Des que el Tribunal Suprem va avalar el 25% de castellà a les aules estipulat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Govern ha evitat cap concreció pública sobre què fer per protegir la immersió lingüística a les aules. El cas de Canet de Mar, on ja s'aplica el percentatge, ha estat paradigmàtic. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va admetre la setmana passada, a les portes del centre, que la Generalitat no hi podia fer res. Aquest dijous, però, en una segona cimera extraordinària a Palau amb entitats, l'executiu ha adoptat mesures concretes. En sobresurt l'augment de la inspecció per garantir l'ús del català a les escoles. Ho ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença institucional des del Saló Sant Jordi en la qual també ha demanat "mobilització" per tal de defensar la llengua a les escoles en un moment de crisi en el seu ús.

"Volem reafirmar el compromís amb la defensa del model d'escola catalana, amb la immersió lingüística, perquè garanteix l'aprenentatge del català i del castellà. És un sistema d'èxit que no discrimina, que és de referència, i que reforça com a societat. Per això, davant l'ofensiva, política i mediàtica, prenem decisions per blindar la immersió i assegurar el seu funcionament", ha remarcat. S'ha donat ordre als inspectors perquè "intensifiquin" la supervisió dels projectes vigents per assegurar el seu compliment. És a dir, que el que està planificat es compleixi: "Si Matemàtiques és en català, hem de garantir que sigui en català". Aquest "exhaustiu" diagnòstic s'ha encarregat a la Universitat de Barcelona per tal de poder "actuar en conseqüència".

De forma immediata, a banda, es procedirà a posar en marxa un pla d'impuls al català als més de 4.500 centres del país. En paral·lel, davant la situació dels centres on hi ha vigents les mesures cautelars, Educació incrementarà els docents a les aules afectades per "preservar" el projecte lingüístic dels centres. I també s'impulsarà una "ofensiva legislativa" per potenciar el sistema català en el marc d'una escola "molt diferent" a la de fa dècades. "Treballarem amb consens social", ha ressaltat

Aragonès ha definit com a "plural" i "divers" el país, que també considera una "terra d'oportunitats". "La llengua és el punt de trobada, convivència, cohesió i progrés social", ha ressaltat el president. "Si som un país cohesionat, amb una ciutadania oberta i solidària, en part és pel català. Si avui som un país viu, dinàmic i amb ambició, és per la llengua. I per això tot atac a la llengua i a les eines que en garanteixen el progrés és un atac a la convivència", ha remarcat el dirigent d'ERC. "Ens hi juguem el futur de la llengua i una idea comuna de país, ens hi juguem el futur de Catalunya tal com l'hem entès fins ara", ha ressaltat el president de la Generalitat.

En una compareixença posterior a la declaració d'Aragonès, el conseller Gonzàlez-Cambray ha clarificat que a classes com la de Canet hi haurà dos docents, tot i que li ha restat importància en la mesura que és una mesura que ja s'aplica en altres centres. "Aquests dos mestres reforçaran el projecte lingüístic existent, i cada centre decidirà com seran presents a les aules i com ajudaran els alumnes", ha indicat, al mateix temps que ha negat que hi hagi hagut una allau de peticions de famílies que demanen executar la sentència. Des del 2005 hi ha hagut 82 veredictes similars, i des del 2015 n'hi ha 46 de les quals 35 -a instàncies dels consellers successius- estan en aplicació. Són, per tant, 35 aules, de manera que caldria afegir 35 docents.

En la cimera, que ha arrencat a les sis de la tarda, hi han assistit 46 entitats, entre les quals Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, UGT, la Intersindical, USTEC, l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), l'Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consell Escolar de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i la Fundació Lluís Carulla. El Govern hi ha mantingut contacte des que el Suprem va validar el 25% de castellà a les aules. També hi ha hagut moviments tant a nivell parlamentari com de partits. Alguna proposta, com la de Laura Borràs -que Cambray assumís la direcció de l'escola de Canet-, han tensionat una vegada més les relacions entre ERC i Junts. A la cita no hi han pogut assistir el vicepresident Jordi Puigneró, contacte estret de coronavirus, ni la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha donat positiu de la malaltia.

[h3]L'estratègia de l'espanyolisme per executar la sentència[/h3]
Els efectes de la resolució del Suprem es veuen a l'escola de Canet de Mar, on una classe de P5 s'ha vist obligada a incrementar les hores lectives en castellà per ordre del jutge. L'ofensiva judicial, incentivada per unes desenes de famílies, ja afecta diversos centres. El Departament d'Educació, del qual encara no ha estat possible obtenir detalls sobre el pla de resposta, es manté hermètic mentre les crítiques augmenten. La setmana passada, organitzacions com USTEC o la Intersidincal demanaven al conseller Cambray que s'apartés si no podia defensar la immersió. Un model que està en qüestionament i que es troba al centre de la crispació política dels últims dies.

Les entitats espanyolistes agrupades en la plataforma "Escola de tothom / Escuela de todos" ja han llançat una campanya per reclamar que s'executi la sentència. En el marc de la campanya, la plataforma facilitarà formularis a les famílies o alumnes majors d'edat perquè demanin que la Generalitat apliqui el 25%, amb la idea d'articular les peticions en un demanda d'execució de la sentència al TSJC. L'acció principal consisteix en uns formularis que facilitaran per canalitzar, a través de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), les peticions perquè s'apliqui la sentència i acabar presentant una demanda d'execució. El president d'Impulso Ciudadano (IC), José Domingo, ha assenyalat que el que pretenen és que les famílies no hagin d'actuar soles en un "rosari" de peticions.

[noticiadiari]2/228212[/noticiadiari]
Tal com va explicar NacióDigital, aquesta és una opció per aconseguir implementar la sentència dels jutges. Una via és que el govern espanyol n'ordeni l'execució, però una altra, que hauria de ser acceptada pel TSJC, és que particulars -famílies o associacions, per exemple- que se sentin afectades per la resolució, en demanin l'execució. La sentència es troba ara, precisament, en fase d'execució. La Generalitat té dos mesos per fer-ho, i després ja se'n podrà demanar l'execució "forçosa".