Certament, qui vulgui treure conclusions a partir del que troba a les xarxes socials, es pot endur una bona patacada de realitat si no té en compte que aquests espais, massa vegades, actuen com a refugi de les baixeses humanes on molta gent, rere un nom aleatori i una imatge que amaga la seva identitat real, actua de la manera més miserable de la que és capaç. Tanmateix, sí que és cert que de vegades, les xarxes socials, ens serveixen prou per prendre la temperatura de les coses.

Una d'aquestes coses ha estat la reacció troglodita d'un bon grapat d'individus després de la publicació de l'exclusiva de la Directa sobre el cas —el segon que destapa aquest mitjà en sis mesos— d'un agent de la policia espanyola infiltrat als moviments socials de Barcelona. Reaccions com aquesta van omplir la xarxa de missatges turbofatxes farcits d'un masclisme nauseabund, però no només. Una segona categoria de respostes a un claríssim cas d'abús policial i d'infiltració il·legal per motius ideològics —encara que s'ho passin per la pebrotera, la infiltració té límits legals i requisits judicials—, és la que s'ha esmerçat a minimitzar i menystenir el fet que l'agent en qüestió es dediqués a manipular les activistes espiades per tal d'aconseguir informació fins al punt de mantenir-hi relacions sexuals i o afectives. I francament no sé què em fa més por i fàstic, si aquells que esputen odi per la boca, o els que se'n riuen perquè ho resumeixen tot a un assumpte de faldilles i feminisme mal digerit.

Sigui com sigui hi ha una cosa molt clara que molt em temo no està agafant l'envergadura que mereix: aquest policia infiltrat durant gairebé tres anys, no ho ha fet en un càrtel de narcotraficants o en una cèl·lula de terroristes suïcides. Aquest agent de la policia espanyola tenia una identitat falsa per tal de posar el nas en moviments veïnals, llibertaris i contestataris al barri de Sant Andreu de Barcelona. De la mateixa manera que ho va fer el seu homònim —i amb qui barroerament compartia cognoms falsos— quan es va infiltrar en l'independentisme i el moviment per l'habitatge abans de fugir cames ajudeu-me un cop va ser destapada la seva identitat fa set mesos. El més rellevant de tots dos casos és que s'han produït sota la tutela i responsabilitat del govern del PSOE i Podem a la Moncloa i que a hores d'ara encara no ha rodat ni un sol cap als ministeris afectats i tampoc ningú no ha plegat a conseqüència de tal despropòsit.

De res serveixen les paraules grandiloqüents de la secretària espanyola d'igualtat, Ángela Rodríguez Pam, si es limita a dir que el cas del policia espanyol infiltrat és un tema de "violència contra les dones" i no actua més enllà. Si el seu govern no mou fitxa, que plegui si vol ser conseqüent, perquè l'executiu del qual forma part acaba de premiar el policia amb un destí a l'estranger que equival a tenir un sou que pot superar els 20.000 € mensuals.

Cinc de les dones víctimes dels enganys de l'agent infiltrat ja han presentat una querella de la mà experimentada d'Irídia. L'acusació és múltiple i gravíssima: un delicte d'abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d'impediment de l'exercici de drets cívics. Tot amb tot, aquestes dones tenen claríssima la ferida i el dany rebut, perquè sense voler-ho s'han posat l'enemic al llit de resultes d'un engany minuciosament planificat que tenia per objectiu espiar moviments tan legítims com el llibertari. Però qui em sembla que no té gens clar que també té l'enemic ficat al llit, és Podem. Com pot tolerar que això passi al si del seu Govern?