Collboni, forçat a mullar-se sobre el 30% de pisos protegits o el cas de Consell de Cent

Mentre que Junts i ERC castiguen l'alcalde socialista per reunir-se amb el rei d'Espanya, els comuns activen la petició per fer un cordó sanitari a Vox com el que hi ha al Parlament de Catalunya

Publicat el 18 de setembre de 2023 a les 14:30
Actualitzat el 18 de setembre de 2023 a les 15:01
L'inici del curs polític a l'Ajuntament de Barcelona ara ja és una realitat. Així ho marca l'arribada de les comissions municipals -el pas previ al primer plenari de la temporada- i els anuncis dels temes que s'hi debatran. En aquest sentit, els grups de l'oposició han anat desfilant per anunciar les primeres preocupacions que el govern municipal de Jaume Collboni (PSC) haurà d'afrontar com a executiu en solitari. Entre aquestes peticions hi haurà temes clau de ciutat, com és la possibilitat de modificar la reserva del 30% de pisos de preu protegit a les noves edificacions -mesura estrella dels comuns el primer mandat- o les derivades que poden acompanyar la sentència sobre l'eix verd de Consell de Cent.

A més, en el dia en què Collboni s'ha reunit amb el rei d'Espanya, Felip de Borbó, els grups independentistes han criticat la naturalesa de la trobada. A primera hora, la portaveu d'ERC, Elisenda Alamany, ha lamentat que "per primera vegada, després de 17 anys, un alcalde de Barcelona s'agenollaria davant d'un Borbó" i ha lamentat que s'hagi trencat l'acumulació recent d'anys en què "alcaldes de diferents colors" havien evitat aquesta imatge. A més, la regidora Neus Munté, en representació de Junts, ho ha etiquetat de "teatralització" per evitar que es parli dels temes de ciutat. Igualment, ha apuntat que hagués estat bé que l'alcalde aprofités per fer arribar al rei espanyol "el sentir de milers i milers de barcelonins" pel que fa al malestar pel seu discurs el 3 d'octubre de 2017.

Els comuns, en canvi, s'hi han posat més de costat. "Les relacions institucionals han de ser entre totes les institucions. Si Collboni es vol veure amb el rei, està molt bé", ha esmentat Jordi Martí, de Barcelona en Comú, abans d'afegir el matís que la capital catalana és "una ciutat majoritàriament republicana" i que desconeix "quines millores pot suposar per a Barcelona aquesta trobada".


El retorn del debat sobre el 30%

Sigui com sigui, sobre les comissions que es donaran els pròxims dies, on els grups hauran de prendre les primeres posicions del curs, cal destacar la recuperació de Junts d'un tema que ha aixecat polseguera els darrers anys: la mesura del 30% de pisos reservats per a habitatge protegit a qualsevol promoció nova que es faci a la ciutat. Munté ha incidit en què aquesta proposta ha tingut una "nul·la incidència en la generació d'habitatge protegit" i ha implicat una "paràlisi del sector immobiliari", en referència a l'estira-i-arronsa que va haver-hi entre els promotors i l'Ajuntament, després que es disparessin les peticions de llicències abans de la fi de la moratòria i se'n congelessin després.

Així, la formació liderada per Xavier Trias plantejarà "flexibilitzar" la mesura. Proposarà, entre altres opcions, canviar la reserva obligatòria de pisos socials per una compensació econòmica. Aquest plantejament ja fa temps que sedueix el PSC, que el va abraçar en campanya electoral. Ara bé, això suposaria obrir un nou xoc frontal amb els comuns, per la càrrega simbòlica de la iniciativa. Sigui com sigui, la proposició de Junts implicarà també una mirada llarga sobre les polítiques d'habitatge a la ciutat.


Què implica Consell de Cent

Un altre camp en què les mirades estaran especialment posades sobre els socialistes serà el cas de la sentència contrària a les obres del carrer Consell de Cent, convertit en eix verd durant el mandat passat. Tant Junts, com comuns i PP ho han posat sobre la taula, si bé per diferents motius. Mentre que uns demanaran explicacions internes de com s'ha arribat a tenir aquest revés judicial, Barcelona en Comú proposarà que l'ajuntament tanqui files amb l'actuació de la superilla de l'Eixample i defensi altres espais com "la via Laietana, Girona, Borrell o Rocafort, que es poden trobar en la mateixa situació d'amenaça". 

En el mateix sentit, Jordi Martí (BComú) ha reclamat la necessitat d'aplicar un cordó sanitari a Vox tal com el que s'ha plantejat els darrers anys al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, la postura més difícil d'apamar és la de Junts, després que Trias arribés a declarar que no era partidari de fer aïllaments permanents a altres forces polítiques.