Fa una setmana que el Níger torna a ser protagonista de l’actualitat internacional. Des que la nit del 26 al 27 de juliol el Consell Nacional per la salvaguarda de la pàtria va irrompre al palau presidencial a Niamey s’han succeït amenaces, sancions internacionals i evacuacions. La constitució es va suspendre i el president enderrocat, Mohamed Bazoum està retingut a la seva residència. Set dies més tard, hi ha una treva tensa. S’han reobert les fronteres amb els països veïns, com ara Mali o Burkina Faso i la Comunitat Econòmica d’Estats de l’ÀfricaOccidental ha llançat un ultimàtum perquè els militars restaurin l’anterior règim en el termini d’una setmana. Tot plegat, en un context de sequera extrema i una reducció dràstica de les zones de conreu que afecta el país des del darrer any.
A Occident, el cop d'estat al Níger posa en risc perdre l’últim aliat de la regió del Sahel, després que, tant Burkina Faso com el Mali, hagin virat cap a posicionsprorusses amb l’entrada de juntes militars als governs. Els darrers dies, una ombra plana per la Unió Europea i sobretot a França: el Níger és un dels principals productors d’urani del món, un mineral vital –previ enriquiment i refinament– per fer energia nuclear. Per tant, més enllà de les evacuacions per part d’Espanya, Itàlia o el país francès dels seus ciutadans en territori hostil, la principal preocupació de les institucions europees és saber com s’ho faran per mantenir el subministrament d’urani amb un hipotètic canvi de règim. De la gran apagada austríaca a l'apagada del gram d'urani nigerí.
La sequera i el terrorisme han marcat el darrer any del president de Níger, Mohamed Bazoum. Elegit el 2019 després d’haver estat ministre de l’interior en l’anterior executiu. El líder visible del cop d’estat del 27 de juliol també tenia relació amb les institucions: Abdourahmane Tchiani era el cap de la guàrdia presidencial des del 2011.
Abans de la sublevació, el règim polític del Níger eren d’una llibertat parcial. Segons un estudi de Freedom House el funcionament de les eleccions i el sistema d’elecció dels representants són democràtics amb limitacions. Els darrers comicis al país, locals i regionals, van celebrar-se el desembre del 2020 amb les restriccions pandèmiques. Van estar marcats per un atemptat de Boko Haram la nit abans d’obrir els col·legis electorals. Hi van morir 28 persones.
Urani nigerí, mines franceses
Des del 2016, França i la Unió Europea havien reaccionat al clima d’hostilitats amb l’enviament de recursos per fer prevaldre la seguretat i la integritat del règim. Amb la proclamació d’un govern de transició, segons el cap d’afers exteriors de la UE, Josep Borrell, Europa ha interromput l’enviament de recursos: 503 milions d’euros previstos des del 2021 fins al 2024. En paral·lel, França també ha aturat les seves dotacions dedicades a la seguretat, que l’any passat van ser de 120 milions d’euros, segons Al Jazeera. Són mesures severes que contrasten amb la cautela diplomàtica que darrerament ha caracteritzat la UE.
“Si algú creu que França està interessada en la democràcia del Níger que s’ho faci mirar”, considera l’expert en energies i decreixement, Marcel Coderch. El Doctor en Enginyeria elèctrica i informàtica per l’Massachussets Institute of Technology (MIT) posa l’ull en l’urani del Níger, un dels bastions més importants d’aquest mineral. El Níger és el setè productor d’urani del món, però la propietat de les mines és francesa, a través d'Orano, on el 45% de les accions són de l'Estat. Un canvi de règim podria comportar la interrupció del subministrament del mineral o fins i tot una expropiació per part de l’executiu del Níger. Per ara, les mines de propietat francesa operen amb normalitat.
"L'urani forma part de l'equació i, en part, explica per què observem amb atenció els fets", avisava el nou cap de files del partit de Macron, Sylvian Maillard, al canal de televisió France Info. La dependència de França pel mineral és absoluta, tant per l'augment en les nuclears com per l'extracció: les mines en territori francès estan tancades des del 2001. "El govern francès vol el règim més favorable per les mines. Si fins ara no ho hagués estat, també haurien intervingut”, corrobora per la seva banda Coderch.
Per tant, la relació entre França i el Níger és intensa. Sobretot, pels interessos del govern del president de la república francesa, Emmanuel Macron. El 25% de l’urani que el país francès exporta prové del Níger. És el primer de la llista. Un escenari on deixi de fer de proveïdor tindria un efecte agut en l’aprovisionament de França, que necessita 8.000 tonesanuals per poder mantenir actives les seves centrals nuclears. "Els preus de l’urani s'apujarien al mercat internacional”, augura Coderch. En canvi, el doctor per l’MIT treu ferro a la transcendència del preu de l’urani en la factura de l'electricitat: “El pes que té l’urani per definir el cost de l’electricitat és minso. No hi hauria un efecte directe en el resultat de la subhasta”.
