[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Una empresa amb vincles amb l'extrema dreta, que es dedica a fer desallotjaments extrajudicials -en algun cas en una connivència inexplicable amb la policia- i que des del 2017 acumula fins a 26 denúncies penals contra els seus representants per estafa, coaccions, lesions i ocupació d'immobles segons va detallar ahir el programa Planta Baixa. Doncs Desokupa ha estat ara contractada per l'Ajuntament de Premià de Dalt, governat per Junts i el PSC, per assessorar la seva guàrdia urbana a l'hora de fer desallotjaments exprés. Els pagaran 3.000 euros i així, i gràcies a un precedent que els normalitza com a part del paisatge, ells podran mirar de fer extensiu el negoci de la por i de portar les coses al límit a altres ajuntaments, catalans o no.

Un error, el de contractar una empresa d'aquestes característiques, del que ahir mateix es van desmarcar tant les direccions de Junts com la del PSC. Uns i altres han defensat, als governs i a les cambres legislatives, mecanismes per accelerar les desocupacions d'habitatges, però és evident que la decisió presa a Premià de Dalt, que legitima mètodes al marge de la llei, va més enllà. Desokupa, ja us vam explicar qui eren fa temps, és una expressió dels discursos d'odi contra qui menys té i desenfoca problemes més urgents.

Perquè l'ocupació d'immobles, que a vegades esdevé una màfia que se n'aprofita de qui no pot accedir a un habitatge, tal com vam explicar en aquest reportatge d'Andreu Merino guanyador del premi Barnils de Periodisme d'Investigació 2019, és un problema menor. Ho és malgrat el que afirmen l'alcalde de Premià, Josep Triadó, els brètols ultres de Desokupa o els partits i mitjans que alimenten el discurs de la por. A Premià de Dalt, una localitat de més de 10.000 habitants i amb moltes segones residències, l'any passat hi va haver tres "ocupacions mafioses". Enguany, encara cap ni una a càrrec de grups organitzats, tal com reconeixia ahir el mateix Triadó als micròfons de Catalunya Ràdio. Es crea, doncs, un problema on no hi és.

Més dades encara, perquè aquests debats necessiten xifres i rigor per combatre les llegendes urbanes que ens parlen de padrines a les quals els han ocupat la casa mentre van a comprar el pa. A la ciutat de Barcelona, l'any passat es van ocupar per part de famílies vulnerables 1.500 pisos. Van ser un 6,7% menys que el 2019 i cap d'ells -cap!- estava habitat. Tots estaven buits i el 75% eren propietat de grans tenidors. Entre els d'aquests grans propietaris, el 79% eren entitats bancàries.

El debat de l'habitatge demana més dades i sensibilitat i menys llegenda urbana i interès inconfessable per part de pretesos líders d'opinió o polítics oportunistes. En primer lloc, caldria una reflexió sobre com s'ha d'afrontar l'assumpte: som només davant una propietat privada amb la qual, d'acord amb les lleis del mercat, es pot especular sense límit; o bé som davant d'un dret bàsic i cal fer més per facilitar-hi l'accés? Fer compatible una cosa i l'altra serà cada cop més difícil en l'actual context i a ciutats com Barcelona. Penalitzem prou els grans tenidors o els propietaris que especulen i opten per convertir els seus pisos en turístics o tenir-los tancats en lloc de vendre'ls o llogar-los, fet que tal vegada permetria abaratir preus? 

Fa un mes que la consellera de Justícia i la de Drets Socials, totes dues de Junts, presentaven un protocol per agilitzar desocupacions que Interior desconeixia i que va provocar una de les últimes friccions amb ERC abans que els juntaires deixessin el Govern. La mesura discorria en paral·lel al protocol que els Mossos ultimen per agilitzar-les i determinar com s'han de fer garantint els drets de totes les parts. És evident que cal un marc legal clar i aplicable a tot el territori sobre com actuar i que la reacció no pot ser la mateixa si un habitatge està habitat o si està tancat, per exemple.

Les mesures per protegir la propietat privada, que ben segur que generen un consens ampli, s'han d'acompanyar amb altres que corregeixin les desigualtats creixents i garanteixin l'accés a l'habitatge en condicions, cosa que també genera un acord social evident. Si no s'actua i falla l'escut social, els discursos de lament quan es desnonen famílies amb menors de nit o amb violència policial o moren cremats immigrants en una nau abandonada a Badalona quedaran reduïts a pura hipocresia.

Propera parada: els comptadors socials per a famílies vulnerables que havien de facilitar Endesa i la Generalitat i que, com us explicàvem aquest cap de setmana, no arriben. En un any i mig només se n'han posat 35 i cap d'ells en alguna de les cinc ciutats més poblades del país. Això sí que és un problema i no els ocupes imaginaris de Premià de Dalt convertits en regal argumental a l'extrema dreta i als seus discursos d'odi.

