El març del 2020 van saltar tots els plans pels aires. La dimensió del coronavirus i dels seus efectes sobre la població -ingressos hospitalaris disparats, mortalitat inesperada, confinament estricte, activitat econòmica aturada, escoles tancades- van superar les administracions, que havien d'anar corregint el rumb a cada nova decisió adoptada. Es va evidenciar que, malgrat els avisos que venien de la Xina i de la Llombardia, s'havia fet tard en la lluita contra el coronavirus. Amb aquest record encara viu, la Generalitat ha aprovat aquest dimarts un nou pla per a pandèmies que supera els procediments del Procicat -protagonista en aquesta crisi sanitària- i ja compta amb l'homologació prèvia de la comissió de Protecció Civil. A partir d'ara, a banda, tots els municipis de més de 20.000 habitants hauran de tenir un pla concret per a noves pandèmies.

Aquests són els detalls del nou pla, que reforça l'autoritat del president en cas d'haver d'adoptar mesures concretes i posa l'èmfasi en la proporcionalitat de les mesures, que no només tindran en compte els criteris sanitaris a l'hora de ser adoptades.

- Quin és l'objectiu del pla? "Donar suport a l'estratègia de salut pública en la gestió d'emergències associades a pandèmies o epidèmies greus que afectin Catalunya i contribuir a garantir el ple respecte i la menor restricció dels drets i les llibertats de les persones, tot establint la coordinació dels agents que formen part del sistema de protecció civil i emergències", assenyala el text elaborat per l'executiu.

- Proporcionalitat en les mesures. Un dels punts del nou pla estipula que s'ha de "vetllar" perquè les mesures de protecció a la ciutadania compleixin amb els "principis d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat", especialment aquelles que facin referència a limitacions de drets fonamentals. Una de les crítiques que ha rebut el Govern en l'última fase de la pandèmia és que s'han adoptat restriccions com el toc de queda com a mesura de "conscienciació", en paraules d'experts del Govern com Madga Campins. El pla preveu que hi hagi capacitat de rebre assessorament jurídic necessari per garantir el respecte als drets i a llibertats i la "proporcionalitat" de les decisions.

- Nous criteris per adoptar restriccions. El text inclou criteris de "vulnerabilitat psicosocial i econòmica", i no només "epidemiològica", en l'anàlisi del risc. A banda, es tindran en compte paràmetres territorials en la resposta a la pandèmia. Les diferències demogràfiques i geogràfiques, així com també les de mobilitat, també formaran part de la manera de prendre decisions en cas de nova crisi sanitària. Tot es farà amb l'ajuda d'un nou grup d'assessorament jurídic en la gestió de l'emergència.

- Més població vulnerable. El nou protocol inclou paràmetres socials en l'anàlisi de les dades. Al marge dels grups de risc de població de major transmissibilitat, s'afegeix com a població vulnerable aquell grup que no té ric de gravetat -els joves, per exemple-, però la situació del qual "pot patir empitjoraments severs en aspectes socials, psicològics o econòmics" a conseqüència d'una futura pandèmia.

- La figura del president. Segons el pla, pel que fa a estructura organitzativa, "s'institucionalitza el paper del president" en la jerarquia de decisió i gestió, especialment a l'hora d'adoptar mesures restrictives que es puguin posar en marxa.

- Evitar desabastiment. La idea és institucionalitzar la taula psicosocial i de serveis essencials que ja ha funcionat durant la crisi del coronavirus amb l'objectiu d'evitar la manca de productes o serveis bàsics. Es tracta de "detectar amenaces" i aportar solucions abans que es produeixin colls d'ampolla o desabastiments.

- Prevenció forense. Una de les novetats és que el grup de medicina legal i forense s'afegeix a l'estructura del pla de pandèmies en cas que comporti una "mortalitat molt elevada". En la crisi del coronavirus, fins ara, han perdut la vida 26.889 persones.

[plantillacoronavirus]