L'1 d'octubre escrivia com la repressió policial conduïa una majoria de la societat catalana a la desconnexió emocional. Els cops i les empentes als col·legis electorals -un jutge ja ha obert diligències per les agressions tot i l'obstinació de la Moncloa per negar-ho- van fer que molts ciutadans, també no independentistes, comencessin a perdre la confiança en les institucions espanyoles, en un viatge que pot ser de no retorn. La constatació de la transversalitat d'aquest sentiment es va visualitzar dimarts, en una aturada de país cívica, pacífica i massiva en contra de l'ús de violència. El patrimoni del 3 d'octubre no s'hauria de malaguanyar, per la força que atorga a la causa sobiranista.
Carles Puigdemont ha sol·licitat comparèixer dimarts a la tarda al Parlament, després que el Tribunal Constitucional hagi suspès el ple de dilluns. Fixat el calendari, la cúpula del sobiranisme analitza la forma més encertada de fer vinculant el resultat del referèndum, convertit també en una jornada icònica per l'exercici d'autoestima col·lectiu que va suposar. Aquest és el gran dilema, quin és el millor camí cap a la independència. El debat al Govern i les forces parlamentàries és intens, perquè la declaració unilateral d'independència -encara que pugui incloure un termini d'execució en diferit, i faci apel·lacions a la mediació internacional i el procés constituent-, no genera unanimitat. La CUP ja ha fixat posició i l'expresident Artur Mas, també, en una citada entrevista al Financial Times. Accelerar servirà per aconseguir una mediació efectiva o multiplicarà la repressió?
Era il·lustratiu l'article de debut de Jordi Muñoz a NacióDigital. El politòleg subratllava que, després del referèndum, "hi ha d’haver marge per a un acord intern més ampli i robust" dels agents polítics i socials que obri "un escenari de decisió pacífica en un termini curt de temps". Muñoz entenia que "és el moment de la intel·ligència i no de la precipitació" per preservar la solidaritat que va generar l'1 d'octubre. Però la qüestió no només és si la declaració d'independència és una opció realista per avançar sinó si les alternatives -observant amb quina empenta el rei Felip VI i el govern espanyol alimenten l'estratègia de la por, començant pel sector financer- són tant o més complexes.
Una amenaça latent sobre Trapero, Cuixart i Sànchez. El major dels Mossos d'Esquadra i els presidents d'Òmnium i l'ANC han passat per l'Audiència Nacional sense que la Fiscalia els reclamés cap mesura cautelar. Ara bé, com explica Isaac Meler des de Madrid, el ministeri públic ha obert la porta per tornar-los a citar per sedició. En paral·lel al desplegament policial a Catalunya, el front judicial continua actiu. És probable que, pròximament, es repeteixi la imatge de Trapero, Cuixart i Sànchez declarant a Madrid. De fet, si les mobilitzacions sobiranistes continuen omplint el carrer -hi ha una altra proposta d'aturada de país per dimarts que ve-, la citació serà un fet. El focus que el fiscal situa sobre Trapero és especialment rellevant.
Davant la passivitat de Brussel·les, la via suïssa. El debat sobre el cas català al Parlament Europeu va certificar que, de moment, les tres grans famílies europees fan costat a Mariano Rajoy. Populars, socialistes i liberals van reclamar dimarts "no donar lliçons" a la democràcia espanyola, tot i condemnar la violència viscuda a Catalunya l'1 d'octubre. Al cor d'Europa hi ha moltes equilibris de poder que, en ocasions, col·lisionen amb la defensa dels drets fonamentals. Comprovada aquesta difiicultat, resulta saludable que Suïssa hagi pres la iniciativa per fer de mediador en el conflicte entre la Generalitat i l'estat espanyol. El Departament d’Afers Exteriors suís assegura que està preparat per iniciar una plataforma de diàleg entre els dos governs per buscar una sortida negociada. Una primera veu internacional que s'acull al clam de la mediació.
