El jutjat de primera instància 27 de Barcelona ha suspès el desnonament de l'Alejandro, un veí de 84 anys del Barri Gòtic, tal com havia demanat el comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU. L'Alejandro viu al carrer Estruc i no disposa de cap habitatge alternatiu. Per això, l'ONU va reclamar a l'Estat l'aturada del desallotjament mentre estudiava el cas en profunditat, avisant del "dany irreparable" que suposaria el llançament per al veí, segons el document al qual ha tingut accés NacióDigital.
 

🔴 VICTÒRIA! 🔴

Hem SUSPÈS el desnonament en data oberta de l'Alejandro! ✊🏽

Després del requeriment de l'ONU, arrel del nostre recurs, el jutjat no ha tingut més remei que suspendre el desnonament il·legal.

L'#AlejandroEsQueda a casa seva i al barri!!https://t.co/dfJhbUl7Nl

— Resistim al Gòtic (@resistimalgotic) March 16, 2021

L'Alejandro podia ser desnonat en qualsevol moment, ja que l'ordre de desnonament era amb data oberta. A més, el jutjat ja havia requerit la presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. El col·lectiu Resistim al Gòtic demanava al jutjat que tingués en compte el posicionament de l'ONU i finalment ha aconseguit el seu objectiu.

Fa quatre anys l'Alejandro no va sol·licitar formalment la subrogació del lloguer de casa seva, que anava a nom de la seva dona. Aquesta havia mort poc abans, i el mateix any l'Alejandro va veure com els seus dos fills també morien. Tot plegat va coincidir amb el període en què havia de formalitzar la regulació. L'home, però, tenia aleshores una depressió que el va obligar fins i tot a ingressar a l'hospital i va descuidar-se de fer el tràmit.

El propietari de l'immoble és Josep Urpí, un particular que el col·lectiu assegura que té nou pisos a Barcelona. Resistim al Gòtic explica que fins ara la propietat s'ha negat a obrir qualsevol negociació per trobar una solució al cas. NacióDigital ha intentat contactar amb Urpí a través de la seva empresa Arch Cellers i fonts de la mateixa han assegurat que el propietari no vol fer declaracions.

L'última oferta que l'Alejandro i el col·lectiu han posat sobre la taula de la propietat és abonar 13.000 euros en concepte de deute acumulat -el propietari va deixar de cobrar el lloguer quan va presentar la denúncia- i pagar un lloguer mensual de 600 euros.

La pressió dels moviments socials va obligar el govern espanyol a modificar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) per ratificar que les ordres de desnonament havien d'indicar un dia i hora "exactes". Tot i així, els jutges continuen ordenant llançaments amb data oberta, amb l'argument que en moltes ocasions és l'única manera de fer complir les sentències judicials de desnonament. A la pràctica, els desnonaments oberts busquen esquivar l'acció dels grups en defensa del dret a l'habitatge, que eviten molts desallotjaments col·locant gent a la porta.