La diminuta plaça de la Verònica de Barcelona no és gaire més que un eixamplament del carrer Avinyó a la cruïlla amb el carrer Cervantes, provocat probablement pels estralls del bombardeig sobre la ciutat del 1842, ordenat pel general Espartero. Ara bé, aquesta placeta del Barri Gòtic es dignifica amb la presència d'una façana neoclàssica que crida l'atenció del vianant precisament per la seva reduïda amplada. Es tracta de l'edifici de l'antic Casino Mercantil o Borsí, un immoble construït al cor de Ciutat Vella a finals del segle XIX que després d'una vida dedicada a les finances i a l'art porta sis anys abandonat a l'espera que l'administració -actualment l'immoble és propietat de la Generalitat de Catalunya- en doni un ús definitiu.

El Borsí va ser aixecat entre els anys 1881 i 1883 a iniciativa del financer Evarist Arnús a partir d'un projecte de l'arquitecte Tiberi Sabater, autor entre d'altres de la Casa Olano (passeig de Gràcia, 60) i del Palau Marcet (passeig de Gràcia, 13, actualment reconvertit en el cinema Comèdia). La façana és l'element més destacable, amb ornamentació neoclàssica i dues estàtues al·legòriques, una al comerç i l'altra a la indústria, obres de Joan Roig Solé i Rossend Nobas, respectivament, i col·locades al seu emplaçament l'any 1888.

L'edifici, que és molt més gran del que aparenta la façana ja que s'eixampla cap a l'interior d'illa, va ser originalment la seu del Casino Mercantil, una borsa privada on efectuaven les seves operacions les banques de valors del moment, com la Banca Arnús i la Banca Marsans, entre d'altres. L'any 1915 però, es va regularitzar la borsa oficial a tot l'Estat a partir del reglament de la Borsa de Madrid, amb agents de canvi i borsa oficials. La nova Borsa de Barcelona es va instal·lar a la Llotja de Mar, on hi va romandre fins el 1994. Amb aquest canvi, el Casino Mercantil es va reconvertir en el Mercat Lliure de Valors, que va funcionar com una mena de contrapoder econòmic a la borsa oficial fins que l'any 1939 les noves autoritats franquistes van decretar-ne la liquidació.

Del món de les finances a l'artístic

És a partir d'aquesta data en què l'edifici deixa la seva trajectòria vinculada al món de les finances per iniciar una segona vida, ara relacionada amb el món artístic. L'any 1940 el Borsí es converteix en la seu de l'Escola de Belles Arts i, a partir dels anys seixanta, de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de la Llotja, actualment Escola Superior de Disseny i Art, més coneguda com Escola Llotja. La seva tasca es converteix durant molts anys en un eix de difusió cultural al Barri Gòtic i, per extensió, del districte de Ciutat Vella.
 
Malgrat esdevenir focus de cultura, el pas dels anys afecta un edifici on no s'efectuen les obres necessàries de rehabilitació i manteniment fins que l'any 2009, i de forma sobtada, l'esfondrament d'un fals sostre provoca el desallotjament d'urgència. Des d'aleshores que el Borsí està abandonat i el seu deteriorament creix dia a dia.

És amb l'edifici en aquesta situació que l'empresari Jaume Roures, director general de Mediapro, va anunciar a l'abril del 2015 el projecte de convertir l'espai en un museu dedicat al director de cinema Woody Allen, una manera d'aprofundir la relació del nord-americà amb la capital catalana iniciada amb el rodatge de Vicky, Cristina, Barcelona. Aquesta proposta però, no ha prosperat, ja que prèviament la Generalitat hauria de celebrar un concurs públic sobre nous usos del recinte. A més, cal tenir en compte que l'Ajuntament manté el seu dret a tanteig i retracte sobre aquest edifici, amb la possibilitat de convertir-lo en equipament social.

Reivindicació d'un equipament

Per tot plegat, el passat 4 de desembre, la plataforma Recuperem el Borsí –formada per professors de l'Escola Llotja, veïns, comerciants i artistes- va efectuar un acte de reivindicació a la plaça de la Verònica, amb la intenció de presentar un manifest obert a adhesions pel qual es reclama a l'Ajuntament de Barcelona que es faci càrrec d'un edifici que forma part "d'un entorn cultural en el qual s 'ha fomentat l'educació artística durant vàries generacions" i pel qual es demana "el retorn de l’activitat artística i del disseny a l'edifici del Borsí de la plaça de la Verònica".

La petició passa per convertir el Borsí en un equipament cultural que compti amb la presència de les entitats i el teixit social del districte de Ciutat Vella, amb la voluntat d'obrir l'espai al barri com un espai on fer tallers, xerrades i exposicions. De concretar-se aquest projecte, després de més de 130 anys arrelat a la ciutat el Borsí engegaria una tercera etapa. L'edifici va començar com el punt de trobada de les finances barcelonines, va continuar com a far de la creativitat i docència artística i ara podria acomplir una necessitat social en el camp cultural en favor del barri on es troba ubicat.