La periodista Rita Marzoa, intervenint des de la graderia blanc-i-blava. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital. "Simpatitzo amb l'Obèlix perquè és un antiimperialista i també per això jo sóc de l'Espanyol", obre foc Jordi Barbeta, que continua afirmant que "Obèlix està pel dret a decidir i, en canvi, Spiderman és com l'Albert Rivera", al·ludint sarcàsticament al barcelonisme del líder de Ciutadans. Un argument que comparteix Rita Marzoa: "És que jo no sé si Spiderman és bo o dolent". Menys èpic, Manel Lucas confessa que "jo m'ho passo bé guanyant el Getafe per 1 a 0 a l'últim minut i de penal injust, no m'imagino l'avorriment de guanyar vuit partits seguits".
D'entrada, l'equip culer ha jugat al contraatac. Però xutant a porteria: "L'Espanyol no porta el nom per casualitat, és un club anti. Té arrels lerrouxistes", afirma Jordi Badia. I el cantó blanc-i-blau s'escandalitza: "El Barça fa terra cremada, el seu gran error és voler ser més que un club" (Lucas), "Necessitem la independència per acabar amb la collonada aquesta del més que un club" (Barbeta). Jordi Llompart, culer confés, va a les arrels: "L'Espanyol té un pecat original, que és el nom. És injust catalogar, però té aquest nom". I Eduard Voltas sentencia: "Qualsevol recurs a la història, l'Espanyol el perdrà. El que heu de fer és preguntar-vos per què després d'un segle només teniu una quota del 2 per cent del mercat, quan el Barça arriba al setanta. Alguna cosa haureu fet malament, no?".
Contradiccions creuades
Una provocació de Barbeta: "L'Espanyol és heterodoxia, molts som de l'Espanyol perquè anem a favor del més pobre", amb reforç de Marzoa: "Hi ha jugadors del Barça que se suposa que són la panacea del catalanisme i resulta que estan lesionats cada vegada que juga la selecció catalana". Amb una contra contundent de Gemma Aguilera: "L'Espanyol podria haver disputat el catalanisme al Barça i no ho ha volgut fer. Aquesta és la realitat". I quan Jordi Badia diu "Unicef!", Rita Marzoa contesta "Qatar!"
"Jo el que no entenc és què vol ser l'Espanyol", diu Voltas, "o és que potser la vocació de l'Espanyol és la de ser el llogarret gal que resisteix?. I Lucas respon amb una altra pregunta: "És tan greu ser un club de futbol minoritari? N'estic fart d'haver de respondre per què sóc de l'Espanyol!". "A mi m'agradaria que l'Espanyol tingués una implicació més gran en la societat civil", diu Aguilera. I remata: "anant a una lliga europea l'Espanyol ho tindrà molt difícil, al contrari que el Barça".
Globalitat blaugrana
"El Barça ja no el de tots nosaltres, sinó el d'aquell nen de Tombuctú que quan van entrar les tropes franceses a la ciutat se'l van trobar amb la samarreta del Barça. Ja no és tant el que els catalans volem que sigui sinó el que planetàriament la gent vol que sigui", afirma Jordi Llompart, que afegeix que "l'Espanyol, desgraciadament, ja no és rival del Barça. S'ha quedat com un periquito dalt de la palmera veient-nos passar". I Lucas tanca, irònic: "Cada vegada que teniu un mal resultat dieu que el Barça no hauria de jugar contra l'Osasuna sinó contra el Milan i bla, bla, bla". "Avui dia has de crear un Guardiola Mourinho, no n'hi ha prou amb el Tamudo", se sent des del cantó blaugrana.
Tot plegat, una conversa que arrenca d'un article d'Eduard Voltas a Nació Digital que s'ha allargat, amb passió, al llarg de tot un dinar, gràcies a l'hospitalitat de l'antiga fàbrica Damm. I el debat continuarà, perquè Obèlix pensa seguir resistint i Spiderman no abandonarà mai la seva missió global. Seguríssim.
L'Antiga Fàbrica Damm ha acollit el dinar-tertúlia. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.
