Fa dos anys, el Nadal arribava en plenes protestes del sector de la infermeria. Aquest 2025, l'any s'acaba amb uns professionals molt pròxims alçant la veu. Aquesta setmana s'han viscut vagues i protestes sindicals de metges als carrers de Barcelona. És un sector que, per la seva condició d'indispensable, però també pel volum de treballadors que requereix, fa temps que penja com un dels grans maldecaps de l'administració. El sindicat Metges de Catalunya ha insistit ara en algunes reclamacions, també en un marc de mobilitzacions estatals, però més enllà de l'enfocament sindical, diverses veus autoritzades de la professió se sumen a detallar a Nació tres assignatures pendents en el sector: millorar la disponibilitat de professionals, resoldre l''excés de rigidesa organitzativa i repensar la pervivència de les jornades de 24 hores en el dia a dia als hospitals.
Les dues principals peticions que han arrencat la convocatòria de vagues i manifestacions arreu de l'estat espanyol han estat la reducció de la càrrega laboral i el repensament de les guàrdies, la fórmula laboral que fa treballar durant tot un dia sencer els facultatius. L'espurna que ho ha fet saltar tot ha estat la proposta del nou estatut marc del personal del Sistema Nacional de Salut (SNS) proposat pel Ministeri de Sanitat. A Catalunya, això s'ha adaptat i la demanda més destacada del sindicat majoritari, Metges de Catalunya, és la creació d'un espai propi de negociació entre professionals mèdics i Generalitat, especialment en un context de necessària planificació davant un previsible creixement de població els pròxims anys.
L'enrenou dels metges disponibles
Des de fa anys, habitualment es parla d'un dèficit de professionals de medicina -com també passa amb la infermeria- al país. I, de nou, en les protestes sindicals d'aquesta setmana això es tornava a mencionar. “Falten mans. Estem en una situació de precarietat. Hem denunciat la falta de professionals per la mala gestió de l'administració”, deia Javier O'Farrill González, un dels metges mobilitzats, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Més genèric seria el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart: “Els nostres objectius són la defensa de la professió però també la defensa d’una atenció de qualitat, perquè fins ara ens han fet atendre els pacients saltant-nos tots els límits i això no ho podem consentir més”.
També des del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) es destaca aquesta com una de les principals preocupacions, especialment davant el pic de jubilacions que es viuen aquests anys, però s'afina una mica més. "El que més ens preocupa és la manca de metges amb formació especialitzada. És important aquest apunt", estableix la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Puig. El motiu d'aquesta situació és venir d'unes dècades en què s'ha planificat poc des de la política. Ara es veu un canvi, però encara no es veuen lluir les solucions, menciona Puig.
Preguntada sobre el fet que hi hagi noves facultats que han obert o planegen fer-ho el grau de Medicina a Catalunya, la vicepresidenta del COMB fa èmfasi en què tenir més places universitàries, i per tant més graduats que després han de fer el MiR i la residència, pot ser una bona notícia, però que això ha d'anar acompanyat d'alguns canvis en l'accés a la universitat. El fet que a l'estat espanyol hi hagi un sistema de districte únic fa que després de la selectivitat, els estudiants de Medicina puguin entrar a qualsevol facultat estatal, i això provoca una gran presència de persones d'altres comunitats al territori català, persones que després de formar-se molt habitualment tornen a la seva terra natal, on tenen la seva xarxa d'amics i familiars, raona Mireia Puig.
"S'han de fer canvis. Els exàmens s'han de prorratejar i ajustar perquè els resultats siguin equiparables. Alguna cosa passa, perquè els alumnes catalans tenen més dificultats per arribar a una nota alta de tall i això els condiciona després la possibilitat d'estudiar a Catalunya, on és més fàcil que s'acabin quedant si fan el grau aquí", rebla la metgessa. "Encara que augmentem molt les places, si no regulem el sistema, tindrem el mateix problema", exposa.
Mencions repetides a la rigidesa organitzativa
La mateixa vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona fa menció també a una altra realitat que aplega moltes queixes del sector de la medicina: "Existeix una intensa burocratització que ens impedeix ser molt eficients, i treballem amb fórmules molt rígides. Per exemple, a atenció primària tenen molta dificultat per acomodar la seva pròpia agenda i fet vistes a pacients".
Ho confirmen des d'una altra entitat que aplega diversos perfils sanitaris, inclosos els professionals de medicina, com és el Fórum Català d'Atenció Primària (Focap). "A nosaltres també ens falten metges, però no només per les condicions que escoltem habitualment des de l'àmbit hospitalari. Molt probablement, una de les causes és que les condicions laborals són poc flexibles, amb un disseny molt rígid, quan l'atenció primària ha de ser més adaptable", planteja Gemma Torrell, metgessa de família i membre del Focap. L'exemple més citat és la possibilitat de tenir temps per anar a visitar els pacients del seu contingent a casa, el que es coneix com atenció domiciliària, i d'ajustar-ho a l'agenda setmanal.
Però hi ha altres possibilitats que també encaixen dins aquesta idea de flexibilització d'una professió molt dependent del context. "Si hi ha una epidèmia de grip, hem de poder intensificar la jornada. I que en aquell temps hi hagi un reforç de l'equip, que es puguin fer hores extra. I en altres moments, en canvi, que això es capgirés, que pogués haver-hi hores de lliurança", estableix Torrell.
En aquest sentit, des del Focap es veu que l'actual conselleria de Salut, en mans d'Olga Pané, ha introduït habitualment la reivindicació de la longitudinalitat -la idea de mantenir un vincle permanent entre el pacient i l'equip sanitari que l'atén- però ara falta concretar aquest "premi" a les pràctiques sanitàries que la integren. S'ha de fer arribar aquesta defensa a la realitat sanitària.
Les guàrdies de 24 hores, un front encara en lluita
El mateix secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, destacava aquests darrers dies l'altra protesta habitual del sector mèdic: les jornades laborals de 24 hores que fa dècades que sostenen el sistema hospitalari del país. Això es produeix a les unitats d'urgències, però també a les plantes amb pacients ingressats o de quiròfan. Lleonart remarca que la Generalitat tindria competències per incidir en les jornades de treball mèdiques i específicament en les guàrdies, però lamenta que de moment no hi hagi cap canvi substancial. A les protestes d'aquesta setmana també abundaven els cartells de facultatius que posaven en dubte que als pacients els pugui satisfer saber que qui l'operi sigui una persona que fa tot un dia natural que està treballant.
Mireia Puig, des del Col·legi de Metges de Barcelona, sosté que al segle XX la guàrdia d'un metge es basava a esperar que passessin coses i que tenia hores de descans, un ritme més tranquil. "Ara és una activitat continuada, en molts casos sense parar. Ja no és una guàrdia: és una atenció continuada. S'ha de reformular. Per començar, segur que no han de ser totes de 24 hores. Però es pot adaptar a diferents entorns. Potser a un lloc allunyat del país tens més dificultats per tenir molts metges que vinguin a fer torns de vuit hores, i allà potser s'han de mantenir les guàrdies actuals, però a llocs urbans es poden posar noves fórmules amb intensitats molt més correctes", remata la vicepresidenta del COMB.
A l'espera de com es resoldran pròximament aquests tres dubtes i maldecaps de la professió, les protestes sindicals preveuen continuar. De moment, hi ha noves vagues previstes per al 14 i 15 de gener. Falta veure si el Departament de Salut té previst moure alguna fitxa simbòlica de cara al nou any.
