Butlletes de la Grossa de Cap d'Any en un estanc de Barcelona. Foto: Josep Prat
“La Grossa de Cap d'Any ja la tinc”, exclama el Pere, quan només li falten dos torns per entrar a l'administració El Gato Negro al carrer Pelai de Barcelona. Per ell la butlleta de la Generalitat és un altre sorteig més “per provar”. Com que la loteria de la Generalitat “és més barata” diu que en compra sempre algun número més.
Darrere seu, desenes de persones creen una fila índia quasi perfecta que rodeja l'edifici de l'establiment fins donar la volta al carrer perpendicular. Any rere any, El Gato Negro de Pelai viu amb absoluta normalitat les grans concentracions enfollides per comprar un dècim de la loteria estatal. Un guàrdia, conjuntat de blau marí, observa la cua i, de tant en tant, intenta posar ordre movent les mans de dreta a esquerra passivament. Alguns esperen asseguts a sobre de la bicicleta plegable i d'altres fumen tranquil·lament repenjats a la bastida de l'edifici en obres.
“Compro 'la catalana' des de l'any passat, però, per costum, també he vingut aquí a El Gato Negro”, admet la Montse, que es queixa que no es facin números més grans. “A la feina no podem fer participacions conjuntes perquè els números són massa curts”, lamenta, però reivindica que “tot el que sigui del país està bé”.
En Pere i la Montse han viscut amb normalitat l'aparició el 2013 de la Grossa de Cap d'Any i un any després ja la fan conviure sense més preocupació amb la Grossa de Nadal. Per tenir més possibilitats o per combinar tradició amb sentiment de país, sense més, agafen números de cadascuna d'elles. El pragmatisme ciutadà contra el discurs de l'enfrontament. "La sort no tracta d'això" diu el Pere.
A l'estanc de Diputació, les butlletes de la'ONCE i la Grossa de Cap d'Any Foto: Josep Prat
Quatre carrers més amunt, al carrer Diputació amb Balmes la loteria catalana l'estan venent “més o menys igual de bé” que l'any passat. El local és petit i està ple de gom a gom. Són dos quarts de sis de la tarda i hi ha certa tensió per comprar tabac i alguns encenedors. Aquest any la Loteria de Catalunya ha permès als establiments poder retornar els números que no venguin.En l'anterior ocasió, havien hagut d'assumir-ne el cost. Malgrat això, l'administradora de l'estanc del carrer Diputació reconeix que “l'any passat no em vam tirar ni un” i que, per tant, tampoc notaran el canvi. Als prestatges de darrere el mostrador, centenars de paquets de tabac s'amunteguen un damunt de l'altre, i d'un clip al vèrtex hi penja tot una tira de números de la Grossa de Cap d'Any.
El sorteig del dia 31 de desembre va començar a caminar l'any passat. Aleshores, la Generalitat pretenia fer remuntar el vol de les loteries catalanes, després de la caiguda dels ingressos per la conjuntura econòmica i la competència al sector. “Llavors la gent tenia ànsia perquè n'hi havia poca, però ara que saben que en trobaran a tot arreu ja no és preocupen tant”, explica la Maria, dependenta de l'estanc del carrer de Balmes. “A les seves estanteries no hi ha butlletes de l'ONCE. “Aquí no tenim ONCE, al cap no li agrada”, indica. Tampoc a l'estanc del carrer Fontanella.
Un estanc al carrer de Balmes Foto: Josep Prat
Amagada darrere el mostrador de Fontanella, una noia vesteix una jaqueta llarga de pell de color gris amb un estampat de la marca Camel. Porta una caixa amb encenedors i paquets de tabac, i els dóna a la gent que va entrant i sortint de l'establiment. Quan no hi ha ningú, agafa un mirallet i s'escampa el pintallavis. Una dona s'acosta a la dependenta i li demana una butlleta. La noia es gira i deixa anar: “Yo también compro la Grossa de Cap d'Any porque vale menos, pero no por patriotismo”. Aquest any, en aquest estanc estan venent menys que l'any passat. “El año pasado era una novedad y como era barata, se compró, pero ahora que ya se sabe de qué va, se ha perdido interés”, explica la venedora i conclou que “Quizá cuando vean que no les ha tocado la otra, vayan a probar suerte con esta”.
