Per què el coure de Rodalies és tan preuat pels lladres i què se'n fa?

Les pujades de preu del material a la borsa n'han disparat l'atractiu i, de retruc, els robatoris

Un comboi de Rodalies, en una imatge d'arxiu
Un comboi de Rodalies, en una imatge d'arxiu | ACN
Redacció
15 de maig de 2024, 15:01
Actualitzat: 15:02h

Les incidències a Rodalies ja formen part, malauradament, del dia a dia. La darrera, enmig de la jornada electoral, va dur al col·lapse la xarxa i passaran mesos per tornar a la normalitat. Tot plegat per un robatori de coure. Tampoc són cap notícia. Segons dades de Renfe prop del 40% dels problemes del servei són per actes vandàlics i Catalunya és el territori de l'Estat amb més robatoris de coure a la xarxa ferroviària.

El 2023 van doblar els casos i aquest 2024 se segueix la mateixa projecció. Dels 70 del 2022 als 151 de l'any passat. És un augment fulgurant amb una incertesa pendent de resoldre. Per què el coure de Rodalies és tan preuat pels lladres? I, de fet, un cop tenen el material robat, on va a parar?

El preu del coure està en xifres rècord. A la borsa de Londres el material ha assolit els millors resultats dels darrers anys amb un preu superior als 9 euros al quilo. Gairebé un 50% del preu de fa cinc anys. Això explicaria l'augment paral·lel de robatoris, segons Victòria Ferrer, directora general del Gremi de Recuperació— que es fa càrrec del material recuperat, en declaracions a RAC1.

Ferrer assegura que l'escalada dels conflictes a l'Orient n'ha disparat la demanda, que amb les màfies encara es paga a un preu més alt i que el coure de Rodalies ha disparat el seu atractiu. I de retruc, ha sumit la xarxa ferroviària en el caos amb picabaralla entre el govern espanyol i l'executiu català inclosa. 

Què se'n fa del coure robat?

Si Rodalies ha esdevingut un blanc de robatoris difícil de controlar per la gran extensió de xarxa, després el control policial s'endureix. Les ferrovelleres han de notificar als Mossos les dades personals dels proveïdors que tenen i el cos policial manté un seguiment si detecta un volum alt d'oferta. 

El mercat negre guanya atractiu. Es pot transportar per carretera i, per tant, és senzill d'exportar a l'exterior. Tradicionalment, amb la Xina com a destinatari final, tot i que en els darrers anys els països de l'est s'han convertit en un dels grans mercats. Allà es processa per eliminar el rastre i es torna a posar en circulació perquè el comprin empreses legals, com ara Renfe. Per tant, la ruta del coure robat podria ser circular, i acabar per tornar a la xarxa de Rodalies.