Aquesta decisió ha obert el debat sobre si és una bona notícia i genera unitat lingüística o si bé les forces progressistes han caigut en el joc de la dreta i l'extrema dreta. Tractar el català i el valencià de manera compartida, en principi, és positiu, perquè desarma l'argument de la segregació. Ara bé, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) també ha advertit que la denominació conjunta no pot servir per "fragmentar la llengua". Tot plegat, també caldrà esclarir-ho de cara a portar l'ús de l'idioma a la Unió Europea.
El «català-valencià» uneix o separa la llengua?
El filòleg valencià Jordi Colomina, que és membre de l'Acadèmica Valenciana de la Llengua però que s'expressa a títol personal, defensa en conversa amb Nació que aquesta denominació és "la millor manera de mostrar la unitat de la llengua que compartim valencians, catalans i balears". A més a més, recorda que "el compliment de la legalitat exigix que hi figure la denominació 'valencià'", perquè és el nom que rep a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Davant la disjuntiva, Colomina arriba a aquesta conclusió: "Com a filòleg m'estime més que la llengua compartida figure amb una sola denominació, encara que siga doble: 'el català-valencià', millor que no pas 'el català i el valencià'".En canvi, la lingüista catalana Míriam Martín, articulista d'aquest diari, pensa que la doble denominació inclusiva "és una mica perillosa" perquè l'extrema dreta i el secessionisme blaver la poden aprofitar per "fragmentar la llengua", tal com avisava l'IEC i aquests col·lectius fan des dels anys 70. No hi està en contra, però sí que creu que "donarà peixet a l'extrema dreta". Tot i això, remarca que "si tira endavant una denominació política, en paral·lel s'hauria de vetllar per la unitat de la llengua". Però, sobretot, destaca que si finalment s'executa, "ha de quedar molt clar que català i valencià és una sola llengua, no ha de servir per tornar a encetar el meló".
[noticiadiari]2/261768[/noticiadiari]
Una eina davant el discurs de PP i Vox
Colomina assegura que al País Valencià tenen "una mala peça en el teler", perquè els secessionistes "volen que el valencià sigui una llengua separada del català". És a dir, "no volen sentir parlar del català aplicat al valencià". Per tant, creu que rebutjaran la doble denominació, i afegeix que en aquest posicionament coincidiran els dos extrems: "Els unitaristes radicals, que només volen que es diga 'català', i els secessionistes radicals, que només volen que es diga 'valencià'".[noticiadiari]2/261814[/noticiadiari]
Martín, però, indica que també "hi ha valencians que no són blavers" i que "vetllen per la unitat de la llengua", de manera que veuen la denominació català-valencià com una "excel·lent proposta administrativa", a més de "respectuosa amb la història i la filologia". De fet, alguns experts demanen la doble denominació inclusiva "amb bona fe", sabent que "científicament són la mateixa llengua", aclareix. El problema és que els blavers i els secessionistes no ho veuen així: "Si ja ho estan manipulant ara, no dubto gens que aprofitaran la doble denominació per tergiversar-ho al màxim".
Discrepàncies en la fórmula per portar la llengua a Europa
D'una banda, Colomina té clar que la fórmula per portar la llengua a Europa també "hauria de ser 'català-valencià', millor que no 'el català i el valencià'". De l'altra, Martín, per evitar que el secessionisme s'agafi fort a la doble denominació, "proposaria català per no marejar més la perdiu; i si cal, una fórmula més descriptiva". Malgrat tot, veu molt negra la petició d'oficialitat a la Unió Europea, com també l'execució de la decisió al Congrés dels Diputats, tot i que menys: "Cal tenir en compte que tots els partits anticatalans que hi ha al Congrés segurament trobaran la manera subtilment de fer que no tiri endavant, no seria la primera vegada que es fan propostes que després no acaben sortint a la llum".[noticiadiari]2/261566[/noticiadiari]
I per què no "balear"? O "mallorquí" i "menorquí"?
Per desconeixement o per mala fe, un dels debats dels últims dies ha estat perquè no s'incloïen altres fórmules de la llengua en la denominació català-valencià. En aquest cas, cal recordar que només a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià es reconeix l'existència del valencià. Al mateix marc legal de les Illes Balears s'estableix que la llengua oficial és el català i no fa cap referència a formes com el "balear", "mallorquí" o "menorquí", utilitzades pel gonellisme que pretén segregar el català en territori insular. "La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial", afirma l'article 4.1 del text.
En aquest sentit, Colomina explica que a les Balears no poden reclamar incorporar el 'balear' a la denominació perquè "estatutàriament tenen reconeguda com a llengua oficial les modalitats insulars de la llengua catalana". Per això, aclareix que "no poden aspirar que el nom 'balear' figure en cap de banda". En la mateixa línia, Martín afegeix que, històricament (les referències es remunten a diversos segles), "el País Valencià ha reivindicat el valencià com a llengua pròpia. En canvi, això a les Balears no ha passat: hi ha variació dialectal, però tenen clar que administrativament s'engloben dins del concepte de la llengua catalana". Així doncs, el gonellisme no tindria prou força ni arguments on aferrar-se per reivindicar que s'incorporin les variants dialectals a la denominació, i encara menys com a llengües diferents.
