El Guantànamo català

Associacions com SOS Racisme i Drets i papers per tothom demanen el seu tancament. Denuncien que més d'una quarantena d'interns es troben en vaga de fam al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca.

Publicat el 21 de juny de 2010 a les 18:22
Centre d'Internaments d'Estrangers a la Zona Franca de Barcelona sota sospita. Foto: Arxiu ND

José Maria Aznar afirmava que els autors de l'11M no s'amagaven en "deserts llunyans ni muntanyes remotes". Ara potser podria afirmar que presons o centres com Guantànamo tampoc. Així opinen els membres de SOS Racisme que porten setmanes denunciant les condicions del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. 

Un lloc on hi van a parar immigrants sense papers que després són expulsats al seu país d'origen. Un fet que contrasta amb la normativa vigent ja que a  l'estat espanyol el fet de no tenir papers suposa una falta administrativa i no un delicte, però que tot i així es retenen els infractors en aquests centres, que es troben sota la lupa de les associacions de defensa dels immigrants.  Una mena de llimbs desapercebuts de la mirada social que desperten potser altres llocs més lluyants.

Segons denuncia aquesta associació i altres com "Drets i papers per tothom" al CIE hi ha una quarantena de reclusos que protesten per les seves condicions d'internament. Segons asseguren aquestes associacions, els interns entenen  que pateixen una "vulneració de drets". 
SOS Racisme explica que només tenen informació "a través de familiars".  I per la seva banda, fonts de la policia nacional van reconèxier fa una setmana que alguns interns "s''havien negat a menjar algun àpat" però sense donar cap xifra i ni molt menys titllen la situació de vaga de fam.

Però aquesta tensa situació s'ha incrementat les darreres setmanes, segons explica Maria José Peñín, responsable de premsa de SOS Racisme, la situació a l'interior del centre ja va empitjorar des de la mort del intern Mohanmed Abagui, que va aparèixer ja cadàver a la seva cel·la el passat 13 de maig. La policia espanyola va comunicar que la causa de la mort havia estat el suïcidi. La família i les associacions d'immigrants van demanar que s'investiguin els esdeveniments i la manera com el jove va ser internat i el tractament que va rebre a dins de la presó.

Mohamed va ser detingut al juliol de l'any passat, després que els Mossos d'Esquadra li disparessin quatre trets perquè portava un ganivet. El jove va ser ingressat a l'Hospital Parc taulí de Sabadell i en abandonar el centre el seu cosí el va acollir a casa a l'espera que se celebrés el judici. Deu mesos més tard, sense haver-se celebrat el judici encara, Mohanmed va ser detingut novament per no comptar amb els paper de residència i el van enviar al CIE, on va morir.

Aquest cas ha esdevingut la punta de llança de les queixes, les denúncies i com no, les sospites. Sospites incrementades pel "secretisme" que a parer de Peñín governa el CIE. La portaveu del moviment antiracista explica que els interns només poden rebre visites dels familiars o advocats en torns de 10 o 15 minuts, un règim fins i tot més dur que el "penitenciari". A més, el grup d'interns que es troben en vaga de fam està configurat per ciutadans de totes les nacionalitats, "cap col·lectiu en concret" especifica Peñín.

Aquesta situació ha provocat diverses protestes públiques per denunciar aquesta "vulneració de drets". Divendres passat, un grup de persones "emmascarades" de SOS Racisme es van concentrar davant la delegació del Parlament Europeu de Barcelona per demanar el tancament del CIE de la Zona Franca utilitzant les màscares per denunciar la "invisibilitat" del centre i de les persones que hi estan internades.

Segons va explicar  la portaveu de SOS Racisme a Catalunya, Alba Cuevas aquesta concentració arriba dos anys justos després de l'aprovació de la directiva europea de retorn per a persones estrangeres, coneguda com a 'directiva de la vergonya', que legitima els CIE i estableix que els immigrants sense papers hi puguin estar internats fins a 18 mesos.
Per tant, és una excepció legal que segons aquestes associacions no s'adiu amb el sistema garantista de l'Estat espanyol. Un llimbs jurídic que s'acosta més a Guantànamo que no pas a l'essència recollida a la consagrada constitució de 1978.