Així, tampoc està previst que les factures siguin més altes en els països compradors de l’energia nuclear francesa, com ara Catalunya. A més, segons l'Euratom, la pèrdua de producció no es traduirà en una manca de combustible. La clau és en l’estoc acumulat. Tant França com la UE tenen reserves de sobres. En cas que el Níger encareixi el cost de l’urani pot recórrer al Kazakhstan. El règim és el seu segon proveïdor amb un 22,9% de les exportacions. La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica també manté que els nivells de productivitat estan assegurats pels pròxims tres anys.
La relació radioactiva entre França i Rússia
Si la junta militar acaba per imposar-se, el Sahel esdevindrà una espècie de protectorat rus, amb presència des de l'est a l'oest del Nord del continent africà. En aquest sentit, l'intent de cop d'estat ha propiciat un augment de la desinformació i la retòrica antifrancesa. Totes dues vinculades a Rússia, segons Reuters. L'agència argumenta que una de les arestes per atiar l'odi contra París és l'urani: acusen el govern de Macron de saquejar les seves mines per alimentar els reactors nuclears de la metròpoli. Diumenge, una manifestació va provar d'assaltar l'ambaixada francesa a la capital nigerina, Niamey, enmig d'una cridòria contra França i a favor del Kremlin.
Protesters in Niger's Niamey assault French embassy#Niamey#Niger#NigerCoup#Francepic.twitter.com/hG4lkJj5B3
— RuptlyNews (@RuptlyNews) July 31, 2023
Tot i que sembli antinatural, l'aliat ocult que manté França i tota la Unió Europea és Rússia. El règim de Moscou és el gran refinador del mineral, un procés necessari després d’extreure’l i enriquir-lo per poder alimentar les centrals nuclears. Així, malgrat les sancions implacables de la UE al Kremlin des que va esclatar la invasió a Ucraïna, n’ha quedat exclosa qualsevol que tingués relació amb l’urani. D'una banda, pels plans d'expansió nuclear d'Hungria de la mà de Rosatom, l'empresa monopolística russa que ofereix serveis nuclears. De l'altra, per les pressions de França: el gran soci de Macron per abastir l’energia nuclear del país passa per Rússia, i no pas pel Níger.
La gran crisi que es podria obrir per França seria en cas que el cop d’estat fructifiqui i les relacions entre Rússia i el Níger s’intensifiquin. L’aliança entre els russos, i els dos principals exportadors, el país africà i el Kazakhstan podrien fer perdre un 67% de l’urani que l’estat francès necessita, segons dades de l’Euratom. Un escenari que forma part de la relació radioactiva que mantenen les dues potències.
Wagner i Zaporíjia, els afers candents a Ucraïna
Tot plegat, podria esclatar amb una nova ofensiva a Ucraïna, que impliqués una aliança més forta entre els francesos i el govern ucraïnès. El règim de Zelenski és un dels més nuclearitzats del continent. Disposen de 15 reactors i les guspires han saltat a Zaporíjia, que ha patit algun bombardeig. Per bé que els reactors estan aturats, el combustible gastat podria generar una “bomba bruta”, segons Coderch, que es podria escampar fins a Àustria o Polònia. L’enginyer també assenyala que la majoria de reactors depenen de Rússia: “Són models soviètics i el combustible està desenvolupat per Rússia”, assevera l’expert que considera que, a través d’un país pont, és probable que Putin encara tingui a Ucraïna com a client.
L’altra repercussió del cop d’estat és la intensificació de les tropes Wagner a la zona del Sahel. Tot i l’intent d'insurrecció que van protagonitzar a Rússia, el grup paramilitar manté les missions al continent africà i el líder de l'organitzacióIevgueni Prigojin, ha celebrat el cop d’estat al Níger. Aquest dimecres, les forces mercenàries han fet un pas més. France 24 ha informat que, segons fonts de Mali, els rebels nigerins han sol·licitat, de manera oficial, el desplegament de Wagner a la capital del Níger, per consolidar el cop d'estat. Una zona més alta d’influència per Wagner pot dotar-los de més recursos, però també suposa dedicar més tropes per salvaguardar la zona, fet que podria afectar indirectament al conflicte ucraïnès.
Dins la UE les estratègies per fer front a la dependènciarussa són diverses. Així com França ha explotat la seva vinculació colonial, l'estat espanyol és qui més reserves d'urani acumula de tota la UE, segons un informe de Berkeley Minera. L'estat té prou urani per cobrir la demanda nacional i no dependre de Rússia durant 18 mesos. Malgrat tot, abans de l'esclat de la guerra la importació provenia en una 40% de Moscou. En aquest sentit, l'operadora Berekely està en procés de reflotar una planta de fabricació de concentrat d'urani a Salamanca, que va ser rebutjada pel Ministeri de Transició Ecològica. El Consell de Seguretat Nuclear ho va desaconsellar.