El polític Dàvid Grosclaude, conseller regional d'Aquitània, porta més d'una setmana en vaga de fam en defensa de la llengua occitana i en protesta pel bloqueig de l'Estat francès en la creació de l'Ofici Public de la Lenga Occitana, un organisme interregional aprovat per les assemblees d'Aquitània i Migdia-Pirineus amb l'objectiu de promocionar la llengua incidint especialment en els camps de l'ensenyament i la difusió.

Molest pel silenci total de la República francesa, Grosclaude ha iniciat la vaga sota el lema 'Que n'i a pro d'estar mespresats!' -'Ja n'hi ha prou de ser menyspreats!-, amb el que ha aconseguit nombrosos suports i la solidaritat de diversos col·lectius, entre els quals el partit nord-català Unitat Catalana.

-Primer de tot, després de vuit dies de vaga de fam, com es troba?

-Bé, però una mica cansat. Bec aigua, però porto tots aquests dies sense menjar res.

-Quines són les raons que l'han dut a fer vaga de fam?

-La regió d'Aquitània, juntament amb la de Migdia-Pirineus, vam decidir fa tres anys la creació de l'Ofici Public de la Lenga Occitana, una oficina similar a d'altres que ja tenen els bascos o els bretons, o també els catalans del sud i els gal·lesos. Vam començar a muntar un projecte de col·laboració interregional per posar en comú pressupostos i accions en favor de l'occità. La idea era que més endavant s'hi sumés també Llenguadoc-Rosselló i altres regions.

-I què ha passat amb aquesta oficina?

-Les dues assemblees regionals van votar per unanimitat la creació de l'oficina, i amb el suport d'aquesta unanimitat es va transmetre a l'Estat la decisió, perquè l'Estat ha de publicar un decret ministerial per oficialitzar l'oficina. El problema és que la votació es va fer fa quasi un any i encara esperem la resposta de l'Estat. De moment no hi ha hagut cap resposta, res. He perdut la paciència.

-La decisió d'aprovar l'oficina depèn d'algun ministeri en concret?
 
-A priori depenia del ministeri de cultura, després va passar a dependre d'educació i després de l'interior. Ara ens diuen que ho ha de decidir el primer ministre, Manuel Valls. En tot cas a mi em sembla que el que hi ha és un menyspreu general a la qüestió lingüística. A París això és una qüestió secundària, no hi donen cap valor, i ha més hi ha mala organització si la decisió de dos governs regionals depèn de la publicació d'un decret. França menysprea les llengües minoritàries, sempre hi ha dificultats quan es parla de llengües minoritàries, no hem ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, no hi ha cap estatut de llengües, cada reforma de l'educació planteja problemes.

-De fet ara hi ha un projecte de reforma de secundària que posa en perill l'ensenyament en llengües minoritàries.

-Sí, perquè a París no prenen mai en consideració la qüestió de les llengües regionals, sempre hem de combatre per conservar el que tenim i aconseguir alguna cosa més.

  -Exactament quina seria la funció de l'Ofici Public de la Lenga Occitana?

-És una oficina interregional per promocionar projectes de llengua, escoles bilingües, classes d'adults, ajudar en la creació audiovisual.

-Vist des de la Catalunya Sud està a anys llums de la política lingüística de la Generalitat.

-Efectivament, per als catalans dels sud això que demanem és una cosa prehistòrica.

-Fins on pensa arribar amb aquesta vaga? És conscient que pot posar en perill la seva vida?

-Jo arribaré fins el moment que em donin el paper que jo vull i crec que ja hi estan treballant i en pocs dies s'oficialitzarà l'oficina. 

-I un cop oficialitzada, tindrà alguna demanda més?

-Estaria bé que l'Estat participés en el pressupost, perquè a Aquitània no tenim ni pressupost ni poder. El pressupost actual, per a tres milions d'habitants és trenta cops menys que el de la Generalitat de Catalunya.

-Però la Generalitat gestiona sanitat i ensenyament, i Aquitània no té aquestes competències.

-Precisament, si gestiones ensenyament pots incidir en la llengua.

-Em pot resumir la situació actual de l'occità?

-Està molt malament. Ara tenim un milió i mig de parlants i uns dos milions i mig de bilingües passius, és a dir, que entenen la llengua però no la parlen. A més, els parlants es van fent vells, per això l'oficina està orientada als joves, els nens, l'escola, la televisió, perquè sinó recuperem els joves la llengua pot desaparèixer en vint anys.

-La política lingüística de la Vall d'Aran és un model del que caldria fer a tot Occitània?

-A la Vall d'Aran són 7.000 persones i és vàlid com a laboratori de proves, però no es pot aplicar la mateixa política a una població de 7.000 habitants que a una de 14 milions.