“És boníssim!” diu en Gerard Piqué. En el seu llibre, Viatge d'anada i tornada, el futbolista explica que quan visita la seva àvia a Sant Guim de Freixenet, a la Segarra, ella sempre li compra pa de pessic de Cal Mensa. “Quan era petit venia ell a comprar-ne”, recorda la Rosa Maria Huguet, la tercera generació que es fa càrrec d'aquesta pastisseria-botiga de queviures on encara hi ha també la seva mare, l'Antonia Closa. En un racó de la botiga el blaugrana hi ha deixat una samarreta dedicada. “Ara, el dia que l'àvia del Gerard en ve a buscar ja intueixes cap on anirà a parar aquell pa de pessic”, afegeix. A Cal Mensa, un establiment que acaba de fer els 100 anys, li estan molt agraïts al futbolista per la menció –no és l'única- que els fan venir molta gent d'arreu a la recerca del pa de pessic, realment irrepetible. I ves que ara un dia no els aparegui algú de Hollywood! “Suposo que ella també n'ha menjat”, diu la Rosa Maria referint-se a Shakira, la parella de Piqué.

La recepta del pa de pessic de Cal Mensa és el secret més ben guardat després de la fórmula de la Coca-Cola. El va començar a fer l'avi Gabriel, que era forner. “Cal Mensa era una botiga de queviures que venia de tot, des de cartutxos d'escopeta a farina, passant per llegums a granel o coses de neteja”, explica la néta, “però quan li van posar una altra botiga una mica més avall, va construir un forn on ara nosaltres hi tenim el menjador”. I segueix: “La iaia m'explica que va fer 50.000 proves abans de trobar la fórmula”. Més aigua, menys aigua, més farina, menys... La guerra va ser amb les proporcions perquè el llistat d'ingredients s'acaba aviat: farina, ous, sucre i aigua. “Hi ha gent que hi posa llevat o essències però nosaltres no”, confessa la pastissera. “És cert que de pa de pessic en pot fer tothom però que el nostre té un nosequè, suposo que també hi influeix molt que el coguem amb forn de llenya”, assegura. I aquí s'acaben les pistes: “La recepta és secreta, no l'hem publicada enlloc, i és cert que no n'he llegit mai cap altra d'igual”, diu la Rosa Maria. A banda del pa de pessic i els croissants, Cal Mensa és una pastisseria de les de tota la vida, de crema, nata i trufa, on el diumenge s'hi despatxen braços de gitano, lioneses o pals. “No hi trobaràs una mousse de llimona ni aquestes coses”, adverteix la Rosa Maria.

Cal Mensa ha fet 100 anys i a diferència d'Allan Karlsson, l'avi que ha arrasat aquest Sant Jordi, no pensa fugir de celebracions. Estan molt satisfets de ser centenaris i de conservar tota l'essència dels anys passats. “El terra de la botiga és el que hi havia quan es va obrir i els mobles també”, explica la Maria Rosa. L'ajuntament està preparant una petita celebració pel centenari, que faran coincidir amb la tradicional Fira de l'Ou del mes de juny. I hi ha altres gestos, a banda dels institucionals, com l'auca que els va fer el Jaume Roca, un veí que fa 70 anys que els compra la mona. A Cal Mensa hi és penjada i n'han fet còpies per als santguimencs: “Vols comprar saborós pa de pessic? No fa falta que ho dubtis, cap a Cal Mensa s'ha dit”. I és així. A Cal Mensa tenen tancat els dilluns i a partir de dimarts comencen a coure. Fan entre 30 i 90 pans de pessic cada setmana, depenent de la demanda, i el moment més fort és el cap de setmana, quan els arriba gent de fora expressament a buscar-ne. Un d'ells, el cuiner Fermí Puig.

“Recordar l'obrador dels meus parents de cal Mensa de Sant Guim no és només una foto fixa d'unes cares amb noms i cognoms, sinó que també és la flaire dels pans de pessic sortint d'un forn de llenya”. En el seu llibre Cuinetes, fruit de les seva col·laboració radiofònica amb El Món a RAC1, el xef Fermí Puig reviu l'olor i el tast d'aquest pa de pessic com un moment feliç, una magdalena de Proust. I no és l'únic. A l'escriptor Màrius Serra el pa de pessic de cal Mensa li recorda la seva infantesa. “Mon pare va néixer a Sant Guim i la meva padrina, que era d'allà, em portava pa de pessic per la mona”, ha explicat  al Salsassec. Li faig la broma fàcil: un anagrama? No són gaire positius: “Acideses PP (brrr) o capses de pi (glups)”.

Si menges bé, cuines bé. Nathan Outlaw és un dels xefs que aquesta setmana, a través de les pàgines de The Guardian, defensen la importància dels dinars de família. A l'estil del llibre de Ferran Adrià –molts l'han comprat o regalat aquest Sant Jordi- els britànics sostenen que tant important és l'alimentació dels clients com la dels companys de feina.

... la muntanya va a Mahoma. La dita serviria per l'última moda que s'està instaurant a Londres: els pop-up restaurants o restaurants temporals. Són grans xefs que obren un establiment a la ciutat per només per unes dies. Una mena d'estada amb més glamour. René Redzepi, un dels 100 homes més influents del món segons Time i el xef del millor restaurant del planeta a l'hora que escric aquest Salsassec, serà el tercer xef que s'apunta a aquesta aventura. Serà entre el 28 de juliol i el 6 d'agost, uns dies que al restaurant Noma tancaran i aprofitaran per fer reformes.

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça salsassec@me.com o, via Twitter, a @annamurgadas.

P.D. Si us he recomanat el pa de pessic de cal Mensa ho he fet amb coneixement de causa. Gràcies a la Maria Josep Guitart per descobrir-me'l i per facilitar-me la feina per escriure aquest article.