Els passos rellevants del procés es fan amb cautela i discreció. No ha transcendit el contingut de la llei de desconnexió, i no hi ha concreció sobre la data i la pregunta del referèndum. Però aquesta setmana Carles Puigdemont ha donat pistes sobre com planifica el futur immediat. El president de la Generalitat, acompanyat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, anirà a Madrid el 22 de maig per explicar-se i escenificar el compromís amb el referèndum. Ho farà amb les signatures del Pacte Nacional i amb la voluntat de ser "flexible", tal com va detallar en un dinar dijous organitzat per Sobirania i Justícia. A Madrid hi trobarà la complicitat de Manuel Carmena, alcaldessa de la capital espanyola, que amb el gest de cedir les dependències municipals pretén evidenciar que hi ha una altra Espanya més enllà del PP. El Govern manté que l'únic escenari en què no es votaria aquest setembre seria si es produís un pacte amb l'Estat, ara mateix més que improbable. Mariano Rajoy, que aquest divendres ha sigut a Barcelona, continua sense fer gestos.
El PDECat busca el seu espai. Han passat deu mesos des que l'antiga Convergència va deixar pas al PDECat, després d'un congrés convuls, resolt sense sergir tots els detalls capitals, des dels complicats equilibris de poder al partit fins a l'ideari de la formació, menystinguda a les enquestes. Aquest dissabte els associats del PDECat afrontaran un dels debats pendents. Estan cridats al Teatre Victòria per participar en la primera convenció ideològica des del canvi de sigles. El plat fort del dia és un diàleg entre Carles Puigdemont i Artur Mas, tot i que la trobada està pensada per definir l'esquelet ideològic de la formació. Un esquelet que, per cert, servirà de base del programa electoral a les futures eleccions al Parlament. Mas ja ha advertit els darrers dies en privat, tal com va avançar Oriol March en aquest article, que no s'ha de "deixar orfes" els votants i que el partit ha d'explicar "sense embuts" el seu model de país.
La taca creixent dels Pujol. Amb el fill gran a la presó de Soto del Real i tots els germans investigats per blanqueig de capitals, el matrimoni Pujol-Ferrusola viu dies de foscor. Les revelacions sobre l'argot utilitzat per la dona de l'expresident a l'hora de fer moviments bancaris i els avenços de les investigacions han deixat en mal lloc el matrimoni. Com escrivia Antoni Puigverd a La Vanguardia, Ferrusola ha exercit de "guionista de la seva pròpia paròdia". Aquest cap de setmana analitzarem, amb l'ajuda de deu persones que han viscut a prop de Pujol o n'han narrat la seva trajectòria política, com els presumptes beneficis il·lícits de la família han laminat el llegat de l'expresident.
Els "comuns" i la marca. El nou partit liderat per Xavier Domènech i Ada Colau va prendre forma en l'assemblea fundacional del 8 d'abril -les bases van validar l'ideari i l'estructura organitzativa-, però van deixar per a una segona fase la tria del nom. Aquest dissabte ho començaran a resoldre: es reuneix per primer cop la coordinadora -formada per 120 membres- per validar el mecanisme de votació de les sigles. A NacióDigital us hem avançat en exclusiva que la militància podrà escollir entre dues marques: Catalunya en Comú i En Comú Podem. El primer remet a la marca de Barcelona en Comú -punta de llança del salt de l'esquerra alternativa- i el segon és una força consolidada, amb representació al Congrés dels Diputats. Després de la tria, però, al nou espai encara li quedaran moltes qüestions per resoldre. La més complexa, la integració de Podem, tota una incògnita.
Vist i llegit
Aquesta setmana va morir una de les persones que va influir més en la carrera de Diego Armando Maradona. Jorge Cyterszpiler, que va ser el primer representant d'El Pelusa, va tenir un final tràgic: va llençar-se al buit des del setè pis de l'hotel en el qual s'allotjava. Patia una depressió i feia anys que havia desaparegut de l'esfera pública. Cyterszpiler va descobrir Maradona a les categories inferiors d'Argentinos Juniors -només eren nens, però l'equip de Los Cebollitas enlluernava tothom-, es van fer amics i van construir un imperi a partir del talent del geni argentí. Maradona va revolucionar el futbol del seu país, va explotar la imatge de futbolista fora de sèrie amb suculents contractes publicitaris i va firmar grans traspassos: primer a Boca Juniors i després al Barça. A Barcelona es recorda la vida desordenada del futbolista i el seu representant, amb un seguici de compatriotes que no s'acabava mai. Després va arribar el salt a Nàpols i Maradona es va desprendre de Cyterszpiler per entregar-se a Guillermo Coppola. Des de llavors només havien parlat una vegada. Si voleu conèixer tots els detalls dels anys feliços del crack argentí i el seu "germà" -així era conegut el primer representant-, no us perdeu aquest documental d'Informe Robinson.
La frase de la setmana
"Això és un monument al cinisme polític". Joan Tardà, sempre directe i impetuós, no es va poder reprimir des de la tribuna del Congrés quan li va pertocar valorar la proposició no de llei del PSOE en matèria de memòria històrica, que incloïa l'exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos. ERC es abstenir en la votació de dijous, però per motius ben diferents dels que va utilitzar el PP. Tardà, que fa anys que treballa a Madrid per reparar la memòria de les víctimes del feixisme, va retreure als socialistes que fa una dècada -quan es va aprovar la llei de memòria històrica- es mantingués la impunitat del franquisme, no es revisés la legislació de la dictadura i tampoc es parlés d'exhumar el cos de Franco. La proposició no de llei validada al Congrés no obliga el govern espanyol a prendre cap de decisió. És a dir, que quedarà en un simple debat. Us recomano l'opinió de Jordi Creus i l'article sobre el Valle de los Caídos de Pep Martí, amb aportacions d'Hilari Raguer i Queralt Solé, sobre la pervivència del franquisme en el mausuleu on també hi ha enterrat Primo de Rivera.
El nom propi
Risto Mejide no sol passar desapercebut. I aquesta setmana també ha disposat de protagonisme a les xarxes socials, però de forma indirecta. Twitter bullia després que es fes públic que l'empresa Aftershare, de la seva propietat, s'adjudiqués un contracte de 110.000 euros per desplegar una campanya de comunicació de foment de la lectura impulsada per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). La campanya proposava enviar llibres escollits per llibreters i bibliotecaris de la ciutat al president dels Estats Units, Donald Trump, amb l'argument que "necessita obrir la seva ment". L'estratègia comunicativa va generar polèmica per diversos motius: es va interpretar més com una campanya institucional que de foment de la lectura, als continguts hi havia faltes d'ortografia i el beneficiari era Mejide, que va ser publicista de la campanya de Jaume Collboni, màxim responsable polític de l'encàrrec. A les xarxes aquest detall tampoc va passar desapercebut. L'Ajuntament ha hagut d'acabar retirant la campanya.
Els imperdibles
Les cançons de Manel tenen encant. Aquest divendres en podran gaudir els catalans que visquin a Londres, perquè el grup barceloní presentarà a The Grand el seu últim disc, Jo Competeixo. Al concert té previst assistir-hi Pep Guardiola, tècnic del Manchester City, que ja s'ha deixat veure en altres gires de la banda. Els Manel, que enceten a Londres el periple europeu, també tocaran a Dublín, París, Luxemburg o Basilea. Aquí hi trobareu tot el calendari de concerts i el videoclip enregistrat en directe a la sala Razzmatazz. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
