01
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
20:40h
El partit d'extrema dreta més explícit i representatiu de l'estat espanyol, finalment, s'ha colat a l'Ajuntament de Barcelona. Encoratjada per un clima polític favorable arreu de l'Estat, la formació ultraconservadora Vox ha aconseguit dos regidors al consistori de la capital catalana. El cap de llista és l'empresari Gonzalo de Oro Pulido, vinculat durant dues dècades a la banca, implicat en Tabàrnia en el moment àlgid del procés i descendent d'una família de jutges presents al Tribunal Suprem i l'Audiència Provincial de Barcelona. Després de fer una campanya sense amagar missatges xenòfobs i aporofòbics, ara es prepara per desembarcar a l'Ajuntament. Ara bé, a l'altra banda de la cambra municipal, una part important de la resta de grups es neguen a normalitzar la presència de Vox. Fins i tot, comencen a dibuixar un pacte antifeixista, expressen diversos grups a Nació.
De tots els grups municipals que han obtingut representació a les eleccions del diumenge passat a Barcelona, els més contundents en moure fitxa sobre què implicarà l'arribada de Vox a l'Ajuntament són els comuns i ERC. Totes dues formacions mencionen explícitament la idea de fer a la cambra municipal una adaptació del pacte antifeixista acordat al Parlament de Catalunya, que en aquell cas va posar d'acord ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem, a més de comptar amb suport exterior dels socialistes en algunes votacions per apartar Vox de la representació institucional.
Un pacte antifeixista a Barcelona
Des de Barcelona en Comú es concreta que aquesta idea seria "extrapolable" al consistori municipal. Així, la formació liderada per Ada Colau remarca a aquest diari que vol impulsar un pacte semblant, "que impliqui que l'extrema dreta no tingui rols de representació institucional". Això, a la pràctica, suposaria negar-los l'accés a presidències de districtes o presidències de comissions. A més, aquest acord hauria d'incloure "no votar a favor de cap de les propostes" de Vox. Fonts republicanes aposten per una línia dura per aïllar la força d'ultradreta, "tal com s'ha fet al Parlament". En concret, expliciten la voluntat de "rebutjar totes les proposicions" del partit durant els quatre anys de mandat. També demana "no normalitzar-los ni tractar-los com a qualsevol altra força del consistori". A més, juntament amb comuns, reivindiquen aplicar el codi ètic i de conducta de l'Ajuntament per estar a sobre dels discursos d'odi i les actituds xenòfobes, recordant que existeix un règim sancionador contra aquests comportaments.
Tant ERC com PSC expressen, a més, la idea del "cordó sanitari" contra la formació de Gonzalo de Oro Pulido. En aquesta línia, la formació socialista assegura que Vox "és l'enemic" i que treballarà "per establir un cordó sanitari democràtic a partir d'acords amb la resta de forces polítiques per aïllar la ultradreta de la dinàmica institucional municipal".
Trias, PP i el pacte unànime improbable
Menys dur va ser el guanyador de les eleccions, Xavier Trias, en una entrevista recent a El matí de Catalunya Ràdio. "No hi haurà cordó sanitari", va respondre, quan li van demanar per aquesta possibilitat. Era una resposta allunyada del paper de Junts al Parlament, que des del primer moment ha estat part clau del pacte antifeixista per arraconar Vox. Ara, fonts de la candidatura Trias per Barcelona, preguntada per les propostes que les altres formacions han posat sobre la taula a la capital catalana, aposten per "parlar entre tots els grups i intentar prendre decisions per unanimitat". Ara bé, també situen la necessitat de "no violentar la Carta Municipal ni la legislació de règim local". Amb tot, concreten que no tenen intenció de mantenir "cap relació política amb Vox, cap voluntat ni cap intenció". Si bé la concreció i contundència d'unes i altres forces s'evidencien diferents, també sembla improbable pensar en un pacte "unànime" com el que demana la llista de Trias. Especialment, davant la presència del PP, que té quatre regidors. Des de la formació popular exposen que tindran "una relació cordial amb tots els grups municipals" sempre que "respectin les lleis i les normes de convivència". Així, més enllà de buscar distància política en alguns punts amb els seus competidors de la dreta espanyola, no preveuen cap acció concreta per vetar o apartar Vox de l'activitat institucional.
Sigui com sigui, els passos sobre la resposta dels grups municipals a la presència de Vox a l'Ajuntament queda supeditada als aclariments pendents al voltant de l'alcaldia i la governabilitat a la ciutat. A hores d'ara, encara queda discernir definitivament qui es quedarà la segona i tercera posició -en disputa entre comuns i PSC amb el recompte definitiu- o si hi haurà cap pacte de govern, almenys pels primers mesos de mandat. En aquest context, tothom rebutja dialogar amb l'extrema dreta. El que caldrà aclarir, a posteriori, és qui se sumarà al pacte antifeixista barceloní i quines condicions quedaran avalades per aquest nou compromís.