Vist i llegit
La determinacíó sobiranista ha provocat moviments a la banca. Amb l'empenta de la Moncloa, que hi ha posat una catifa vermella en forma de decret per facilitar el canvi de domicilis socials, CaixaBank i el Banc Sabadell han decidit traslladar la seva seu fora de Catalunya. Gas Natural, Abertits i Catalana Occidente, també. La mesura, que té poc impacte econòmic però alimenta la sensació d'inestabilitat, constata el que ja sabíem, que els grans de les finances catalanes pensen primer en els beneficis i, després, en el país. Calmaran els inversors? Probablement. Potser també perdran clients. Manel Pérez reflexionava aquest divendres a les pàgines de La Vanguardia sobre la mudança de part de la banca. Recordava que "els amos del diner, conservadors per naturalesa, aposten sempre per mantenir l'status quo; si aquest els ofereix una perspectiva de guany". L'autor subratllava que "els mercats han acabat prenent-se seriosament l'expedient català" i feia retrets al govern espanyol i la Generalitat. A Rajoy, per menystenir les aspiracions sobiranistes, i a Puigdemont, per no explicar que una declaració d'independència pot comportar "conseqüències crítiques sobre l'economia".
La frase de la setmana
Santi Vila sempre es reivindica com a moderat, però del conseller més heterodox del Govern cal subratllar-ne l'habilitat per ser en el lloc adequat quan pertoca, una qualitat majúscula en política. Vila acostuma a no deixar indiferent, fins al punt que, a vegades, les seves paraules generen més incomoditat en les pròpies files que en els adversaris polítics. Només cal recordar l'efusivitat amb què va rebre les victòries electorals dels "centristes" Urkullu i Feijóo -així els va definir- dos dies abans que Puigdemont, acusat d'actuar des de la radicalitat, se sotmetés a la qüestió de confiança. Ara que el seu Govern debat quina fórmula ha d'aplicar per fer vinculant el resultat del referèndum, el conseller d'Empresa i Coneixement, ha fixat posició en un article a l'Ara, conseqüentment ampliat en entrevistes radiofòniques. "Cal una última oportunitat al diàleg i que, per un temps, les dues parts no prenguin decisions unilaterals", escrivia Vila aquest divendres. "Encara que una eventual declaració d’independència per part del Parlament seria humanament i políticament ben comprensible [...], és important reflexionar sobre la seva utilitat i conseqüències", afegia. Vila era darrere de Puigdemont a la fotografia de la nit de l'1 d'octubre, però en endavant podrà brandar que també va deixar per escrit què pensa.
El nom propi
Andrés Iniesta ha renovat de "per vida" amb el Barça. El capità tanca així mesos d'incertesa sobre el seu futur, amplificats per les imprecisions del president, Josep Maria Bartomeu, que va donar per feta la continuïtat del migcampista quan encara no estava segellada. Luis Enrique va empititir el rang d'Iniesta amb rotacions que semblaven més una mostra de desconfiança que un descans, fins al punt que el jugador va dubtar sobre el seu rol a l'equip. Valverdre ha fet que Iniesta es torni a sentir valorat. El de Fuentealbilla té anys de futbol al Camp Nou, garant com és d'un segell futbolístic que el club s'ha entossudit a difuminar. No se m'acut un capità millor per acompanyar la maduresa futbolística de Messi.
Els imperdibles
Fa temps que els videojocs van fer el salt al gran públic. Es tracta d'un sector que, a banda de moure milions de jugadors, té unes xifres econòmiques equiparables a les grans produccions cinematogràfiques. Es pot comprovar aquest cap de setmana a la Barcelona Games World que se celebra a la Fira de Barcelona, que acollirà presentacions de les últimes novetats, competicions de e-sports (que comencen a moure quantitats similars a les dels esports tradicionals) i la visita del creador de Pac-man. Els videjocs fa temps que han deixat de ser un nínxol de mercat per convertir-se en una indústria audiovisual puntera. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
