Dia de goig. Barcelona s'ha llevat aquest aquest matí de diumenge assetjada per dos poders. Un el de l'Estat: visible, contundent i distingible. L'altre, un poder d'espiritualitat i protocol, d'ànima i mitra, de fe i voluntat. Poder i autoritat, un de càstig i l'altre de redempció. El Papa Benet XVI dedicava el temple de la Sagrada Família i l'instruïa com la novena Basílica menor de la ciutat. Els carrers per on passava el Papa Mòbil no eren plens del tot. “Les extraordinàries mesures de seguretat han matat l'espontaneïtat” comentava el corresponsal d'American Magazine, i afegia, “han comès el mateix error que el viatge papal al Regne Unit”. Certament a l'interior del temple de la Sagrada Família hi havia força cadires buides; a l'exterior, també. La seguretat ha obligat als periodistes que cobríem la missa de la Sagrada Família a matinar, a les 6:30 ens concentraven per agafar l'autobús. Hora i mitja d'espera que dos corresponsals italians han tingut l'amabilitat d'omplir explicant la sempre entretinguda política italiana.

Però la litúrgia, el ritual catòlic,apostòlic i romà ha tingut els elements que s'esperaven: estirada d'orelles als poders públics, aferrissada defensa dels valors familiars, condemna expressa a l'avortament, lloança a l'arquitecte Antoni Gaudí, paraules pels qui estant “sofrint” la crisi i sobretot, el Papa Benet XVI, dirigint-se als fidels en català. Fet que ha molestat a un entès corresponsal del Diario de Ávila que, segons els seus càlculs, la missa ha estat en un 70% en català i un 30% en castellà. “Hauria d'haver estat 50 i 50” sentenciava amb vehemència el periodista d'un diari que la seu rau a la “Plaza del Ejército” de la ciutat amurallada. Set corals, entre elles l'Orfeó Català i l'Escolania de Montserrat, han posat una escollida banda sonora a l'eucaristia. Homilia carregada de valors catòlics, com no podia ser d'una altra manera, i temperatura de cru hivern a dins el temple.

Amb tres hores i mitja de cerimònia, el cardenal de Barcelona, un Lluís Martínez Sistach pletòric, ha pogut vantar-se i ensenyar als fidels la butlla de proclamació basilical del temple de la Sagrada Família. L'única catedral en construcció d'Europa ja té reconeixement com a ús dels fidels. Desfilada d'autoritats, - el rei espanyol no ha combregat- i Àngelus mundial a la façana del Naixement, corejats amb crits de “Viva el Papa” i “Benet, Benet”. Ratzinger ha estat afable amb els peregrins, malgrat que una autèntica guàrdia pretoriana ha intentat evitar que el Sant Pare se'ls acostés per beneir-los, donar-los la mà o saludar-los amb la retòrica episcopal. Joseph Ratzinger, abans que Papa, és capellà, i, a més, teòleg.

Paola Grecio, del diari italià Il Sole 24 hore, elogiava el temple, mentre un altre corresponsal, del diari Il Tempi, acceptava la majestuositat de la Sagrada Família però reconeixia el seu encisamen per Santa Maria del Mar. Viatjar per feina té aquestes coses, sorprèn. Benet XVI també ha fet un viatge de feina, llampec, però suficient per dir-hi la seva, quedar bé i acceptar amb normalitat que Barcelona té llengua pròpia i una església que no amaga la seva pertinença a un territori. I que a més, fan basíliques de meravella. “Dia de goig” ha dit el Papa només començar la cerimònia. Amén.