02
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
03
de novembre
a les
22:02h
La matinada del dimarts al dimecres a casa nostra serà el dia D per saber qui serà l’inquilí de la Casa Blanca per als pròxims quatre anys, però també és el dia D per als friquis que, com un servidor, ens dediquem a la consultoria política i hem crescut llegint Tu ets el missatge de Roger Ailes o Joc de poders de Dick Morrison, i que tenim com a sèrie de capçalera The west wing.
Per molts, la nit electoral de demà és equiparable a veure la final d’un mundial o la final de la Champions, fins a l'extrem de fer viatges per seguir les eleccions. El 2008 vaig tenir l'honor i el privilegi de poder seguir el final de la primera campanya de Barack Obama. Allò va canviar el transcurs de la història als Estats Units en convertir-lo en el primer afroamericà que guanyava unes eleccions presidencials.
Demà és el dia D, perque és quan la gent vota o, més ben dit, és quan es començaran a recomptar els vots, perquè davant de l'afluència de vot anticipat que hi ha hagut durant les darreres setmanes -més de noranta-cinc millons de persones han anticipat al vot- hi ha un dia gairebé tan important com el de demà, el 14 de desembre, que és el dia que el Col·legi Electoral vota per certificar el resultat de les eleccions.
Per què dic això del dia 14 de desembre? Doncs perquè si els demòcrates guanyen les eleccions, és possible que Donald Trump doni una llarga batalla legal que s’haurà de resoldre abans del dia 14 de desembre per determinar el resultat final de les eleccions i així, i d'acord amb la llei, el dia 20 de gener el guanyador de les eleccions pugui jurar el càrrec. Però abans d’arribar al 20 de gener, veiem com estan les coses la nit abans i quin resultat es pot preveure.
Les eleccions es juguen en cinquanta estats més Washington DC. És a dir, que són cinquanta-una eleccions diferents amb normes diferents i maneres de comptar els vots diferents. És competència de cada estat i no del govern federal determinar les regles de joc per a les eleccions presidencials. És per aquest motiu que segurament a molts els sorprendrà que molts estats tinguin normes diferents.
D’aquestes cinquanta més una de petites eleccions, el guanyador ha d’aconseguir 270 vots en el Col·legi Electoral per ser elegit president. Abans de començar la cursa electoral, ja hi ha una quarantena d’estats que un any abans de les eleccions ja se'n sap el resultat i on els candidats gairebé no hi fan campanya.
I això val tant pels republicans com pels demòcrates: un candidat republicà no ha trepitjat Califòrnia en campanya des de l’any 1992 i un demòcrata no ha posat els peus a les Dakotes des de temps immemorial. Què ens indica això? Que les eleccions es guanyen o es perden en menys d’una desena d’estats i, si filem molt prim, es podria dir que es decideixen per uns quants vots al voltant d’uns dos-cents comtats dels 3.242 que hi ha en tot el país.
Què va succeir el 2016 perquè Trump fos president? Respecte a les eleccions de 2012, l’actual president va guanyar en sis estats on Barack Obama havia guanyat i que, en passar a mans republicanes, van donar-li la victòria. Aquests sis estats són: Iowa (6 delegats), Wisconsin (10), Michigan (16), Ohio (18), Pennsilvània (20) i Florida (29), deixant el resultat final en 306 vots electorals per aDonald Trump pels 232 de Hillary Clinton. Aquests sis estats sumen noranta-nou vots en el Col·legi Electoral i són els que acaben decantant la balança.
Però tornem a posar la lupa on veritablement podrem veure qui guanyarà demà. De 3.242 comtats que hi ha, ara fa quatre anys 219 -comtats majoritàriament localitzats en aquests estats frontissa anomenats swing states- van passar del blau demòcrata al vermell republicà.
Més per ajudar-nos a determinar qui guanyarà. Aquesta darrera setmana els demòcrates han invertit en publicitat a la televisió 62 milions de dòlars per només 15,5 els republicans. A Facebook 9,9 milions de dòlars de Biden per 4,7 de Trump. La majoria de les enquestes que s'han anat realitzant durant els últims quatre anys han deixat una dada inèdita d'ençà que se'n fan: llevat del seu primer mes de mandat, el president va suspendre mes rere mes en la seva aprovació tenint una mitjana d’aprovació de només el 43% i de suspensos del 56%.
