La vampira del carrer Ponent. Foto: Arxiu D.L


Oficialment va morir un nou de maig de 1913 d'un càncer de matriu a la presó del carrer Reina Amàlia de Barcelona. Però altres veus han deixat escrit que va morir enverinada pels homes poderosos o per una brutal pallissa de les altres internes de la presó que coneixien les seves barbaritats just el dia abans que comencés a declarar. Aquest va ser el final de d'Enriqueta Martí Ripollès, l’Enriqueta de cal Lindo com la coneixien a Sant Feliu del LLobregat, on va néixer el 1868, o la Vampira del Carrer Ponent, com ha quedat gravat a la crònica negra catalana.

La història criminal de l'Enriqueta va colpir la societat catalana. Una història sòrdida,
sinistra i execrable on s'hi va barrejar proxenetisme, segrestos, bruixeria i una dramàtica
lletania d'assassinats de nens. La Vampira del Carrer Ponent va ser descoberta per una veïna que va guaitar una nena que no havia vist mai pel veïnat. La policia va investigar el cas i rere aquella nena, Teresa Guitart, s'hi amagava un reguitzell de mort. L'entresòl del número 29 del carrer Ponent, actualment, Joaquim Costa, de Barcelona era un cementiri: pots amb restes de nens, d'ungüents elaborats amb sang coagulada, de greix humà convertit en mantega, moll d'os, de cabelleres, i d'esquelets.

Un magatzem de mort d'on l'Enriqueta subministrava remeis per a la tuberculosi, productes suposadament afrodisíacs, o fins i tot, serveis sexuals amb menors per les classes burgeses de Barcelona. De fet, la policia hi va trobar un llistat amb noms de famílies poderoses de la ciutat i un receptari tètric a base de parts i òrgans de nens. Mai no es va saber el nombre exacte de víctimes ni qui acreditar qui comprava els seus serveis. El misteri va marxar amb la mort de la Vampira, poc aclarida a la presó, just abans de començar un judici on les veritats podien haver estat massa bèsties, massa brutals per passar a la història.  Marc Pastor en va escriure una novel·la (La Mala Dona) perquè hi ha coses a la realitat que supera la ficció.