Acabar la carrera i inaugurar l'etapa professional amb un contracte eventual. I, després, un altre, i un altre. De vegades de mesos, fins i tot de dies. Duplicar torns. Tenir el mòbil sempre a punt per si et recluten un festiu. Estudiar especialitzacions, però no exercir-les mai. Finalment, marxar a Londres buscant l'estabilitat i progressió que no trobes a casa. O, per contra, continuar durant deu anys, o potser 15, en el trencaclosques de la provisionalitat, amb jornades maratonianes i sense cobrar hores extres. I, de sobte, una pandèmia que acaba rebentant les costures del sistema, que aprofundeix en la precarietat assistencial i que mina la moral del puntal de les cures a la sanitat. "Falten infermeres", es diu des d'instàncies polítiques.

Però mentre s'atén la urgència de la pandèmia, elles alcen la veu per assenyalar que ningú es pregunta el per què d'aquest dèficit ni hi ha una estratègia sòlida per dotar Catalunya de les 24.000 infermeres que, des de la junta de la Societat Catalano-Balear d'Infermeria (SCBI), avisen que necessita tot el sistema sanitari català per aconseguir la mitjana europea, segons ràtios de l'OCDE. "Si diguéssim prou i ningú doblés torns, algú s'ha preguntat què passaria?", plantegen. Mentre la ràtio europea és d'entre 8 i 9 infermeres per cada 1.000 habitants, la de Catalunya és de 6,2 per cada 1.000 ciutadans. Segons l'Idescat, consten 57.802 professionals d'infermeria col·legiades, cosa que no vol dir que estiguin totes exercint en territori català. Reclamen reconeixement i estabilitat en un context molt tensat en el qual, fins i tot, es produeix competència entre centres hospitalaris per incorporar-les a les seves plantilles. 

Sílvia Roca Martí, de 43 anys, en fa 18 que és infermera. Especialitzada en quiròfan i pacient crític, va encadenar sis anys de contractes eventuals i de suplències abans d'estabilitzar-se professionalment. El març del 2020 estava a l'UCI de l'Hospital d'Igualada, on va estar en primera línia sense descans durant els pitjors mesos de la pandèmia. Ara, és coordinadora d'infermeria i recerca del Parc Sanitari Pere Virgili. Ester Risco Vilarasau, de 38 anys, en fa 17 que exerceix com a infermera. Va marxar el 2005 durant dos anys a treballar al Regne Unit per especialitzar-se, i trobar l'estabilitat i la progressió que aquí no tenia. Havia arribat a tenir contractes de dos dies. Va tornar com a eventual fent suplències a l'Hospital Clínic i ara és la cap d'àrea de recerca, docència i innovació de la direcció infermera de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Les dues formen part de la junta del SCBI. 

[blockquote]Ester Risco Vilarasau: "La urgència està passant per sobre de la importància. Els aplaudiments no són suficients, no hi ha full de ruta i cada vegada es necessita tenir més cura de la gent"[/blockquote]
"La urgència està passant per sobre de la importància. Els aplaudiments no són suficients, no hi ha full de ruta i cada vegada es necessita tenir més cura de la gent", alerten. I és que, per molt que durant la pandèmia s'hagin incrementat els llits i creat estructures addicionals, la realitat és que no hi ha borsa d'infermeres per contractar.

Abans de la Covid, el pa de cada dia era acabar els estudis i encadenar durant anys contractes temporals doblant torns amb la dificultat que això implica a nivell vital a l'hora, per exemple, de signar un contracte de lloguer. Per això i per les retallades, va començar un èxode del qual se'n ressent tot el sistema sanitari. Ara, denuncien que s'han posat "pedaços" en forma de compensacions d'hores extres o contractuals, però sense resoldre els principals problemes de fons a nivell professional i personal.
 
D'entrada, hi ha un problema de model "encotillat" de contractació erosionat per les retallades salarials que es van imposar l'any 2008 i complex perquè és un sistema que combina públic, concertat i privat. No es tracta només d'una inestabilitat laboral que afecti les professionals, sinó que això, avisa Roca, es trasllada a l'atenció al pacient. "Un dia estàs a trauma i l'endemà a cirurgia. Un dia estàs a nounats i, l'altre, a oncologia. Dobles torns i fas moltes hores de més. Això va en detriment del pacient, a qui és necessari conèixer", exposa. De fet, un estudi publicat per The Lancet conclou que augmentar la presència d'infermeres redueix la mortalitat i escurça els ingressos dels pacients.

Si abans de la pandèmia els torns eren de vuit hores, ara són de 12 hores en dies alterns. Moltes d'elles, a més, estan dedicant el seu temps lliure a garantir la vacunació de la població en temps rècord. La falta de personal és tan evident, que en aquests moments els centres hospitalaris competeixen per atraure les professionals. Les millors condicions estan en els centres públics i, a nivell d'estabilitat, a l'atenció primària. Per aquest motiu, bosses d'infermeres que durant la pandèmia han vingut d'altres autonomies per reforçar l'atenció amb contractes del SISCAT (sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya) passen, quan veuen l'oportunitat, a centres de l'Institut Català de Salut (ICS).

