El nou Departament d'Educació, amb la Generalitat renovada, no té pressa per desplegar la sisena hora i centra el focus del mandat en els grans pactes que defugeixin les tensions amb el professorat, després d'una legislatura prèvia amb protestes habituals. Ho apuntava el sindicat USTEC els darrers dies, després de reunir-se amb la conselleria, i ho ha refermat aquest divendres la mateixa consellera Esther Niubó en la roda de premsa d'inici del curs escolar. Preguntada sobre la sisena hora, la resposta de la titular d'Educació ha encabit nou vegades la paraula "consens", conscient que és una proposta que no convenç el sector docent. "No venim a imposar res a la comunitat educativa", ha afegit, malgrat tenir un acord d'investidura amb els comuns que planteja la implementació progressiva d'aquesta hora afegida a l'escola pública.
La màxima representant d'Educació ha utilitzat el condicional i ha evitat plantejar un calendari sobre aquesta possible mesura. "Si aquest és un gran consens que d’alguna manera podem construir, hem de trobar la mesura concreta i més quirúrgica per fer-ho possible", ha expressat, sobre una equiparació entre centres públics i concertats que també podria basar-se en la reducció d'hores als centres amb part del finançament privat. "Ha de ser una legislatura d’intentar treballar grans consensos", ha reblat Niubó.
Pel que fa a la immediatesa de l'inici del curs 2024-25, la conselleria ha detallat que enguany hi ha 1.610.346 alumnes, una xifra que fa créixer el nombre d'estudiants total per l'augment al batxillerat i la formació professional, però que baixa en el conjunt de l'etapa obligatòria. També hi ha més méstres i professors (82.277) que mai.
Menys burocràcia, menys mòbils
La secretària general d'Educació, Teresa Sambola, també ha destacat que "una gran novetat i demanda dels equips directius i docents" és el desplegament de 10 mesures per reduir la burocràcia que han d'afrontar els centres. Així, la conselleria els reclamarà menys dades, els facilitarà formularis més resolutius i es permetrà fer contractacions de manera més simple.
Alhora, també entra en vigor la nova normativa de l'ús de mòbils a l'escola. A primària això implica ser totalment "restrictiu" perquè "tots els recursos" que l'alumnat requereix ja estan "dins del centre", ha remarcat Sambola. Pel que fa a secundària, ha afegit que allà els telèfons intel·ligents poden ser "un bon recurs" però només en el moment que el docent requereix que els alumnes utilitzin aquesta eina. "La relació i socialització no la podem perdre i estàvem veient que s'estava perdent", ha remarcat la nova secretària general. Tanmateix, s'ha insistit que els centres tenen marge per pactar els seus sistemes i per arribar a acords amb les famílies.
El nou reforç a matemàtiques, a mitges
A més, una de les grans diferències amb el curs anterior és que es despleguen mesures de reforç de competències bàsiques -després dels mals resultats de l'informe PISA- com l'arribada del programa Florence de suport a les matemàtiques. Malgrat no haver omplert les places de centres disponibles, ja que es deplegarà inicialment a 87 escoles i instituts quan tenia capacitat per a 200 centres, la conselleria té previst acostar-se als punts amb més dificultats educatives per proposar-los que s'integrin en aquest pla i omplir totes les places pròximament. Mentre que els més ràpids ja tindran els nous referents de matemàtiques aquest mateix començament de curs, la segona tongada d'incorporacions viurà aquest reforç a partir "del gener o el setembre de 2025", ha matisat Niubó.
Altres línies mestres a millorar, pel que fa a la llengua, implicaran la posada en marxa d'una xarxa de comprensió lectora de 342 centres en què s'avaluarà com millorar aquesta competència i també un pla pilot en l'àmbit de les biblioteques. Es fomentarà que apareguin noves propostes bibliotecàries escolars a 50 centres. I també, alhora,es fa créixer el nombre d'aules d'acollida fins arribar a les 1.282 dotacions. En la modalitat d'aules d'acollida accelerada, hi haurà dos nous exemples a Barcelona i cinc que per primera vegada es posen en marxa a la resta de Catalunya. Concretament a Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Salou i Tarragona.
El maldecap de la formació professional
Mentrestant, a partir de l'entrada en vigor de la llei espanyola, tot l'alumnat de formació professional ja ho serà en la modalitat dual. Ara bé, el gran què al voltant d'aquest sistema educatiu continua sent el caos en el moment de les inscripcions. Encara a setembre, molts estudiants s'han quedat sense lloc o no saben on acabaran. De fet, fins a 31.404 alumnes que havien fet la preinscripció per estudiar formació professional aquest curs no tenen plaça assignada entre les seves 10 peticions i ara han d'esperar. La consellera ha reclamat temps per canviar el sistema d'assignació i s'ha compromès a què el pròxim curs tot quedi resolt al juliol, per donar més temps a les famílies a l'hora de planificar. A més, Niubó ha prioritzat "ajustar l'oferta formativa pública" a les necessitats del territori -veure quins mòduls tenen més sentit segons la zona- i ha situat en un pla més avançat en el temps la idea d'ampliar l'oferta de places.
Tornar la jornada partida a l'ESO?
Tampoc es veu una voluntat revulsiva pel que fa als horaris a la secundària obligatòria. Com a tema que també va ser debatut entre les propostes del grup d'experts convocat per revertir els mals resultats en competències com matemàtiques, ciència o llengües, també es va plantejar si era urgent recuperar l'horari partit a l'ESO, que des de fa uns anys s'ha fet intensiu. Novament, la consellera d'Educació ha evitat comprometre's i ha tornat a citar la necessitat de no aplicar "canvis importants" des de la imposició. Si bé ha puntualitzat que "la jornada compactada no va ser una decisió d'un govern socialista" -ja que va ser una mesura de la Convergència i Unió (CiU) de l'any 2012- també ha apuntat que és una política "ben establerta" i que cada vegada més famílies veuen amb bons ulls. Així, Esther Niubó s'ha limitat a establir que treballaran per veure "fins a quin punt" es pot "replantejar la proposta".