a totes les conviccions”, explica Anna Vila, directora de l’Escola de Formació del MEG. Des d’aquesta entitat, s’està fent una transició que comprengui “un nou marc de relació amb l’Església” i que permeti als agrupaments continuar utilitzant els locals parroquials.
L’esplai SAFA de Manresa es va fundar a la parròquia del barri de la Sagrada Família l’any 1969, com una organització per aplegar els infants i fer activitats. L’esplai formava part d’una de les branques del moviment del lleure catòlic, el MIJAC, però des del 2021 s’ha afegit a Esplais Catalans (ESPLAC), una associació d’esplais laics de Catalunya. Emma Lorente, monitora del SAFA, afirma que, de mica en mica, les activitats i els monitors estaven més desvinculats de la religió. “Vam deixar d’anar als actes de caràcter religiós que s’organitzaven conjuntament amb altres esplais del MIJAC, però hem mantingut algunes tradicions”, explica.
Malgrat aquest canvi, l’esplai ha continuat als locals de la parròquia i també ha conservat algunes de les activitats que duien a terme. “Participem cada any a les caramelles i continuem beneint la taula amb alguna cançó cristiana, però n’hem incorporat també moltes de laiques”, diu Martina Puig, monitora del SAFA.
Esplais expulsats dels seus locals
Fonts de l’ESPLAC expliquen que la transició cap al laïcisme no sempre és fàcil per a molts esplais, que molts cops es veuen obligats a marxar dels locals parroquials després del trencament amb l’església. És el cas dels esplais Olla de Grills, a Mataró, o l’esplai Kasperle i l’esplai El Pi a Barcelona, entre altres. Fa anys, l'antic bisbe de Solsona, Xavier Novell, ara secularitzat, es va enfrontar amb els grups d'esplai vetant-los l'accés als locals parroquials si no complien amb les seves exigències pastorals.
Aquesta problemàtica s’accentua especialment a Barcelona, on s'hi suma el preu elevat dels lloguers que impedeix que les agrupacions de lleure puguin assumir el cost de tenir un local. Els esplais Espurna de Gràcia i Matinada-Pòrtics, ja fa més de quatre anys que no tenen espai propi. Aquests dos esplais, l’estiu de 2020, van haver de marxar del seu local de Gràcia, que pertanyia a una congregació de monges. “Ens van fer fora per problemes de convivència amb les monitores i també perquè volien extreure un benefici econòmic major d’aquest espai”, explica Marc Grau, membre de la comissió “No tenim Local” de l’Espurna de Gràcia. El local, després, se’l va quedar l’entitat espanyola Aliança Cristiana de Joves YMCA, que ja disposava d’una part de l’edifici. El problema, segons fonts de l’esplai, va començar arran del trencament amb un moviment d'esplais cristians, quan l’agrupament va decidir que volia aplicar un model de lleure educatiu no religiós.
"Ens van fer fora per problemes de convivència amb les monitores i també perquè volien extreure un benefici econòmic major d’aquest espai"
marc grau
A partir d’aquest moment, els dos esplais van començar un periple per diferents espais del barri que, segons afirmen, no reunien les condicions necessàries per acollir la seva activitat. Avui dia, fan servir l’Espai Jove la Fontana per fer-hi reunions.
L’Espurna de Gràcia afirma que les relacions amb l’Ajuntament han estat complexes i poc satisfactòries. “Un dels llocs on ens van derivar va ser el Casal Popular Tres Lliris, un espai autogestionat on el consistori no té veu ni vot i que, a més, es proposava desallotjar al cap de poc”, assegura la comissió "No tenim Local". Els dos esplais ara estan immersos en el procés per aconseguir la cessió d’un local públic, el Rebost Solidari de Gràcia, pel qual, a més, hauran de pagar un lloguer simbòlic. “Per afers burocràtics encara no hem tingut accés al local, sempre hi ha un pas més per fer i mai arribem al final”, explica Marc Grau.
Aquesta proposta de l’Ajuntament es considera insuficient pel volum de gent que apleguen les dues entitats de lleure, que van acceptar-la per visibilitzar la seva lluita. “No és un local digne i les dimensions són molt reduïdes per dos esplais que apleguen unes 200 famílies del barri”, explica Aina Vallès.
Els esplais Espurna de Gràcia i Matinada-Pòrtics han llençat una campanya per difondre aquesta problemàtica, “Cap cau ni esplai sense local!”, que a banda del seu cas afecta a molts altres esplais de Barcelona sense espai propi.
El cas de l’Ateneu del Clot
El cau K2 Godwin-Austen del barri del Clot es troba des de fa 30 anys a les instal·lacions de l’Ateneu del Clot, que els ha cedit un espai. Enguany tot l’Ateneu s’ha vist en perill de quedar-se sense espai perquè el contracte de lloguer que l’Ajuntament de Barcelona tenia signat amb els particulars arribava a la seva fi. “Ens van oferir uns barracons en els terrenys on s’ha de construir l’edifici de l’Ateneu, però totes les entitats ens hi vam negar”, declara Noa Alcaraz, cap de l’agrupament. Finalment, però, les mobilitzacions dels veïns han aconseguit un allargament del contracte. Alcaraz explica que, malgrat aquesta petita victòria, l’objectiu del cau és aconseguir un espai propi on poder desar el material i fer les activitats amb plena llibertat.
