Joan Clos promociona tricicles i bicicletes per visitar el Fòrum Foto: ACN
La idea va ser de l'alcalde Pasqual Maragall, però el protagonista del Fòrum de les Cultures, el gran esdeveniment que l'any 2004 havia de recordar a tot el món la importància de l'olímpica ciutat de Barcelona i de passada fer una gran operació urbanística, va ser clarament l'alcalde Joan Clos. Deu anys més tard però, ningú sembla voler recordar aquells fets, potser perquè encara avui ningú ha aclarit per què van tenir lloc. L'ajuntament de Barcelona, en tot cas, passa de puntetes sobre l'efemèride i evita fer-ne cap recordatori.
Tot va començar el 17 d'octubre del 1996. Aquell dia Barcelona commemorava el desè aniversari de la nominació de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. Feia deu anys de l'històric “à la ville de... Barcelona' i en l'eufòria de l'acte de recordatori, Maragall va llançar la idea que acabaria convertint-se en el Fòrum dels Cultures del 2004. De fet, l'aleshores alcalde va promoure una Exposició Internacional, i tot i que la idea va semblar tenir una bona acollida en un primer moment, l'endemà mateix era desqualificada. El Bureau International des Expositions (BIE), entitat que organitza les Exposicions Internacionals informava oficialment que si Barcelona volia fer una Expo, com a molt aviat podia presentar candidatura per a la del 2010.
Davant la impossibilitat d'organitzar una exposició internacional, els següents mesos va anar madurant una altra idea, la de fer un Fòrum de les Cultures en aliança amb la Unesco, un canvi de plans que demostrava que, en el fons, el que es volia era aprofitar un gran esdeveniment internacional per dur a terme reformes urbanístiques, el mateix model que havia servit per les Expos del 1888 i el 1929, el Congrés Eucarístic del 1952 i els Jocs Olímpics del 1992. En aquest cas, l'objectiu era remodelar el front marítim de Barcelona a l'alçada de la desembocadura del Besós. Si havia funcionat quatre vegades, perquè no una cinquena?
El que era el Fòrum en la ment dels seus creadors, el que va ser mentre va existir i el que es recorda just un decenni més tard, era, és i serà una nebulosa vaga d'idees que sonaven molt bé però que ningú va acabar de comprendre. La idea era reunir en un mateix espai, en un fòrum, la intel·lectualitat del planeta, per així poder tractar temes d'actualitat a través d'exposicions, espectacles i conferències. I per donar-hi tota la importància possible, l'esdeveniment va ser degudament inaugurat per l'anterior Cap de l'Estat.
L'esdeveniment, a més, havia de deixar a la ciutat un llegat patrimonial, una zona reurbanitzada i reconstruïda i un gran espai dedicat a equipaments culturals. Els edificis de veïns al front marítim, la majoria d'alt standing, es van construir i ocupar, i el gran equipament cultural ha quedat com la zona més reutilitzada de Barcelona, però no perquè el Parc del Fòrum sigui volgudament un espai polivalent, sinó pel fet que, en no tenir cap utilitat específica, tant aviat es pot condicionar per acollir la Feria de Abril com el Primavera Sound o el que calgui.
El paper de l'alcalde Clos
Però si alguna imatge queda en la retina dels barcelonins i els visitants -se suposa que milions d'ells vinguts d'arreu del món-, que van visitar el Fòrum entre el 9 de maig i el 21 de setembre es precisament un acte que no va tenir lloc en aquell recinte oficial, sinó al centre de la ciutat. Va ser el 16 de maig, quan una immensa rua musical recorreria les principals artèries de la ciutat, amb el músic brasiler Carlinhos Brown com a principal protagonista. Però una mala organització, un afany de protagonisme i una samarreta llampant i excessivament ajustada per un home no precisament prim van convertir en protagonista l'aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos.
En aquella imatge hi ha la metàfora del Fòrum, un esdeveniment fet per justificar una maniobra que només tenia com a finalitat recollir l'alè de l'expansió olímpica i dur-la fins als confins del Besós en una colossal maniobra de màrqueting mundial que tornaria a portar el nom de Barcelona arreu del món. Explosió de música i color però al capdavall, sense contingut.
Poc afortunat va estar l'alcalde, que tot i promocionar les bicicletes -en tricicle- per acostar el públic al Fòrum es va veure obligat a apagar incendis des del primer dia, com les protestes dels visitants, que es veien obligats a deixar tot tipus d'avituallament a l'entrada per afavorir les empreses d'alimentació concessionàries. El Fòrum era una herència enverinada i ni tant sols la imaginació -al més de juny es van organitzar de presa i corrents tot de visites escolars amb l'objectiu explícit d'apujar el nombre de visites- podia evitar que tot plegat acabés en desastre.
Tant és així que davant les queixes de tot tipus, fins i tot al mateix consistori, Clos va passar el pitjor tràngol de tots, quan l'expresident de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, l'home que havia estat Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica i President del Presídium del Soviet Suprem li donés lliçons de democràcia quan l'inefable alcalde es va negar a respondre a la pregunta incòmoda d'una periodista, precisament sobre el desenvolupament del Fòrum.
Acabat el Fòrum Clos va continuar dos anys al càrrec, fins que va ser nomenat ministre d'Indústria en substitució de José Montilla, una sortida digna que el va permetre passar pàgina d'un esdeveniment que ha tingut una continuació irregular, amb nous Fòrums tant o més tristos que l'inicial. Tant és així que actualment, un ajuntament de diferent color polític ha preferit passar de puntetes per la celebració del desè aniversari, evitant cap mena d'acte oficial. I no és d'estranyar, perquè n'hi ha que encara es pregunten per a què va servir tot plegat.