Aquesta dada per si sola no ens indicaria què pot passar demà si no fos perquè el tant per cent de participació respecte a fa quatre anys no hagués crescut tant. Demà és possible que veiem una dada de participació històrica, que rondi el 65%, gairebé deu punts més que fa quatre anys i superant el 63% de 1960 entre Kennedy i Nixon. Fins ara era la més alta en temps moderns.
Més dades a tenir en compte. Trump fa quatre anys va superar a Hillary Clinton entre els votants de raça blanca per un 21% de diferència. Actualment, segons la majoria d’enquestes, la diferència està només entre el 2 i el 6 %. La reducció d'entre catorze i divuit punts li posa molt difícil la reelecció, sobretot si tenim en compte que amb les altres ètnies ja perd de forma considerable. Entre els afroamericans només va aconseguir el 8% dels vots i només el 29% dels vots entre els asiàtics i els hispans. Les xifres per aquests dos col·lectius també està previst que augmentin lleugerament cap al candidat demòcrata, és a dir, probablement Donald Trump veurà reduït molt significativament el seu avantatge dins la població blanca i possiblement veurà encara més ampliat el seu desavantatge entre la població asiàtica i hispana.
Els demòcrates confien moltíssim en l’increment de la participació del vot afroamericà en estats com Carolina del Nord o Geòrgia i del vot hispà en estats com Arizona o Florida. Si aquests quatre estats que el 2016 van ser per a Donald Trump canvien el seu sentit del vot cap als demòcrates, Joe Biden serà el quaranta-sisè president dels Estats Units, però fins i tot si d’aquests quatre només Florida i Arizona ho fan, també Biden serà president.
Un altre aspecte que possiblement serà rellevant és l’elevada taxa de participació que es preveu entre els joves universitaris, que s’han mobilitzat com feia dècades que no feien i que majoritàriament donaran o han donat ja suport a Joe Biden. Aquest any es compleixen cent anys de les primeres eleccions on les dones van poder votar als Estats Units, i cent anys més tard sembla que aquestes donaran també majoritàriament el seu vot pel candidat demòcrata. Segons les darreres enquestes, dues de cada tres dones amb estudis universitaris votaran per Joe Biden.
Si, com indiquen la majoria d'enquestes, Biden guanya a Trump en el vot nacional per més de set punts, és pràcticament impossible que Trump pugui guanyar les eleccions perquè no hi haurà una diferència tan gran entre els estats frontissa que li pugui donar la victòria en el Col·legi Electoral.
Per molts, la nit electoral de demà és equiparable a veure la final d’un mundial o la final de la Champions, fins a l'extrem de fer viatges per seguir les eleccions. El 2008 vaig tenir l'honor i el privilegi de poder seguir el final de la primera campanya de Barack Obama. Allò va canviar el transcurs de la història als Estats Units en convertir-lo en el primer afroamericà que guanyava unes eleccions presidencials.
Demà és el dia D, perque és quan la gent vota o, més ben dit, és quan es començaran a recomptar els vots, perquè davant de l'afluència de vot anticipat que hi ha hagut durant les darreres setmanes -més de noranta-cinc millons de persones han anticipat al vot- hi ha un dia gairebé tan important com el de demà, el 14 de desembre, que és el dia que el Col·legi Electoral vota per certificar el resultat de les eleccions.
Per què dic això del dia 14 de desembre? Doncs perquè si els demòcrates guanyen les eleccions, és possible que Donald Trump doni una llarga batalla legal que s’haurà de resoldre abans del dia 14 de desembre per determinar el resultat final de les eleccions i així, i d'acord amb la llei, el dia 20 de gener el guanyador de les eleccions pugui jurar el càrrec. Però abans d’arribar al 20 de gener, veiem com estan les coses la nit abans i quin resultat es pot preveure.