La manca de locals, un problema que afecta tota Catalunya
A la resta de Catalunya el problema per aconseguir un local propi es repeteix. És el cas de Caldes de Montbui, on l’agrupament escolta El Pasqualet fa anys que lluita per tenir un espai en condicions. “Oficialment, no hem arribat a tenir mai cap local”, explica el cap del cau, Arnau Ecke. L’agrupament originalment es trobava al Molí d’en Ral, un edifici que un grup de joves havia transformat en ateneu popular. Des de la pandèmia, però, van entrar a robar moltes vegades a l’edifici, que finalment es va abandonar i se’n van tapiar les finestres.
Segons explica l’agrupament escolta, ja fa temps que han demanat una cessió d’espai per poder tornar a utilitzar el local, però els tràmits administratius estan alentint el procés. L’Ajuntament els va deixar una sala per emmagatzemar el material en un equipament municipal, però resulta insuficient per les activitats que plantegen.
La presidenta d’Acció Escolta assegura que la manca d’espais propis impedeix que molts agrupaments puguin dur a terme els seus projectes sense entrebancs. A més, el caràcter irregular d’algunes cessions d’espai els aporta molta inestabilitat. “Hi ha molta incertesa amb la durada dels contractes de lloguer i les cessions d'espai, molts cops no sabem quan acabaran”, assegura Vidal.
A Manresa l’esplai Vic-Remei està des de fa set anys en un local d’una associació de veïns de la ciutat. L’esplai va aconseguir guanyar uns pressupostos participatius que els havien de servir per aconseguir un nou espai. S’havien d’invertir 50.000 euros en la remodelació d’un edifici, però les obres tenien un cost superior a la previsió inicial i tot plegat s’ha allargat.
Toni Fontdevila, cap de l’agrupament, explica que l’esplai haurà d’elaborar un pla d’ús de l’edifici que s’està restaurant, que no seria íntegrament seu, sinó que s’hauria de combinar amb altres usos municipals. L’esplai desconeix quan està previst que acabin les obres i això els està causant dificultats i incerteses. “Cada vegada tenim més infants i més monitors i ara, si plou, ja no cabem a l’interior del local”, explica.
Elisenda Rovira, comissaria de l’exposició Cul a terra! Caus i esplais, escoles de la ciutadania, creu que les entitats de lleure haurien de tenir un reconeixement transversal i reclama que es tinguin en compte a l’hora de legislar. “Els joves que dediquen tantes hores a l’educació i a fer projectes transformadors de manera voluntària haurien de tenir totes les facilitats possibles per poder fer la seva tasca. Com a societat estem en deute amb ells”, assegura.
Una resposta política
La necessitat de reformar els espais de caus i esplais ha motivat que el Departament de Drets Socials i Inclusió hagi obert una convocatòria de subvencions per aquest 2025. El pressupost del programa és de 300.000 euros, que es podran destinar a projectes per millorar la seguretat, la salubritat o l’accessibilitat d’espais i equipaments que acullen activitats d’educació en el lleure.
L’administratiu del cau AEIG Rudyard Kipling del Clot, Roger Losada, valora positivament la iniciativa, però afirma que la qüestió de fons persisteix: "Si els agrupaments no tenen local, tampoc no hi podran invertir diners". A més, apunta que cal reunir unes condicions específiques per poder optar als ajuts. Per sol·licitar-los, cal omplir memòries de l’activitat educativa i aportar documentació que demostri que l’agrupació tindrà una permanència mínima de cinc anys en el local on es farà la inversió. La situació d’inestabilitat en què es troben molts caus i esplais, però, fa difícil que puguin acreditar aquest requisit. “Demanem un compromís de cinc anys perquè són diners públics i ens hem d’assegurar que tinguin un retorn a la societat”, explica la directora General de Joventut, Clara Quirante.
"Si els agrupaments no tenen local, tampoc no hi podran invertir diners"
Roger Losada
Losada comprèn la motivació del requeriment, però preveu que l’abast d’aquesta mesura serà reduït. “És complicat assumir el cost d’un local i encara més trobar lloguers de més de cinc anys. El mercat i els preus canvien i els propietaris no estan disposats a mantenir unes mateixes condicions durant tant de temps”, diu.
La Direcció General de Joventut reconeix la importància que té per als agrupaments tenir un local propi, però admet que moltes vegades “la Generalitat no disposa de locals per cedir”. En aquest sentit, Quirante explica que s’han establert mecanismes de col·laboració amb les administracions locals per intentar satisfer les demandes de les associacions i aconseguir els espais que es demanen.
Nous reptes de futur
Aquesta manca d’espais per a caus i esplais arriba en un moment crític per a l’habitatge en què la taxa d’emancipació juvenil a Catalunya està als 29,8 anys, 4 per sobre de la mitjana europea. La regulació dels lloguers que va aprovar el Congrés ha tingut un impacte moderat, durant els primers mesos des de la seva entrada en vigor, el topall ha fet baixar els preus entre un 3% i un 5%, segons apunten les dades de la Conselleria de Territori. Malgrat tot, la rebaixa resulta insuficient per a moltes llars. La xifra per pagar el lloguer d’un local també resulta inassequible per a les entitats de lleure, que es financen amb petites quotes a les famílies dels infants i subvencions de la Generalitat.
Les entitats de lleure, més enllà del problema dels espais propis, també hauran d’enfrontar-se a nous obstacles per assegurar el futur del seu programa educatiu. Són reptes com el retrocés del català, els tràmits burocràtics i una crisi del teixit associatiu d’ençà a la pandèmia. Aquesta davallada de l’associacionisme, també ha comportat una disminució del temps de participació en molts esplais i caus, que cada cop tenen més dificultats per aconseguir una situació d’estabilitat.
