Rep El Despertador cada matí al teu correu
El Tribunal Suprem va decidir ahir, en una sentència rellevant, ordenar la repetició del judici a la mesa del Parlament de l'1-O. Carme Forcadell ja va ser jutjada, condemnada i indultada pel seu paper com a presidenta de la cambra i per llegir la declaració d'independència del 27-O que el Govern va evitar llegir. A Forcadell se la va jutjar amb els Jordis i l'executiu al Suprem, i als membres sobiranistes de la mesa els va jutjar i condemnar després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Van recórrer la sentència amb l'argument que els magistrats, especialment el president del tribunal, el conservador Jesús María Barrientos, no era prou imparcial.
L'alt tribunal considera que ni ell ni un altre magistrat, Carlos Ramos, eren imparcials i per això anul·la la condemna i ordena repetir el judici amb un altre tribunal a Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Barrientos és un home afable i moderat en les formes, però que té clara quina és la seva posició i a qui li deu lleialtat. Això ha fet que quedi contaminat per fer la seva feina. De fet, fa dos anys, en un dels intents de renovar la sala penal del Suprem, el president de l'alt tribunal i del CGPJ, el dimissionari Carlos Lesmes, va posar el seu nom damunt la taula i era un dels aspirants del sector conservador.
L'aparença d'imparcialitat i professionalitat de Barrientos es va esfumar, segons el Suprem, perquè el mateix 2017 va dictar resolucions de tipus valoratiu sobre el procés català qüestionant els arguments nuclears de les defenses. Una actitud que es va veure confirmada uns mesos després, quan l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, feia un discurs institucional. Quan va denunciar l'existència de presos polítics i la vulneració de drets que s'havia produït durant el procés, Barrientos, visiblement irat, es va aixecar i va marxar.
Aquesta presa de posició no va impedir que Barrientos jutgés a Quim Torra per no haver retirat quan se li va ordenar una pancarta de Palau o a Artur Mas i consellers seus pel 9-N, però sí que va ser suficient perquè se'l recusés en el judici per desobediència contra el mateix Torrent i la resta de membres sobiranistes de la mesa, que estan pendents de sentència. Està per veure què passarà quan es jutgi, també al TSJC i per la seva implicació en l'1-O, els diputats Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, tots ells d'ERC.
La Justícia espanyola és evident que té un problema d'independència i també d'aparença. Barrientos va anar lluny i es va passar de frenada perquè la cúpula judicial espanyola, de la que ell forma part, fa anys que ja no guarda les formes. Espanya és un estat de dret, sí. Però ho és amb intermitències: quan s'aborden assumptes com la unitat d'Espanya o la monarquia les llums s'apaguen i pot passar de tot. El cert, però, és que aquesta justícia ha rebut severes patacades europees en les euroordres que ha dictat o quan se l'ha corregit per negar drets a diputats. La perspectiva d'un correctiu encara més sever a càrrec del TEDH, que pot ser sensible a les rectificacions que darrerament han fet el poder executiu i legislatiu com ara els indults o l'eliminació del delicte de sedició, davant els excessos del poder judicial expliquen segurament el sobrevingut excés de zel. A Barrientos l'han convertit en un fusible i l'amagaran un temps, però de rectificació de fons no cal esperar-ne cap.
Avui no et perdis
» El Suprem ordena repetir el judici contra la mesa del Parlament de l'1‑O; per Bernat Surroca.
» Claus de la reforma del codi penal: els experts es mullen; per Bernat Surroca.
» Opinió: «L'independentisme dels ex»; per Joan Foguet.
» La mesa del Parlament aplica la sanció mínima a Dalmases: amonestació i 600 euros de multa; per Carme Rocamora.
» Aquests són els càrrecs de confiança dels nous consellers; per Bernat Surroca.
» Dos míssils russos cauen en territori de l'OTAN i maten dues persones a Polònia; per Lluís Girona.
» Fil directe: «Qatar i el futbol modern»; per Joan Serra Carné.
» El fracàs de Trump mostra l'esgotament de l'extrema dreta populista; per Pep Martí.
» Els FGC uniran Terrassa i Sabadell amb Barcelona cada cinc minuts en hora punta; per Oriol March.
» Ferrmed denuncia els «endarreriments i inversió de mínims» en el corredor mediterrani; per Pep Martí.
» Rumbes i flors: La meva veïna i altres animals; per Paula Carreras.
El passadís
S'allarga el procés de designació del nou bisbe de Girona, una destinació vacant des de la mort de Francesc Pardo, l'abril passat. Tot són rumors i comentaris en veu baixa en els cercles eclesiàstics. Fonts de l'Església donen per feta la devolució de la terna de candidats, que s'elabora després d'un seguit de consultes fetes per la nunciatura del Vaticà a Madrid i que s'ha tornat a engegar el procés. Noms no en falten i ha circulat el del bisbe de Vic, Romà Casanova. El que sí que s'apunta és que el Papa Francesc és poc amic del ball de bisbes i que vol que els prelats quedin a la seu on se'ls destina. És clar que hi ha excepcions. Francesc Conesa va ser enviat amb urgència de Menorca a Solsona per substituir Xavier Novell, després de la sortida de l'heterodox prelat. És clar que les circumstàncies eren excepcionals.
Vist i llegit
L'economista i professor de la UPF Joan Tubau ha publicat a Twitter un ocurrent fil de tot el que pot fer algú que vol guanyar abans dels 30 un milió d'euros. Comença amb una feina d'estiu i fins i tot tira del "mètode Ajram" abans de provar-ho amb les criptomonedes. Com diu el tòpic digital, el final us sorprendrà i aterrareu a la realitat segurament. El podeu llegir aquí.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1354 el rei Pere III el Cerimoniós conqueria l'Alguer, a Sardenya. La ciutat, ara un bon destí turístic amb poc més de 40.000 habitants, va ser colonitzada amb nissagues barcelonines i el català va convertir-se en la llengua pròpia. Avui en dia encara es parla força i la petjada catalana és present malgrat que l'illa va passar a Àustria primer i al Piemont després fruit de la guerra de Successió. El 1960 el vincle amb Catalunya es va reprendre amb Lo Viatge del Retrobament, organitzat per intel·lectuals. El programa de TV3 Cosins germans va atansar-nos a la Barceloneta sarda.
L'aniversari
El 16 de novembre de 1922, avui fa just 100 anys, naixia a Azinhaga (Portugal) José Saramago, escriptor, dramaturg i periodista portuguès. Va morir el 2010 a l'illa de Lanzarote. La seva extensa obra va estar marcada per la ironia i la complexitat i li va valer el Nobel de Literatura el 1998. Saramago era un intel·lectual compromès (militava al Partit Comunista) i un activista de les lletres. Us deixo el vídeo del centenari que ha preparat la fundació que té cura del seu llegat.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
