Dani Alves ha pagat per la llibertat: el sistema és més garantista si tens diners?

"Dani Alves ha comprat la llibertat". "El sistema beneficia els rics". Són frases que s'han pogut sentir aquests últims dies, des que l'Audiència de Barcelona va acordar la llibertat provisional sota fiança d'un milió d'euros de l'exfutbolista. Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver violat una noia en una discoteca de Barcelona, ha trigat cinc dies a reunir els diners, i aquest dilluns va sortir de la presó. Si compleix totes les mesures cautelars imposades, no hi haurà de tornar a entrar fins que no hi hagi sentència ferma, cosa que trigarà anys. La sortida d'Alves de la presó poc després de la condemna ha obert el debat: el sistema és més garantista per a les persones més riques?

No és una pregunta senzilla, que permeti respostes binàries. En declaracions a Nació, les advocades Carla Vall, Norma Pedemonte i Eva Pous sostenen que, amb la llei a la mà, la decisió d'alliberar Alves és justificable. Vall assenyala que ha passat altres vegades, amb fiances de menys diners, però la diferència que aquest cas té a sobre el focus mediàtic. Pedemonte i Pous sostenen, però, que "no és habitual" que una persona que acaba de ser condemnada pugui accedir a la llibertat provisional. "És insòlit que, després de 14 mesos de presó preventiva, ara que té una condemna sigui alliberat, és una situació que veiem molt poques vegades", diu Pous. Si amb el cas d'Alves l'Audiència de Barcelona ha definit un criteri, volen que s'apliqui a la resta de casos, encara que no siguin tan mediàtics.

En aquesta línia, Pedemonte apunta que pot entendre "jurídicament" la decisió, però veu un "tracte diferent" que en altres persones menys conegudes. La decisió del tribunal es va prendre amb un vot particular en contra, que sostenia que encara hi havia risc de fuga i que no hi havia arguments per alliberar l'exfutbolista. En aquest sentit, Vall sosté dins de les garanties que ofereix l'estat de dret, també hi ha aquesta opció, que seria "més coherent" amb la sentència dictada. Alves ha estat 14 mesos a la presó fins que hi ha hagut la primera sentència, que confirma l'agressió sexual.

Com que no és ferma, continua en presó preventiva, i l'estat de dret limita aquesta situació per evitar que s'allargui excessivament. Un cop feta pública la sentència, que ha estat recorreguda per totes les parts, les condicions han canviat i la situació de presó de l'exjugador brasiler s'ha de revisar. "En presó preventiva no hi podia estar gaire més temps i la seva defensa tenia arguments per demanar la llibertat", argumenta Pedemonte, que dona per fet que la sentència ferma trigarà temps a arribar.

De tota manera, segons Pedemonte, els criteris per acordar la llibertat condicional han estat "més laxes" que per a la resta de la societat. Si la decisió respon a un canvi de criteri de l'Audiència de Barcelona, tant Pedemonte com Pous, que tenen experiència en casos de presó provisional, demanen que sigui aplicat sempre, també en aquells presos anònims o sense recursos. En aquest sentit, Pous reconeix que la decisió del tribunal "és difícil d'entendre" a ulls de la societat. Vall afegeix que Alves és una persona "rica i poderosa", amb una sèrie de "privilegis i contactes" que fan més necessària una mesura restrictiva com la presó provisional, perquè el risc de fuga, argumenta, continua ben present davant d'una sentència que podria augmentar.

 

L'argument del tribunal

La resolució que acorda la llibertat provisional d'Alves posa una sèrie de condicions. Primer, ha de pagar una fiança d'un milió d'euros. No hi ha un barem clar sobre com fixar les fiances, però es té en compte la capacitat econòmica de l'acusat. "Els jutges posen fiances per tal que et surti a compte quedar-te i no fugir", assenyala Vall. A més dels diners, el tribunal també li ha retirat els passaports -l'espanyol i el brasiler-, li ha imposat compareixences setmanals al jutjat i la prohibició d'aprovar-se a menys de 1.000 metres de la víctima i de comunicar-s'hi per cap via, sigui directa o a través de tercers. Si incompleix alguna d'aquestes condicions, tornarà a la presó. No s'ha contemplat l'opció de la polsera geolocalitzadora.

L'estat de dret limita la presó provisional, que un cop hi ha condemna només pot ser d'un màxim de la meitat de la pena imposada. Alves ha complert un any i dos mesos de presó, per la qual cosa hauria de sortir d'aquí a un any i un mes si encara no hi ha sentència ferma. En l'actual situació, el tribunal interpreta que les condicions han canviat i que la presó provisional ja no és necessària i que l'objectiu últim, que és que l'exjugador continuï a disposició de la justícia mentre es resolen els recursos, es pot aconseguir sense una mesura tan restrictiva. El tribunal interpreta que amb les mesures imposades i la situació del jugador, el risc de fuga és baix, però les advocades consultades no ho tenen tan clar.
 

La "gran incògnita" del risc de fuga

En el debat ha entrat amb força la qüestió de la fiança. La xifra és elevada per al gruix de la ciutadania, però les característiques d'Alves li han permès reunir aquests diners en només cinc dies. Quan es fixa una fiança, el tribunal busca una garantia per tal que la persona no fugi. En un ciutadà mitjà, el tribunal valora l'esforç que ha hagut de fer per reunir els diners, que no voldrà perdre, i per això no fugirà i complirà amb les condicions per poder recuperar aquests diners quan hi hagi sentència ferma. Passa això en el cas d'Alves? Vall i Pedemonte tenen dubtes. "Tenim una gran incògnita amb el risc de fuga", sosté Vall.

La sentència d'Alves podria augmentar fins als 12 anys de presó, té "contactes" que li permetrien marxar del país i, a més, el Brasil no té conveni d'extradició amb Espanya. Tot plegat són arguments que fan pensar que, en llibertat provisional, la possibilitat d'escapar-se és alta, tot i que el tribunal -amb l'excepció del vot particular- no ho ha tingut en compte. En aquest sentit, Pedemonte creu que la fiança hauria hagut de ser més elevada, per garantir realment que no s'arriscarà a perdre els diners. "El tribunal ha valorat que té aquests diners i que els pot aportar, però no sabem si es pot permetre perdre'ls", apunta l'advocada.

Entre les condicions que ha posat el tribunal per acordar la llibertat hi ha les compareixences setmanals al jutjat. Cada divendres, Alves haurà de comparèixer per demostrar que no ha marxat. Aquesta setmana serà la primera ocasió per veure si el jugador ha incomplert la seva paraula -va dir al tribunal que no marxaria perquè creu en la justícia- o bé ha trobat la manera de defugir l'acció de la justícia. Amb els recursos pendents, ara serà la justícia qui haurà de decidir si manté la pena a l'exfutbolista, la rebaixa, com vol la defensa, o l'augmenta, com planteja l'acusació. Ho farà, si compleix les condicions, en llibertat provisional.