
Les Proves d'Accés a la Universitat han començat aquest dimecres, un dia després del previst a causa de la vaga del sector públic, amb els exàmens de català, castellà i llengua estrangera. Seran 27.147 els alumnes que han iniciat a partir de les nou del matí, simultàniament a tot Catalunya, unes proves per mesurar els seus coneixements adquirits durant el Batxillerat. La nova selectivitat permet els opositors fer fins a tres exàmens voluntaris sobre matèries relacionades amb els graus que volen estudiar. La nota d'aquests controls optatius poden arribar a donar-los fins a quatre punts que se sumaran a la seva nota de tall. Un fet que, presumiblement, farà pujar molt les notes d'accés de les carreres.
Del total de matriculats per fer les PAU, 25.086 provenen de Batxillerat, 502 són repetidors que van suspendre l'any passat, 835 repeteixen la selectivitat per mirar de millorar la nota i 4 han fet el segon de batxillerat a l'estranger. 19.923 estudiants s'examinen a Barcelona, 2.568 a Girona, 1.564 a Lleida i 2.372 a Tarragona.
L'objectiu de les PAU, tal com s'explica des del Comissionat per a Universitats i Recerca, és 'valorar la maduresa acadèmica, els coneixements i les competències adquirides en el Batxillerat'. Són proves anònimes, 'idèntiques per a tots els estudiants de Catalunya', i es fan 'simultàniament' a fi de garantir al màxim la igualtat d'oportunitats dels estudiants que s'hi presenten.
El nou model que s'implanta enguany s'estructura en dues fases: la fase general, que és obligatòria i consta d'un total de cinc exàmens, i la fase específica, que és voluntària per a l'estudiant.
En la fase general, els alumnes s'examinen de les matèries comunes (Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera, Història o Història de la filosofia) i s'hi incorpora una matèria de modalitat elegida per l'alumne, és a dir, una de les assignatures especialitzades associades a una de les tres vies que els estudiants fan durant el Batxillerat (arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials).
En la fase específica, els alumnes poden examinar-se d'altres assignatures de modalitat diferents de l'elegida en la fase general, encara que no les hagi cursat durant el Batxillerat, que estiguin associades a la branca de coneixement de l'estudi de grau en el qual volen ser admesos. En aquesta fase poden fer fins a 3 exàmens, però només comptaran per a la nota final els dos exàmens en què s'obtingui una qualificació més alta, sempre que la nota sigui igual o superior a 5.
Aquests exàmens voluntaris són sobre matèries que les universitats consideren més o menys relacionades amb els coneixements que cada grau requerirà. Si l'examen és obre una matèria que aquestes consideren molt important pel grau escollit per l'alumne, la nota d'aquest es multiplicarà per 0,2. Si no ho és tant, es multiplicarà per 0,1.
Pujaran molt les notes de tall
La novetat implica que un alumne pugui arribar a sumar quatre punts a la seva nota de tall. És a dir, si per exemple, un alumne té un expedient acadèmic que té de nota mitjana un sis, i dels cinc exàmens obligatoris ha tret de mitjana un 5,5, la seva nota de tall ha de sortir de multiplicar per 0.6 la primera nota i per 0.4 la segona (l'expedient val un 60% i la nota de les PAU un 40%). En aquest cas tindria un 5,8 de nota de tall.
La novetat principal d'aquesta selectivitat és que ara l'alumne podrà sumar fins a quatre punts més gràcies als exàmens voluntaris. Si per exemple ha tret un 7 en Cultura Audiovisual i un 9 en Història de l'Art, dos matèries valorades com a molt importants per al grau que vol estudiar, podrà sumar 3 punts al 5,8. La seva nota de tall serà de 8,8. La novetat, presumiblement, farà créixer i molt les notes de tall. En alguns casos, aquestes podrien estar per sobre del 10.