» Avui, mentre esperem que l'Ajuntament de Premià de Dalt rectifiqui la seva desafortunada decisió estarem pendents de com segueix el ple del Parlament. Ahir Pere Aragonès ja va tastar els efectes del trencament de Govern després que Junts s'abstingués en una llei que fins a la setmana avalava i que havia promogut la conselleria de Jaume Giró. No van amagar que el motiu era només castigar l'executiu d'ERC. El president no hi serà, però. És a Brussel·les on, després de set anys fent el buit a la Generalitat pel boicot de la diplomàcia espanyola, dos comissaris europeus el reben. Al de Justícia li mostrarà la seva preocupació pel Catalangate, que va cobrar-se el cap de la directora del CNI, però que el govern espanyol es nega a investigar en seu parlamentària o desclassificant documents. Oriol March us explicarà tots els detalls des de la capital comunitària, on també se celebra Consell Europeu i Pedro Sánchez i Emmanuel Macron miraran d’acostar posicions sobre el MidCat. 
 

---

Avui no et perdis

» L'Ajuntament de Premià de Dalt (Junts-PSC) fitxa l'empresa Desokupa com a assessora; per David Cobo.

» Junts i PSC es desmarquen dels seus regidors de Premià de Dalt per la contractació de Desokupa; per Marc Orts.

» Aragonès porta el «Catalangate» davant la Comissió Europea; per Oriol March.

» Junts mostra a Aragonès el rol d'oposició: veto a la llei d'estadística que havia liderat; per Carme Rocamora.

» L'abstenció d'ERC i Junts permet al govern de Colau iniciar la tramitació dels pressupostos; per Irene Montagut.

» Xavier Trias abandona el PDECat i es decanta per Junts.

» Opinió: «De la nació a l’estat»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Elena nega «interferències polítiques» als Mossos i defensa la potestat per triar la cúpula policial; per Oriol March, Carme Rocamora i Joan Serra.

» Què està passant al Regne Unit?; per Pep Martí.

» Perfil: José Manuel del Amo, el magistrat «futbolero» que sap quan juga Neymar; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Herois visibles»; per Montserrat Nebrera.

» Dades | Catalunya viu la setmana amb menys morts del segle XXI; per Roger Tugas Vilardell.

» Reportatge | El decorat turístic de la Rambla no pot amb la Llibreria Pompeia; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

L'Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (ASCAME) celebra el seu 40 aniversari i amb aquest motiu ha organitzat un seguit d'activitats a la ciutat egípcia d'Alexandria. La setmana passada, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca -que és una de les vicepresidentes de l'ASCAME-, va participar en un dels debats previstos. La seva sorpresa va ser majúscula quan, el 14 d'octubre, va demanar un taxi per tornar a l'aeroport. A Egipte, els presidents de les cambres de comerç són autoritats institucionals que disposen d'una estructura protocol·lària important, i Roca es va trobar dins d'un cotxe oficial, amb motoristes de la policia egípcia escortant-la fins a l'aeroport. Un cop allí, va ser convidada a esperar el seu avió en una sala d'autoritat digna dels faraons. Una anècdota que ha estat molt comentada per la cúpula cameral.

Vist i llegit

El programa va acabar la setmana passada, però no vull deixar escapar l'ocasió de recomanar-vos-el. A la pàgina de TV3 hi podeu trobar els cinc capítols de la sèrie documental Quanta guerra!, presentada pel periodista Eloi Vila i dirigida per Núria Castejón. El programa va escollir cinc personatges populars (Andreu Buenafuente, Peyu, Beth Rodergas, Natza Farré i Albert Om) i es va interessar per com van fer la guerra i quina sort van córrer els seus avis fa més de vuitanta anys. I ens demostra, amb sensibilitat i una bona feina documental, com a les cases se n'ha parlat poc del que va passar i de l'horror que van viure els qui, més o menys convençuts, van anar al front i els que els esperaven. Val la pena assaborir els cinc episodis que ha emès aquestes setmanes la televisió pública.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1979 es va inaugurar la Masia del Futbol Club Barcelona com a residència de joves promeses del futbol. L'antiga masia de can Planas era als terrenys que el club va comprar als anys cinquanta per edificar-hi el Camp Nou. Durant les obres va ser el lloc de reunió dels arquitectes i mestres d'obres i després va ser usada per esdeveniments socials del club i més tard s'hi van traslladar les oficines. Amb l'arribada de Núñez a la presidència, les oficines es van traslladar la zona actual i l'antiga masia es va reconvertir en residència de jugadors, que fins aleshores vivien en pisos i pensions. Vivint junts, els jugadors segueixen pautes d'alimentació i de disciplina en la seva formació. Per la Masia van passar Pep Guardiola, Leo Messi, Xavi Hernández, Carles Puyol, Ivan de la Peña o Guillermo Amor. Es va tancar com a residència el 2011 per traslladar-se a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i actualment és el Centre de Formació Oriol Tort, que ret homenatge a un dels grans dinamitzadors del futbol base i s'ha ampliat a altres disciplines. La Masia, entesa com la promoció del futbol base i els jugadors de casa, és un dels signes d'identitat del club. En aquest reportatge de Weloba en parlaven. 

 L'aniversari

Avui fa 65 anys que va néixer a Vic el músic Quimi Portet -però no patiu que en la seva entrevista dimarts al Zona Franca de Joel Díaz va deixar clar que no pensa jubilar-se-. La fama li va arribar amb el duet El Último de la Fila, que va formar fins al 1998 amb Manolo García cantant en castellà. A partir d'aleshores es va centrar en la seva carrera en solitari i ha publicat deu treballs en català. L'últim és Festa Major d'Hivern. D'entre les seves cançons i videoclips em quedo amb Homes i dones del cap dret del seu Viatge a Montserrat. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l