Quan parlem de mala educació, sovint ens referim a comportaments que incompleixen les normes de convivència i respecte que regeixen la vida diària. Aquest tipus d'actituds, com la falta de cortesia o l'ús inadequat d'espais públics, poden tenir un impacte significatiu en la percepció que es té d'una ciutat o d'una comunitat. En general, es tendeix a associar aquestes conductes amb la manca de civisme, un concepte que varia segons la cultura i les expectatives socials. No obstant això, un estudi recent ha revelat que, malgrat la imatge de civilitat i respecte que solen tenir les regions amb una tradició de formalitat, algunes ciutats catalanes presenten resultats inesperats en qüestions de comportament social.
Segons una enquesta realitzada per la plataforma Preply, Barcelona ocupa una de les posicions més altes en el rànquing de ciutats amb pitjors maneres, superant urbs com Madrid i Màlaga. Aquest resultat ofereix una visió interessant sobre la percepció de la mala educació a la capital catalana, destacant factors com l'ús excessiu del telèfon mòbil en espais públics, la manca d'hospitalitat cap als forasters i el soroll constant. Aquestes conductes afecten tant els visitants com els residents, que sovint es veuen immersos en situacions de tensió derivades de l'alta densitat de població i la convivència amb un volum elevat de turistes, fet que reflecteix la necessitat d'abordar la convivència i el civisme per millorar la qualitat de vida a la ciutat.
Barcelona, la setena ciutat més maleducada de l'Estat
Barcelona, amb una puntuació de 5,64 en una escala on 10 representa el màxim de mala educació, es troba en la setena posició del rànquing nacional. Això la situa per davant de ciutats com Màlaga (5,61), Valladolid (5,58) i Madrid (5,53), i només una mica per darrere de Sant Sebastià (5,77) i Bilbao (5,73). Aquesta classificació és sorprenent per a molts, ja que Barcelona és coneguda per ser una ciutat cosmopolita i oberta al món, però també reflecteix algunes de les tensions i dificultats que afronten els residents i visitants en el seu dia a dia.
Segons els participants en l'enquesta, un dels comportaments més irritants és l'ús constant del telèfon mòbil en públic, un hàbit que ha crescut exponencialment amb les noves tecnologies i que molts consideren una falta de respecte. A més, altres accions que contribueixen a la percepció de mala educació a Barcelona inclouen la manca d'acollida a forasters, fer soroll en espais públics i no donar propina als restaurants.
Factors que influeixen en la mala educació a Barcelona
La multiculturalitat i l'elevat nombre de turistes que visiten la ciutat cada any són factors que podrien influir en aquesta percepció. A l'enquesta, un 26,04% dels participants van afirmar que els residents de Barcelona eren més maleducats que els visitants, mentre que un 21,25% va considerar que els turistes eren els més maleducats.
Aquests resultats reflecteixen una divisió d'opinions, però també posen de manifest que la convivència entre residents i turistes genera tensions que acaben impactant en el comportament social. Un altre aspecte destacat és el soroll i l'agitació que es produeix als carrers de la ciutat. L'alta densitat de població contribueix a crear una atmosfera més caòtica i, sovint, pot donar lloc a comportaments poc respectuosos. Aquesta situació no només afecta els visitants, sinó també els residents, que poden arribar a sentir-se desbordats pel volum de persones.
Estereotips o realitat?
Malgrat la seva fama de ciutat moderna, cosmopolita i oberta al món, Barcelona es troba entre les ciutats més maleducades de l'Estat segons aquest recent estudi, fet que ha sorprès molts observadors. Aquest resultat posa en evidència que, més enllà dels estereotips que sovint associen Barcelona amb civisme i hospitalitat, existeixen factors socials, culturals i econòmics que poden influir negativament en la percepció de la mala educació. Entre aquests factors, cal destacar l'ús excessiu i, en molts casos, inadequat del telèfon mòbil en espais públics, la manca d'atenció i cortesia cap als visitants i una certa desconnexió amb els forasters que arriben a la ciutat. Aquests elements, sumats a la gran pressió que genera el turisme massiu i la convivència entre diverses cultures, sovint provoquen tensions que es reflecteixen en els hàbits diaris tant dels habitants com dels visitants.
No obstant això, també és important reconèixer que Barcelona segueix sent una ciutat vibrant, rica en diversitat i amb un esperit dinàmic que l'ha convertit en un punt de trobada per a persones de tot el món. Aquesta barreja cultural aporta vitalitat, innovació i riquesa social, però alhora suposa un repte per a la convivència, especialment en èpoques de gran afluència turística o d'esdeveniments multitudinaris. Tot i aquestes tensions, Barcelona manté la seva essència com una ciutat acollidora, capaç de rebre amb els braços oberts tant els qui la visiten com els qui decideixen quedar-s'hi. Així, més enllà dels resultats de l'estudi, Barcelona segueix treballant per millorar la convivència i el civisme, sempre amb la voluntat de ser un lloc on la diversitat sigui motiu d'orgull i no de conflicte.