A la falta d'estabilitat, se suma la del reconeixement. Risco subratlla que els estudis d'infermeria continuen considerats de categoria A2 malgrat que són un Grau com medicina o farmàcia. "Tenim molts responsabilitat i no se'ns valora", lamenta. "La gran majoria estem a peu de llit sense que es tinguin en compte especialitzacions i que la recerca per millorar les cures és també part de la nostra feina", denuncia Roca. I és que, a la precarietat dels contractes, se suma la "devaluació" de les professionals perquè no es tenen en compte els màsters i els doctorats que moltes tenen i, per tant, no exerceixen les especialitzacions. "Se'ns associa a la còfia i el davantal, i punt", afegeix Risco. L'imaginari col·lectiu, recorden, fa que no es tingui prou en compte que l'organització de la vacunació massiva de la Covid s'ha sustentat sobre elles. 

[h3]Una direcció de cures infermeres a la conselleria de Salut[/h3]
Més d'un 80% de les infermeres són dones, un factor que consideren determinant per explicar el "menysteniment" que denuncien. A més de no tenir en compte la seva formació, apunten també l'alta proporció d'homes que arriben a càrrecs de direcció d'infermeria tot i ser minoritaris al sector. Plantegen, per exemple, per què una infermera no pot ser gerent d'un hospital o cap d'àrea, càrrecs de gestió que sovint recau en professionals mèdics. Una de les demandes que posen sobre la taula és que a la conselleria de Salut hi hagi una direcció de cures infermeres per liderar i visibilitzar un puntal bàsic del sistema sanitari, una figura que tenen altres governs com el de Balears i Astúries. 
 
Un pla de retorn de l'èxode d'infermeres que hi ha hagut en els darrers anys és una altra de les vies que posen sobre la taula. "Tothom vol tornar a casa si li ofereixes allò que la va fer marxar", diu Risco. La creació, a partir del curs que ve, de 600 noves places públiques dels estudis d'infermeria -actualment el 60% de les 1.800 que hi ha són privades- és una de les mesures adoptades pel Govern. Amb tot, les dues membres del SCBI sostenen que entre el dèficit estructural i les jubilacions, no serà suficient i que, per això, cal també un canvi de model.

Això passa per "replantejar" el sistema per passar d'un model biomèdic, en què les àrees es divideixen en especialitats mèdiques, a un que estigui enfocat en les necessitats del pacient. I, a nivell intern, apostar per un modus operandi més eficient en què les infermeres puguin exercir les seves especialitats i els TCAE (tècnics en cures auxiliars d'infermeria) assumir tasques que ara estan fent les infermeres. "L'anomalia és que es forma molt bé i, després, no hi ha un retorn d'aquesta formació al sistema", puntualitza Risco. 

Menció especial fan de les professionals d'infermeria al sector sociosanitari i de geriatria. Si als centres hospitalaris les ràtios varien molt i, en el cas d'un de referència abans de la pandèmia, se situen en una infermera per cada nou o deu pacients de dia, una per cada 13 a la tarda i una per fins a 20 a la nit, als sociosanitaris s'enfilen a una infermera per cada 20 pacients de mitjana. La situació és encara pitjor a centres privats, on la pandèmia ha evidenciat la falta de personal mèdic i d'infermeria per atendre interns. Roca alerta que no s'estan destinant prou recursos a la geriatria i la dependència per donar l'atenció adequada, malgrat que la tendència social és que cada vegada hi hagi més gent gran i amb cures més complexes. Un 90% dels interns, apunta, està valorada en grau 4, fet que implica una atenció major. 

[blockquote]Sílvia Roca Martí: "El més oblidat i el que fa que tinguem un sistema sanitari inestable que actualment ja està provocant desigualtats d’accés a la sanitat és el fet de tenir cura"[/blockquote]
"Naturalment, necessites tractaments i diagnòstics mèdics, però el més important, el més oblidat i el que fa que tinguem un sistema sanitari inestable que actualment ja està provocant desigualtats d’accés a la sanitat és el fet de tenir cura", insisteix Roca, que alerta que no vetllar per una infermeria "forta, dimensionada, autogestionada i amb capacitat de decisió" és tant com relegar les cures que necessiten els ciutadans. Demana que se les escolti per remuntar el sistema de salut. "Si no cuidem a qui ens cuida, com cuidarem els pacients?", conclou Risco. I Roca continua: "Sempre hi som, sempre tenim aquest sentiment com de súper-heroïnes que ho hem de donar tot".

Ella, com tantes altres, es va plantejar renunciar a la seva vocació un cop passada la primera onada de la pandèmia des de la UCI a Igualada. La Sílvia i l'Ester parlen d'esgotament i també d'impotència en nom de totes les seves companyes, i reclamen canvis estructurals i acció política més enllà d'aplaudiments i reconeixements públics per haver estat, amb altres professionals, a la trinxera de la pandèmia: "No és només per nosaltres, és sobretot pels pacients, la nostra autèntica raó de ser".

[plantillacoronavirus]