Dades contundents sobre la crisi de l'habitatge

🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de periodisme de dades sobre habitatge, amb guarnició d'economies comarcals i un pensament de pla pilot de renda bàsica.

Una xifra per començar (font: Eurobaròmetre):

Hola! Últimament, he gaudit molt llegint bons articles de dades i us en vull compartir alguns.

Sempre he defensat que el periodisme de dades ha de servir, entre altres objectius, per destriar el gra de la palla i assenyalar quines són les veritables problemàtiques polítiques i socials. Per distingir, d'una banda, percepcions esbiaixades o casuístiques aïllades i anecdòtiques, i de l'altra, aspectes realment extraordinaris o greus. I la feina de bons professionals del sector m'hi ha tornat a reafirmar, les últimes setmanes.

Diversos periodistes i mitjans sembla que s'hagin conjurat per contribuir a situar conjuntament l'habitatge al centre del debat i bombardejar amb un reguitzell de xifres i visualitzacions ben contundents que fan molt difícil mirar cap a una altra banda. Així, Pol Valero i Oriol Soler, des de Ser Catalunya, han ofert dades inèdites conforme el 60% dels lloguers al país es paguen a persones amb tres pisos o més al mercat. S'esquerda el mite del petit tenidor que cal protegir perquè complementa el seu sou escarransit amb un arrendament i emergeix el rostre de l'especulació.

Al seu torn, Victòria Oliveres, Raúl Sánchez i Yuly Jara han quantificat a ElDiario.es la magnitud del problema que suposen els lloguers de temporada, la regulació dels quals ha estat tombada al Congrés, amb els vots de PP, Vox, Junts i UPN. Els periodistes han escrutat el portal Idealista i han descobert que pràcticament dues de cada tres ofertes de lloguer que s'hi troben a Barcelona són per mesos. Fins i tot, en detallen la informació a l'àmbit de cada barri. De fet, StoryData va publicar a finals de juliol una altra visualització força espectacular amb les mateixes dades de la ciutat comtal.

Els principals damnificats per la crisi de l'habitatge són els joves. A El País, José Luis Aranda, Borja Andrino i Luis Paz Villa hi posen xifres i analitzen, en set gràfics, l'evolució del preu dels pisos i dels sous de cada franja d'edat, la precarietat del jovent respecte dels més grans, el descens en la proporció de joves propietaris o la diferència entre la quantitat de joves que viuen o depenen dels pares a l'Estat i la resta d'Europa, entre altres aspectes rellevants. Cada dada de l'article és demolidora i donaria per un reportatge independent.

Igualment rellevants són els 10 gràfics i mapes que recopila Laura Aznar, a Crític, sobre la problemàtica de l'habitatge. Així com unes dades mostrades per Leandre Ibar Penaba, a l'Ara, que constaten el notable increment del preu dels pisos, durant el segon trimestre de l'any, el més alt dels darrers dos anys.

I la companya Ona Sindreu Cladera posa el focus en la qualitat de vida als immobles del país, un aspecte fins ara poc abordat, i n'extreu que una de cada deu llars disposa de menys de 15 m² per persona. La població que viu anxovada, però, es concentra en determinades zones i, en l'article, podeu consultar-ho per municipis i, de nou, fins i tot per barris.

L'accés a l'habitatge és, sens dubte, un dels reptes de país dels pròxims anys. I les propostes que plantegin regular-lo com un bé de primera necessitat més (com l'educació o la sanitat) pugnaran amb les d'aquells que defensin fiar-ho tot a una major construcció de pisos socials i del mercat lliure. Per ara, sembla que la limitació dels lloguers a Catalunya funciona moderadament i, en els primers mesos d'aplicació, els preus han baixat entre un 3% i un 5%. Són, però, xifres provisionals i segur que el periodisme de dades servirà per escrutar-les, quan es puguin consultar de forma oberta, i abordar fins a quin punt hi ha hagut externalitats negatives, com alertaven els detractors de la mesura.

Més periodisme de dades:

🛠️ Catalunya duplica els ocupats al sector serveis i redueix un 22% els de la indústria, en 30 anys

Quines comarques milloren i empitjoren econòmicament?

 

No sempre és fàcil trobar dades econòmiques per a àmbits territorials inferiors a la província o la vegueria. Per això és especialment valuós l'Anuari Econòmic Comarcal que cada any dirigeix el catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver i publica el BBVA. Fa pocs dies, n'ha vist la llum l'edició amb les dades del 2023 i en Pep Martí va fer-ne aquesta notícia. Tot i això, val la pena consultar-ne l'estudi sencer, ja que conté una quantitat d'informació comarcal i sectorial enorme i molt detallada.

⚡️ La dada flaix:

El pla pilot sobre la renda bàsica universal a Catalunya pren un nou rumb. El Govern n'ha cessat el cap, Sergi Raventós, tal com va avançar Nació, i seguidament ha nomenat com a relleu el doctor en ciències socials i polítiques Guillem Vidal i n'ha anunciat canvis. Això ha posat en alerta ERC, qui no va poder impulsar el projecte perquè Junts i PSC en van tombar la partida pressupostària. Malgrat tot, una majoria de ciutadans està a favor de testar la mesura, entre els quals una bona quantitat de simpatitzants del PSC, segons recull l'última enquesta òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió.

📉 Les postres

📊 La capacitat d'analitzar dades serà cada cop més rellevant, motiu pel qual el Pepus Daunis (Universitat de Girona) i el Martí Casals (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) han impulsat un manifest per reclamar mesures per garantir aquest coneixement i evitar l'analfabetisme estadístic. Tenen el suport de la Societat Catalana d'Estadística i la Societat d'Estadística i Investigació Operativa.

💶 Nombrosos estudis evidencien que la discriminació pel físic és evident. Un de fet al Regne Unit i que té en compte fins i tot la informació genètica conclou que els homes que mesuren sis centímetres més que la mitjana cobren uns 1.900 euros anuals més i les dones que pesen cinc punts més en l'índex de massa corporal cobren uns 3.500 euros anuals menys. Ho vaig explicar al programa Aquí Catalunya.

🤖 La intel·ligència artificial i les dades obertes poden ser eines molt útils per dissenyar mesures i polítiques i avançar cap a la igualtat de gènere. Un nou volum de la col·lecció Govern Obert coordinat per Storydata reflexiona sobre aquesta qüestió amb entrevistes a deu dones expertes en la matèria.