Sant Rafael del Riu és un municipi del Baix Maestrat de poc més de mig miler d'habitants. Està situat a pocs metres de la frontera administrativa amb el Principat de Catalunya. De fet, només un pont de doble sentit separa el poble del Castell, una de les barriades del municipi d'Ulldecona (el Montsià). L'esdeveniment viu un difícil equilibri a la frontera entre ser un símbol d'identitat i una festa anacrònica i cruel.

El poble ha celebrat la seva festa major del 10 al 19 de juliol, en honor a la Verge del Carme. La cultura popular omple les activitats de la festa: gegants i cabuts, farolets de meló de moro, concursos de guinyot, exhibició de balls regionals o una tirada social de guatlles. Però, sens dubte, els dos actes amb més capacitat de convocatòria són les actuacions de les orquestres -en una plaça convertida en bar amb preus populars on s'hi poden beure sis combinats per 20 euros- i els correbous.

Tres dies de bous a la Plaça, amb animals de la ramaderia de Fernando Mansilla: al capvespre, exhibició de retalls amb vaques i bous a la plaça, ja preparada per la ocasió, al costat del riu; i bous embolats el divendres i el diumenge a la nit.

Una inesperada tempesta i un aire fresc acompanya la jornada de tarda, on diverses vaques i un parell de bous són deixats anar a l'interior de la improvisada plaça, delimitada per les parts posteriors d'unes quantes cases i tot un seguit de cadafals. Alguns joves s'hi apropen. Se'ls veu experimentats. En molts pobles són contractats directament per la comissió de bous per tal d'animar la festa.
 

L'assistència de menors als espectacles està permesa, sempre que estiguin dalt dels cadafals. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

Part del públic assistent, resguardant-se sota un cadafal. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Un membre de la «quadrilla» del ramader, en un refugi. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

El bou cerril que s'embolarà a la nit és deslliurat de la corda una vegada introduït al caixó. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Un membre de la «quadrilla» empeny el bou a córrer amb una «picana» elèctrìca. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab
 

Una de les vaques, buscant un jove dins del banc. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Una part de la plaça de bous improvisada és el darrere dels edificis, on els joves participants busquen refugi. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

A la nit, es viu el moment més esperat per la població: el bou embolat. I la plaça s'omple, la colla encarregada pren posicions i després de deixar anar un parell de vaques, arriba l'hora. El caixó es introduït per una grua dins de la plaça, es lliga l'animal amb una corda per les banyes i se'l porta així fins al "banc", on els membres de la colla, cadascun amb una funció molt determinada, enllesteixen l'operació en uns 40 segons. El bou, ja alliberat de la corda duu un collaret de campanes i una estructura de ferro amb dues boles enquitranades enceses a les banyes. Uns segons després, una part pirotècnica encén les banyes llançant espurnes a quatre o cinc metres de distància. La pirotècnia dura poc. Les banyes embolades, més de mitja hora.

 

Membres de la «quadrilla» i de la Comissió de Bous de Sant Rafel del Riu, observant les vaques. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

El bou cerril, lligat per les banyes, és subjectat per la colla d'emboladors. En el procés se li col·loca un collar de campanes i un estrii metal·lic que en el seu extrem porta dues boles enquitranades amb pirotècnia. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Correbous a Sant Rafel del Riu. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

El bou embolat, des de sota d'un dels cadafals. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab
 

Un membre de la comissió observa el bou embolat. Aquests són els encarregats de vigilar que es compleixin les normes establertes per la Generalitat, sobretot sobre l´accés de menors al recinte.  Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab

 

Grup d'assistents al bou embolat. Foto: J.M. Gutiérrez - @jmgutcab



Podeu contactar amb l'autor a través de:
Follow @jmgutcab