Les eleccions es juguen en cinquanta estats més Washington DC. És a dir, que són cinquanta-una eleccions diferents amb normes diferents i maneres de comptar els vots diferents. És competència de cada estat i no del govern federal determinar les regles de joc per a les eleccions presidencials. És per aquest motiu que segurament a molts els sorprendrà que molts estats tinguin normes diferents.
D’aquestes cinquanta més una de petites eleccions, el guanyador ha d’aconseguir 270 vots en el Col·legi Electoral per ser elegit president. Abans de començar la cursa electoral, ja hi ha una quarantena d’estats que un any abans de les eleccions ja se'n sap el resultat i on els candidats gairebé no hi fan campanya.
I això val tant pels republicans com pels demòcrates: un candidat republicà no ha trepitjat Califòrnia en campanya des de l’any 1992 i un demòcrata no ha posat els peus a les Dakotes des de temps immemorial. Què ens indica això? Que les eleccions es guanyen o es perden en menys d’una desena d’estats i, si filem molt prim, es podria dir que es decideixen per uns quants vots al voltant d’uns dos-cents comtats dels 3.242 que hi ha en tot el país.
Què va succeir el 2016 perquè Trump fos president? Respecte a les eleccions de 2012, l’actual president va guanyar en sis estats on Barack Obama havia guanyat i que, en passar a mans republicanes, van donar-li la victòria. Aquests sis estats són: Iowa (6 delegats), Wisconsin (10), Michigan (16), Ohio (18), Pennsilvània (20) i Florida (29), deixant el resultat final en 306 vots electorals per aDonald Trump pels 232 de Hillary Clinton. Aquests sis estats sumen noranta-nou vots en el Col·legi Electoral i són els que acaben decantant la balança.
Però tornem a posar la lupa on veritablement podrem veure qui guanyarà demà. De 3.242 comtats que hi ha, ara fa quatre anys 219 -comtats majoritàriament localitzats en aquests estats frontissa anomenats swing states- van passar del blau demòcrata al vermell republicà.
Més per ajudar-nos a determinar qui guanyarà. Aquesta darrera setmana els demòcrates han invertit en publicitat a la televisió 62 milions de dòlars per només 15,5 els republicans. A Facebook 9,9 milions de dòlars de Biden per 4,7 de Trump. La majoria de les enquestes que s'han anat realitzant durant els últims quatre anys han deixat una dada inèdita d'ençà que se'n fan: llevat del seu primer mes de mandat, el president va suspendre mes rere mes en la seva aprovació tenint una mitjana d’aprovació de només el 43% i de suspensos del 56%.
Aquesta dada per si sola no ens indicaria què pot passar demà si no fos perquè el tant per cent de participació respecte a fa quatre anys no hagués crescut tant. Demà és possible que veiem una dada de participació històrica, que rondi el 65%, gairebé deu punts més que fa quatre anys i superant el 63% de 1960 entre Kennedy i Nixon. Fins ara era la més alta en temps moderns.
Més dades a tenir en compte. Trump fa quatre anys va superar a Hillary Clinton entre els votants de raça blanca per un 21% de diferència. Actualment, segons la majoria d’enquestes, la diferència està només entre el 2 i el 6 %. La reducció d'entre catorze i divuit punts li posa molt difícil la reelecció, sobretot si tenim en compte que amb les altres ètnies ja perd de forma considerable. Entre els afroamericans només va aconseguir el 8% dels vots i només el 29% dels vots entre els asiàtics i els hispans. Les xifres per aquests dos col·lectius també està previst que augmentin lleugerament cap al candidat demòcrata, és a dir, probablement Donald Trump veurà reduït molt significativament el seu avantatge dins la població blanca i possiblement veurà encara més ampliat el seu desavantatge entre la població asiàtica i hispana.
Els demòcrates confien moltíssim en l’increment de la participació del vot afroamericà en estats com Carolina del Nord o Geòrgia i del vot hispà en estats com Arizona o Florida. Si aquests quatre estats que el 2016 van ser per a Donald Trump canvien el seu sentit del vot cap als demòcrates, Joe Biden serà el quaranta-sisè president dels Estats Units, però fins i tot si d’aquests quatre només Florida i Arizona ho fan, també Biden serà president.
