Protecció Civil ha publicat un vídeo a les xarxes socials per explicar la diferència entre alertes, emergències i prealertes, així com els criteris d’activació dels plans de protecció civil. Aquests plans s’activen quan hi ha un risc greu per a la població o quan ja s’estan produint afectacions a persones, béns materials o al medi ambient.

Els plans es poden activar en fase d’alerta o d’emergència. La fase d’alerta es decreta quan cal prendre mesures preventives per protegir la població davant d’un risc imminent, mentre que la fase d’emergència s’activa quan ja hi ha afectacions greus o quan és necessari aplicar mesures restrictives de manera generalitzada. Activar un pla implica la mobilització de recursos extraordinaris, tant públics com privats, i l’emissió d’informació perquè la ciutadania conegui les mesures d’autoprotecció i segueixi les instruccions de les autoritats.

Com es respon a una emergència?

Quan es declara una emergència, el primer pas és l’avís al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), que assumeix la coordinació entre els diferents efectius implicats. Els cossos d’emergència actuen sobre el terreny seguint els protocols establerts i, un cop la situació està sota control, es decreta el final de l’alerta.

Les prealertes, en canvi, no suposen l’activació d’un pla sinó que serveixen per monitorar possibles incidents que podrien evolucionar fins a generar un risc greu. En aquests casos, el CECAT en fa seguiment i es comunica amb les autoritats competents per garantir la vigilància de la situació.

Relacionat

Així són les empreses de desembossaments que lideren el sector a Catalunya

Quins tipus de plans de protecció civil existeixen?

Els plans de protecció civil són eines de planificació que estableixen com s’han d’organitzar els recursos humans i materials per millorar la resposta davant d’una emergència o un risc greu. Hi ha tres categories principals. Els plans territorials regulen les emergències que es poden produir en un àmbit determinat, ja sigui a escala de tot Catalunya, d’un municipi o fins i tot d’un territori supramunicipal. Els plans especials es focalitzen en riscos específics que requereixen metodologies tècniques i científiques concretes per avaluar-los i gestionar-los, mentre que els plans d’autoprotecció obliguen determinades empreses, centres i instal·lacions a tenir un protocol propi per actuar davant de situacions de risc o emergències derivades de la seva activitat.

Relacionat

Les claus per saber si ets una persona controladora segons una psicòloga

L’elaboració d’aquests plans pot correspondre a diferents entitats, com ajuntaments, consells comarcals, empreses o la Direcció General de Protecció Civil. Un cop redactats, s’han de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan competent i han de ser homologats per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya abans de ser inscrits en el registre general de plans de protecció civil.