Un altre aspecte que possiblement serà rellevant és l’elevada taxa de participació que es preveu entre els joves universitaris, que s’han mobilitzat com feia dècades que no feien i que majoritàriament donaran o han donat ja suport a Joe Biden. Aquest any es compleixen cent anys de les primeres eleccions on les dones van poder votar als Estats Units, i cent anys més tard sembla que aquestes donaran també majoritàriament el seu vot pel candidat demòcrata. Segons les darreres enquestes, dues de cada tres dones amb estudis universitaris votaran per Joe Biden.
Si, com indiquen la majoria d'enquestes, Biden guanya a Trump en el vot nacional per més de set punts, és pràcticament impossible que Trump pugui guanyar les eleccions perquè no hi haurà una diferència tan gran entre els estats frontissa que li pugui donar la victòria en el Col·legi Electoral.
En què ens hem de fixar durant la nit electoral?
Aquesta nit ens hem de fixar principalment en els estats de Wisconsin (10), Michigan (16) i Pennsilvània (20). Si Biden guanya en aquests tres estats, serà el pròxim president dels Estats Units perquè no es preveu que cap estat guanyat pels demòcrates ara fa quatre anys passi a mans republicanes. Amb els quaranta-sis vots del col·legi electoral que aporten aquests tres estats, Biden obtindria 278 vots. Tot i això, per saber si serà un resultat ajustat o d’àmplia victòria demòcrata, també s’ha de seguir atentament el que passa en estats com Iowa, Ohio, Florida, Carolina del Nord, Georgià i Arizona.
Tot i això, el vot per correu a Pennsilvània, Wisconsin i Michigan no el començaran a comptabilitzar fins a l’endemà. És a dir, que demà a la nit probablement aquests tres estats, que són els que assegurarien la victòria a Biden, no tinguin encara un resultat clar. Però si de la resta d’estats Biden aconsegueix trenta-vuit vots electorals, serà el nou president.
El meu pronòstic és que Joe Biden guanyarà per més de cinc milions de vots en el vot popular i guanyarà en el Col·legi Electoral per 305 a 233, recuperant pels demòcrates Wisconsin, Michigan, Pennsilvània, Carolina del Nord i Arizona. Tot i això, la victòria pels democrates podria ser encara més àmplia si Florida i Georgia també acaben caient de color blau. Si això acabés passant seria un càstig aclaparador per a Donald Trump. En aquest cas, seria dificil que per molt que ho vulgués lluitar els jutjats, això li acabés donant cap resultat favorable als seus interessos.
Aquesta nit ens hem de fixar principalment en els estats de Wisconsin (10), Michigan (16) i Pennsilvània (20). Si Biden guanya en aquests tres estats, serà el pròxim president dels Estats Units perquè no es preveu que cap estat guanyat pels demòcrates ara fa quatre anys passi a mans republicanes. Amb els quaranta-sis vots del col·legi electoral que aporten aquests tres estats, Biden obtindria 278 vots. Tot i això, per saber si serà un resultat ajustat o d’àmplia victòria demòcrata, també s’ha de seguir atentament el que passa en estats com Iowa, Ohio, Florida, Carolina del Nord, Georgià i Arizona.
Tot i això, el vot per correu a Pennsilvània, Wisconsin i Michigan no el començaran a comptabilitzar fins a l’endemà. És a dir, que demà a la nit probablement aquests tres estats, que són els que assegurarien la victòria a Biden, no tinguin encara un resultat clar. Però si de la resta d’estats Biden aconsegueix trenta-vuit vots electorals, serà el nou president.
El meu pronòstic és que Joe Biden guanyarà per més de cinc milions de vots en el vot popular i guanyarà en el Col·legi Electoral per 305 a 233, recuperant pels demòcrates Wisconsin, Michigan, Pennsilvània, Carolina del Nord i Arizona. Tot i això, la victòria pels democrates podria ser encara més àmplia si Florida i Georgia també acaben caient de color blau. Si això acabés passant seria un càstig aclaparador per a Donald Trump. En aquest cas, seria dificil que per molt que ho vulgués lluitar els jutjats, això li acabés donant cap resultat favorable als seus interessos.